El repte demogràfic de Mallorca

Jaume Garau

A l recent informe elaborat per la Unió Europea sobre la situació de les illes dels diferents països, podem llegir:

«Per a les illes de la Unió Europea, les oportunitats, les solucions i les accions polítiques a mesura no són una qüestió de privilegi, sinó un mitjà per a garantir la seva supervivència com a paisatges únics, i per a conservar el seu patrimoni i les comunitats que les han habitat durant segles.»

Quan demanam per les nostres illes una limitació del creixement poblacional i turístic no ho fem per aconseguir un privilegi, sinó per defensar la nostra terra i la nostra gent, i també per poder tenir un futur més segur. Està claríssim que els darrers 20 anys hem crescut econòmicament d’una manera insostenible. Així també ho ha fet la població. La població resident empadronada als municipis de Mallorca ha crescut els darrers vint anys (1999-2019) a un 1,8% anual acumulatiu. És a dir, hem passat de 658.043 persones a 896.038.

Un altre indicador que ens mostra el creixement insostenible és l’índex de pressió humana mensual que fa Ibestat. És equivalent a la suma de les persones residents més les persones «flotants», les que passen un temps a Mallorca per turisme, treball, estudis, convivència, o altres. La pressió humana més alta es dona normalment el mes d’agost. El de 1999 va ser d’1.011.385 persones i la de 2019, va ser de 1.424, 488, o sigui 413.103 persones més en 20 anys.

Amb aquestes dades es pot calcular quina és la densitat poblacional que té actualment Mallorca els mesos d’agost. És un indicador rellevant, ja que ens explica la saturació a l’estiu de carreteres i platges, la sensació d’excés de persones que trobam a tot arreu en l’estiu i de la manca d’accés als serveis públics essencials. La densitat més alta de la població de Mallorca el 2019 era de 395 hab./km², mentre que fa 20 anys era de 277 hab./km². Exemples d’altres illes mediterrànies d’un tamany similar trobam Eubea a Grècia, que te una densitat de població resident de 60 hab./km², o Creta que és de 72 hab./km². Les tres illes grans evidentment tenen una densitat molt inferior, Còrsega (38), Sardenya (70) i Sicília (195). Pel que fa a les nostres illes germanes, Menorca te en temporada alta una densitat de 303 hab./km², Formentera és molt semblant a la de Mallorca de 393 hab/km2 i Eivissa de 611 hab./km², la més alta de les Balears.

Quina serà la densitat i la població de Mallorca el 2040? Si seguim el mateix model de creixement econòmic que hem anat teixint els darrers 20 anys la població de Mallorca continuarà creixent de manera insostenible. Fer una estimació de la població real que podríem tenir el 2040 és un exercici prou difícil, ja que en el nostre cas el creixement té un factor exogen determinant com és el de l’evolució del turisme a nivell mundial. L’emergència climàtica, la crisi d’Ucraïna i la nova geopolítica europea, la crisi energètica que ja està aquí, etc., fa difícil creure que el creixement continuarà més o menys semblant.

Segons les projeccions que fa l’INE per Balears o les del professor Andreu Sansó, ens situaria entorn d’1.200.000 persones de població resident i unes 450.000 de població flotant. En total Mallorca podria suportar els mesos d’estiu – si no s’impulsen polítiques de limitació- una població de 1.650.000 persones. Una població semblant a la que està empadronada actualment a Barcelona ciutat.

Si, a més, la composició de la nostra població segueix evolucionant de la mateixa manera, serà una població molt internacional i bastant envellida. Els nascuts a les illes no arribarien al 40%, mentre que prop d’un 40% de persones hauran nascut en països estrangers. El pes de la població nascuda a la Unió Europea anirà decreixent, mentre que la de la resta de països europeus de l’est anirà creixent, així com l’africana i asiàtica. Per un altre costat, l’envelliment de la població serà progressiu arribant a un 20% els majors de 70 anys, unes 240.000 persones residents.

La generació que ara governa les empreses i les institucions més rellevants estarà majoritàriament jubilada. Governaran els que ara tenen entre 20 i 40 anys, amb una visió diferent, en una illa totalment turística, amb un volum poblacional semblant a una gran ciutat espanyola, amb tots els problemes de transició ecològica i social que ara no ens podem imaginar. Les despeses sociosanitàries seran més importants que mai, la convivència intergeneracional i intercultural serà un repte extraordinari, desconegut fins ara pels mallorquins i mallorquines.

*Article publicat a Diario de Mallorca el 14/08/2022.