Un anhel de modernitat: projecció i construcció del Mercat de l’Olivar (1914-1951)
Matías Mendoza
Historiador
Quan reflexionem sobre els estudis del patrimoni de Palma, observem que hi ha diverses obres sobre monuments, cinemes o teatres. No obstant això, no hem reparat prou en els mercats municipals de la ciutat. Es evident perquè fins ara no s’ha documentat cap treball exhaustiu sobre els mercats de Palma. Per això és important posar en valor la trajectòria de creació i gestió del Mercat de l’Olivar, que marca el passat comercial, urbà i social de la ciutat. Aquest article fa referència a un treball de recerca més exhaustiu, basat en la consulta d’actes municipals, plànols, correspondències i premsa local.
Al llarg del segle XIX, Palma i altres ciutats espanyoles com Vigo, experimentaren canvis en la seva ordenació interior. Aquests canvis s’emmarquen en un context de noves necessitats circulatòries i higièniques. Amb motiu de la Legislació sobre Plans Geomètrics de Poblacions de 1846 juntament amb la regulació de les ampliacions, es va articular la transformació d’aquestes ciutats. En molts casos, l’objectiu d’aquesta normativa pretenia enderrocar muralles medievals i renaixentistes, un fre per establir eixamples i ravals. Palma no era aliena a aquesta juntura. El Mercat de l’Olivar forma part d’aquest procés de noves construccions i modernitzacions de la ciutat.
Projecte de Gaspar Bennazar. Font : Aznar, Miquel Seguí . 1990. Arquitectura Contemporánea en Mallorca (1900-1947). UIB i COAIB.
La construcció d’un nou mercat municipal havia estat un objectiu de l’ajuntament des de finals del segle XIX. La raó principal va ser desmantellar el mercat central, situat a la plaça Major, de 1930m2. Es tractava d’un grup de llocs de venta desmuntables que també eren petites. El primer a proposar un solar per a aquest edifici seria l’arquitecte Gaspar Bennazar, situant-lo on es trobava el convent de Nostra Senyora de l’Olivar, amb una superfície superior de 4250m2. El Projecte Gaspar Bennazar (1914-1930) va incloure el mercat en un pla més ampli: la reforma interior de Palma. Per això proposa la plaça de l’Olivar, la projecció de l’abast seria d’un edifici al centre de la plaça, l’estructura de la qual seria de ferro. L’edifici estaria disposat en forma de rectangle i tindria dues plantes: una per a parades i una altra per a emmagatzematge. Detalla les opcions de clavegueram, aigua, il·luminació, enderrocs de finques, distribució interna, soterranis i peixateria . No obstant això, aquest projecte seria modificat i adaptat per Guillem Forteza.
Projecte de Guillem Forteza Bennazar. Font : Aznar, Miquel Seguí . 1990. Arquitectura Contemporánea en Mallorca (1900-1947). UIB i COAIB.
El 1931 el projecte va ser aprovat des de Madrid, sota la resolució del director general de Salut. No obstant això, al llarg de l’any el consistori paralitzarà el projecte a causa de l’excessiu pressupost de 6,5 milions de pessetes. Aquesta despesa va ser criticada per el Partit Republicà Federal per que consideraven que la despesa s’havia de prioritzar en la construcció d’escoles públiques i un clavegueram més eficient. D’altra banda, els socialistes van fer una crida a la prioritat del Mercat com a forma de resoldre l’atur de la ciutat. Haurem d’esperar fins la batlia d’Emili Darder per l’encomanament formal del projecte a Guillem Forteza, aprovat el 1936.
El projecte de Guillem Forteza (1936-1939) va coincidir amb la ubicació proposada per Bennazar. No obstant això, criticava les estructures de ferro propostes, considerant-les típiques del segle passat. Proposava un mercat amb dues ales diferenciades: una per a productes vegetals i càrnics i una altra per a la peixateria. Va proposar el ciment armat com a material principal, que permetria una temperatura quasi uniforme en el recinte. Fortesa va presentar les seves idees en un article de premsa del diari El día, el 25 de gener de 1931 i més tard en una conferència a l’ajuntament de Palma el 7 de juliol de 1935. Amb l’esclat de la Guerra Civil, la construcció serà suspesa fins a 1940, represa pel projecte V. Gadea.
L’arquitecte valencià Vicente Valls Gadea es trobava a Mallorca quan va esclatar la guerra. Després de fer alguns encàrrecs facilitats per l’ajuntament de Palma, va regalar el seu projecte personal per al Mercat de l’Olivar (1940-1943), aprovat en junta el 20 de març de 1940. L’esmentat projecte va ser modificat per Enrique Juncosa i Gabriel Alomar, quedant integrat així en el futur Pla de Reforma de 1943. El projecte de Valls i Gadea va ser modificat unint el mercat en un únic pavelló en forma de L, a més de la matisació d’altres aspectes per l’arquitecte municipal Antonio García Ruiz.
Barri de l’Olivar el 1946. Al fons s’aprecia l’església de Sant Antoniet, amb la seva cúpula apuntant per la part esquerra. En aquests carrers podien localitzar-se petits hostals on s’allotjava la gent que acudia a Palma. Arxiu fotogràfic del Cronista de la Ciutat.
La realització del mercat es pot dividir en diverses etapes:
La primera etapa, seria de gestació del projecte a través de la correspondència i documentació oficial, que aniria des de setembre de 1939 fins a 1943. V. Gadea es carteja amb diversos batles concretant pressupostos i tractant problemàtiques del futur edifici. A partir de setembre de 1940, V.Gadea deixa d’aparèixer a la correspondència. Gabriel Alomar dóna a entendre de manera directa que l’arquitecte valencià simplement es va desentendre del projecte per les seves complicacions. A partir d’aquest moment és Gabriel Alomar qui s’encarrega de la direcció del projecte fins a la seva paralització per motius pressupostaris en 1943.
La segona, aniria des de 1944 fins a l’inici de les obres en 1947. Al començament de febrer de 1944 s’estableixen les bases de concurs municipal per a la construcció del mercat i la urbanització de la Plaça del Olivar. No obstant això, cap empresa va presentar projecte per a aquest concurs, quedant vacant fins a 1946, que és encarregat a l’empresa Edificacions i Urbanitzacions S.A.
Finalment, des de 1947 fins 1951 veiem l’etapa final. En aquest període ja tenim notícies sobre les obres, problemàtiques derivades com l’edificació d’habitatges de baix cost per a famílies i arbitris sobre l’adjudicació de les parades. Dos mesos abans de l’obertura, al novembre-desembre de 1950 s’aprova el règim d’explotació del mercat juntament amb la subhasta de llocs de venta.
Després de dècades projeccions inconcluses, rebutjos pressupostaris i paralitzacions s’inaugurarà el Mercat el 28 de gener de 1951. Les obres, que havien començat el 10 de novembre de 1947 s’havien desenvolupat al llarg d’aproximadament tres anys. El resultat d’aquestes obres, van donar lloc a l’edifici que avui s’erigeix en el centre de la ciutat, portador d’una placa commemorativa que recorda el dia de la inauguració. D’aquesta manera, després de la posada en marxa de la reforma de Palma i amb la construcció del nou mercat, Palma es modernitzava amb amplis carrers i millors condicions higièniques.
Mercat de l’Olivar, avui. Font: Google Earth.