Aquí mana AENA

Jaume Garau

Fa unes setmanes va aparèixer una notícia al diari Última Hora i encara no podem donar crèdit. Les previsions d’AENA per a aquest any 2022 a l’aeroport de Palma són una pujada de passatgers de més d’1.800.000 respecte a l’any 2019, passant àmpliament els 31 milions.

Tot i els tímids intents del Govern per paralitzar, i fins i tot retrocedir, en la creació de places d’allotjament, sembla que AENA se’n riu d’aquestes polítiques de control de la saturació turística i posa llenya al foc.

Segurament AENA ho fa perquè creu que tots els mallorquins volem més turisme que el que teníem el 2019 , encara que segurament pesa més el seu balanç econòmic per recuperar-se de la pandèmia. Ja se sap, sortim de les crisis amb més turistes i menys rendibilitat, més precarietat i més endeutament.

Hi ha un concepte interessant, que es pot aplicar a la nostra situació, que és el de «decreixement sostenible», desenvolupat en els llibres i articles de Joan Martínez Alier, catedràtic d’Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

De manera breu podríem dir que la idea sorgeix com a alternativa al concepte de creixement sostenible. Parlar de decreixement sostenible del turisme a Mallorca és parlar d’un model econòmic amb menys turistes, cosa que es podria compaginar amb el creixement en altres sectors, especialment l’agroecològic, el de les energies renovables, les noves indústries culturals i els serveis sociosanitaris.

Així podríem proposar -com a punt de partida a un debat ampli de la nostra societat- posar un límit a Mallorca de 10 milions de turistes, cosa que equival a uns 24 milions de passatgers a l’aeroport de Palma. Aquest escenari s’assembla al que vàrem tenir a Mallorca el 2015. Lluny del 2019 en que el volum de passatgers va ser de 29 milions i prop de 12 milions de turistes, sempre parlant de Mallorca i turistes procedents per via aèria regular. En aquest número cal sumar-hi els turistes per via marítima, però ara no és el cas.

Perdríem diners i ocupació? No hauria de ser així. Si ens preparam bé i augmentem la qualitat de forma rellevant, podríem augmentar la despesa per turista i arribar al mateix nivell d’ingressos que amb 12 milions. Si el turisme fos de més qualitat tampoc tindríem perquè perdre feina, ja que els serveis de més qualitat necessiten més persones. Aquesta és, en essència i breument exposada, la idea en la qual es basaria el “decreixement sostenible” aplicat al sector turístic.

Què guanyaríem amb aquest nou model? En primer lloc, participar directament en l’evolució del nostre destí turístic, ara en mans dels interessos de creixement màxim d’AENA, xifrat en 35 milions de passatgers. En el context d’emergència climàtica és molt important generar confiança amb els nostres clients, expressar de manera tangible la voluntat de ser realment una destinació sostenible. Milloraríem la gestió de les platges i les carreteres i el consum d’energia, residus i serveis públics. Podríem desplaçar un possible augment de la demanda a mesos més baixos i, mitjançant l’augment de l’ecotaxa, baixar els nombres dels mesos d’estiu. Reduiríem més ràpidament la petjada ecològica del turisme i seríem creïbles davant tots els residents de les illes, aspecte molt rellevant si volem augmentar-ne la qualitat.

Com s’aconseguiria? Negociant amb les autoritats d’AENA i amb les línies aèries, així com s’ha fet al sector dels creuers. Convèncer-les que és millor a la llarga un «decreixement sostenible» que un «creixement insostenible», sense tornada enrere. Per garantir l’estabilitat de l’acord es pot posar una forquilla d’entre 8 i 10 milions de turistes els pròxims 5 anys, com ha fet Amsterdam. També ho ha fet Formentera pel que fa a l’entrada de cotxes a l’illa. Va començar establint un màxim de cotxes en circulació i fa poc l’ha rebaixat en comprovar que la saturació era encara excessiva.

L’augment de persones amb ganes de viatjar a la Mediterrània farà que no quedi més remei que posar límits a les «fronteres» de les destinacions turístiques i dels llocs de més concentració. Aquests límits es normalitzaran en la gestió del turisme massiu. És evident que a Mallorca li ha arribat el moment, només la ceguera d’alguns i l’ambició dels altres, es resisteix a entrar en una nova etapa, interessant i il·lusionant de la gestió del turisme.

*Article publicat a Última Hora el 23/03/2022.