Fem arribar les nostres al·legacions a la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Palma

CONSIDERACIONS GENERALS

Des de Palma XXI, consideram el nou Pla General urbanístic de Palma una peça clau del canvi cap a un model de ciutat resilient, ecològicament sostenible i socialment equitativa.

En termes d’expansió de la urbanització, és lloable l’aposta per la contenció a través de la desclassificació de sòl urbanitzable a sòl rústic –174 hectàrees–, com també ho és l’aposta per un model de ciutat compacta. En relació amb això, Palma XXI coincideix amb la necessitat de substituir la concepció expansionista del creixement urbà per un urbanisme de la reconstrucció, rehabilitant, compactant i reutilitzant el construït, per assignar-li unes noves funcions urbanes. 

En termes socials, és meritòria la voluntat del Pla d’evitar la segregació social i espacial de la ciutat, dotant-la d’un parc d’habitatges a preus assequibles. També són meritoris els avanços en matèria de mobilitat, apostant per un nou model de ciutat caminable, incloent-hi l’habilitació de connectors territorials amb la perifèria rural, i l’aposta per la bicicleta com a mitjà de transport, tot i que encara serà necessari incrementar-ne les accions per tal que siguin efectives.

La mescla d’usos i l’heterogeneïtat urbana empodera la ciutadania, que pot gestionar el seu dia a dia gràcies a l’experiència viscuda al seu barri i a la seva ciutat. En aquest sentit, la creació de noves centralitats ajudarà a proporcionar autonomia als barris, i per això ha d’anar acompanyat d’un conjunt de mesures que ajudin a recuperar la vida veïnal al centre històric.

HABITATGE

Palma XX considera encertades les polítiques del nou Pla General orientades a augmentar el parc d’habitatges de protecció oficial. Tanmateix, tot i l’augment previst, no és suficient per cobrir l’actual demanda d’habitatge a uns preus que siguin assequibles per a la majoria de la població. En aquest sentit, Palma XXI proposa fomentar l’habitatge lliure –de petites dimensions– per tal de poder satisfer les necessitats de més de la meitat de la població, i que aquest s’hauria de poder adquirir a uns preus raonables.

En relació amb la facilitació de l’accés a la vivenda pròpia per part de les persones d’edat avançada i de les persones amb mobilitat reduïda, Palma XXI insta a què el nou Pla General incorpori exempcions a la prohibició de canvi d’ús dels locals situats en planta baixa, quan se sol·liciti la construcció d’habitatges adaptats per a gent gran i/o persones amb mobilitat reduïda.

ESPAIS LLIURES PER L’OCI 

Palma XXI considera imprescindible que els terrenys urbans que formen i formaran part del Sistema General d’Espais Lliures (SGEL), i en concret els espais lliures d’ús i domini públics, s’asseguri que funcionin com a terrenys i instal·lacions destinats tan sols a esplai, repòs i salubritat de la població. Per això, es considera que el nou Pla General ha de recollir expressament i clarament la prohibició d’utilitzar els espais lliures d’ús i domini públics com a espais on es puguin aparcar vehicles privats. Palma XXI recomana l’enjardinament actiu d’aquest espais, gràcies al qual es milloren les condicions ambientals, paisatgístiques i estètiques del lloc i de la ciutat. 

PARC AGRARI

A la documentació no s’inclou cartografia amb la delimitació del parc agrari.

És així que Palma XXI insta a que es representi clarament en la cartografia d’ordenació la delimitació dels àmbits dels Plans Especials dels Parcs Agraris de Palma. Palma XXI suggereix que es revisi i completi de manera exhaustiva el catàleg de béns patrimonials dins l’àmbit del Parc (com ara els molins i tota la infraestructura hidràulica associada a les tres fonts de s’Horta de Dalt, a més del patrimoni cultural).

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA CIUTAT

Palma compta actualment amb diversos centres museístics que expliquen diferents aspectes de la ciutat, sigui de manera general o siguin aspectes concrets. En aquest sentit, la ciutat encara no té un punt de referència que mostri l’evolució històrica de la ciutat en termes urbans, històrics i socials a residents i visitants. Un Centre d’Interpretació de l’Evolució Històrica de la ciutat, que expliqui totes les etapes de la seva evolució des dels orígens fins a l’actualitat, compliria amb diversos objectius, tals que:

• Informació ciutadana, amb utilitat cultural i d’oci, amb interès per al conjunt de residents.
• Educació, com a complement didàctic, per a completar els ensenyaments sobre història urbana, història de l’art i arquitectura.
• Difusió cultural i turisme, contribuint a diversificar l’oferta cultural de la ciutat amb un centre que doni context al conjunt del centre històric i de Palma en conjunt.

Una ubicació interessant per a acollir aquest Centre d’Interpretació seria el remodelat Baluard des Príncep, al llindar entre el centre històric i l’Eixample, connectant el Llevant de la ciutat amb el litoral i la zona antiga. Per això, Palma XXI sol·licita la creació d’un Centre d’Interpretació de l’Evolució Històrica de la ciutat.

CENTRE HISTÒRIC

L’explotació del casc històric de Palma com a espai dedicat a activitats relacionades amb el turisme de masses ha dut a la seva ‘turistificació’, que ha generat conflictes creixents que dificulten la vida social dels residents. 

El Centre Històric es més que una barriada urbana, és un estendard de tota la ciutat i de tota la ciutadania. És un espai que s’omple d’activitats ciutadanes de tota Palma en molts moments de l’any. Lluny de ser una zona «revitalitzada», la nova indústria del turisme de masses, aplicada sobretot als centres històrics, està desallotjant els seus residents habituals, transformant dramàticament el paisatge urbà i la seva economia. Des de l’any 1998 el Centre ha perdut 11.000 residents, passant de 33.000 a 22.000 habitants. Pràcticament totes les places i passejos públics del Centre Històric estan orientats a l’activitat  turística dels espais, inclòs el Born. Els comerços tradicionals i de proximitat han deixat pas als comerços orientats al turista. La qualitat de vida dels residents perd valor dia a dia. Els  edificis d’alt valor cultural es tanquen sobre si mateixos o estan al servei del turisme. Per tant, moltes zones del Centre estan clarament ‘turistificades’, la qual cosa entenem que no respon a una «revitalització» adequada.

Palma XXI creu que el Centre Històric de Palma té unes problemàtiques i unes especificitats que recomanen l’elaboració d’un Pla Especial específic. Aquesta recomanació es recolza en el fet que el Centre és tractat al PGOU com un barri més de la ciutat, eliminant tots els plans especials existents, i declarant els barris del Puig de Sant Pere, de sa Calatrava i de sa Gerreria com a barris «revitalitzats».

Per això, Palma XXI proposa l’elaboració d’un Pla Especial del Centre Històric que contempli un conjunt de mesures urgents, amb l’ànim de millorar no només la qualitat de vida dels seus residents, sinó també la del conjunt dels ciutadans de Palma. Aquestes mesures podrien concretar-se en forma d’un Pla Estratègic del Centre (PEC) que contemplés els següents aspectes: La governança i la participació ciutadana, el turisme, l’habitatge i els edificis, la mobilitat i l’espai públic, el comerç i la cultura, un PEC que servis per equilibrar la vida econòmica amb la vida residencial del Centre històric de Palma. 

ESPAI PÚBLIC I TERRASSES

La revisió al PGOU contempla “a densitat màxima de tres (3) establiments públics en àrees de densitat limitada”, però només s’aplica a eixos cívics (“tram de vial de vianants existent o bé per al qual hi hagi una resolució municipal per a restringir la circulació rodada i aparcaments en superfície a l’efecte”).

Des de Palma XXI trobam la manca de definició d’alguns conceptes i el fet de limitar-ne algunes regulacions únicament a l’àmbit dels anomenats ‘eixos cívics’, pot revertir en l’agreujament d’alguns dels problemes que ja afecten la ciutadania. Problemàtiques com la del renou i l’ocupació de l’espai públic per a usos privats ja han demostrat generar conflictes amb el descans i el desenvolupament de les activitats quotidianes dels residents.

Palma XXI proposa que s’incloguin les places i espais lliures públics com a espais on s’hagi de tenir en compte el compliment de la densitat màxima de tres (3) establiments públics en àrees de densitat limitada. A més, per tal de dur a terme el compliment d’aquestes mesures, Palma XXI considera necessari elaborar el plànol de suport d’aquesta mesura accessible per a la ciutadania, on s’incorporin de manera actualitzada les llicències d’activitats dels establiments comercials.

EIXOS CÍVICS

D’entrada, Palma XXI coincideix amb l’oportunitat de la creació dels denominats ‘eixos cívics’, en part definits al Pla General d’Ordenació Urbana de 1985, i finalment al Pla General de 1998, plans en els quals es preveia la creació de 7 eixos. L’objectiu és crear una xarxa radial de vies o passejos on la circulació rodada quedi subordinada a l’ús preferent dels vianants. Dels set eixos cívics previstos, només se n’han creat dos (els trams del carrer Fàbrica i del carrer Blanquerna), així que cal crear encara els que falten dels carrers Arxiduc Lluis Salvador, Nuredduna, Foners o Cotlliure, entre d’altres. 

Per al seu disseny i funcionalitat és indispensable comptar amb processos de participació ciutadana, que no sempre han tingut lloc.

A Palma, el percentatge de vies d’ús exclusiu per vianants és realment molt baix, de poc menys del 2%, molt per sota de la mitjana espanyola, que és del 9,4%. A més d’això, la majoria d’aquestes vies d’exclusivitat per a vianants es troba al casc urbà històric, cosa que evidencia les greus mancances al primer Eixample i al segon. Pel que fa a les vies per a bicicletes, a Palma la seva dotació és també molt pobre, amb 0,3 km de carrils-bici/km2 (quan la mitjana espanyola és de 0,8), i de 0,7 bicicletes públiques/1.000 habitants (quan la mitjana espanyola és d’1,82). Aquestes dades, per si soles, posen de manifest la imperiosa necessitat d’incrementar substancialment la dotació de vies de circulació exclusives per a vianants i bicicletes.

Per tot això, Palma XXI proposa ampliar les àrees de pacificació, augmentar l’espai i la seguretat del vianant, incrementar l’espai i la seguretat per a les bicicletes i altres dispositius de mobilitat personal, i continuar amb la implementació dels eixos cívics amb els oportuns processos de participació ciutadana.

MOBILITAT I CENTRES ESCOLARS

 Palma XXI considera que als espais públics de la ciutat que envolten els centres escolars i que són utilitzats com a espais de mobilitat escolar, s’hauria de garantir i concretar la seguretat viària dels ciutadans que opten per desplaçar-se a peu. 

Palma XXI proposa la creació d’unes reserves permanents per a vianants als carrers i places que donen accés als centres escolars, sobretot els Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), en què els infants són un grup d’edat especialment vulnerable. 

Palma XXI demana que el Pla General, apart de les intervencions que ja es contemplen, basades sobretot en la senyalització dels camins, incorpori intervencions urbanes que afavoreixin directament la seguretat dels infants que transiten aquests camins. Aquestes intervencions s’han de basar en processos participatius amb la comunitat educativa i en especial amb els alumnes i els pares i mares.

INFRASTRUCTURA VERDA URBANA

Palma XXI considera necessari executar accions de renaturalització i verderització més enllà de les previstes als espais públics de la ciutat a través de l’ampliació dels espais enjardinats, de la forestació o de l’extensió de l’arbrat viari.

A les escoles: Palma XXI proposa la redacció i activació d’un pla d’accions de renaturalització dels espais escolars de Palma, mitjançant la creació i fixació d’espais enjardinats als centres d’ensenyament d’educació infantil, primària i secundària.

Horts urbans: Palma XXI coincideix plenament amb el nou Pla General, en el fet que la infraestructura verda urbana resulta clau per garantir la sostenibilitat i reduir les vulnerabilitats ambientals i socials d’una ciutat. Tot i així, s’ha trobat a faltar una menció expressa als espais dels d’horts urbans ecosocials actualment operatius al municipi de Palma, i la possibilitat de redactar un pla específic per a aquest tipus d’infraestructura verda amb una funció productiva i social. 

Palma XXI considera que es podrien haver fet un estudi previ d’anàlisi sobre aquests horts, operatius des de l’any 2010, tots ells de titularitat municipal. Aquests espais són actualment quatre, els horts urbans del Viver Municipal,del parc de Ses Sorts, del parc de Son Perera i del parc de Sa Riera. Un total de 2.520 m2 de superfície de cultiu. 

Així, a causa de la insuficiència d’horts públics a Palma i de la seva creixent demanda social, Palma XXI suggereix que s’hauria de preveure una implantació ampliada i en xarxa dels horts, dins solars urbans buits de titularitat pública. 

Palma XXI pensa que renaturalitzar la ciutat també és agraritzar-la, i per tant és augmentar la seva capacitat agroecològica.

CONSIDERACIONS FINALS

Com a consideració final, Palma XXI reconeix al nou Pla General una decidida voluntat d’avançar cap a un nou model de ciutat allunyat dels criteris desenvolupistes que en el passat caracteritzaren certes decisions del govern local. Dit això, si la revisió que ara es fa del Pla General de Palma ha de romandre en actiu durant els pròxims 20 anys, aquest nou Pla hauria de contemplar l’avaluació periòdica dels resultats de les accions urbanístiques que es proposen, i examinar si aquestes accions han donat els resultats esperats. Aquests resultats haurien d’estar en concordança amb el decreixement amigable: decreixement en consum d’energia, decreixement en nombre de turistes (ordenant la mobilitat naviliera i aèria i les seves infraestructures), decreixement en  nombre de vehicles privats –turismes– en circulació (ordenant la mobilitat terrestre i les seves infraestructures). 

Una segona consideració a fer és la següent: Tenint en compte que el municipi de Palma tenia l’any 2021 una població de 422.587 habitants, ocupant el vuitè lloc poblacional dels municipis d’Espanya, i que aquest fet comporta unes considerables exigències de gestió administrativa, l’Ajuntament de Palma s’enfronta al problema de la suficiència de recursos humans amb capacitat d’absorbir aquestes exigències. A aquesta dificultat estructural s’hi suma ara la pressió que en termes de gestió suposarà l’execució del nou Pla General. Per això, Palma XXI considera que per tal que es pugui gestionar adequadament i eficaçment l’execució del Pla General, caldrà disposar dels mitjans humans necessaris. La importància del Pla General és tanta, que el seu desenvolupament efectiu només es pot escometre amb garanties d’èxit si es fa un esforç real per part del Govern local en ampliar els recursos humans i tècnics que facin viable la gestió i la implantació o materialització de les actuacions previstes.