“Suport Mutu ens ha ajudat a sentir-mos més comunitat”

“Suport Mutu ens ha ajudat a sentir-mos més comunitat”

Marusia López és veïna de Canamunt i integrant del projecte Suport Mutu Centre. Mexicana de naixement, reconeix la importància de trobar xarxes de solidaritat al territori, especialment quan vens de fora. Ens conta de l’experiència de Suport Mutu i el Rebost Solidari.

 

 

Què és Suport Mutu?

Suport Mutu és l’expressió d’una confluència d’iniciatives diverses. Va ser la plataforma on vàrem poder coincidir persones i col·lectius preocupades pel que estava passant durant el confinament i de les necessitats que vèiem que començaven a emergir i que nosaltres mateixes teníem. Des de necessitats de tipus econòmic per tota la precarietat laboral que es va incrementar i aguditzar, però també les necessitats emocionals i de construir una comunitat en mig de l’aïllament tan fort al que ens vàrem haver de sotmetre.

Un dels nodes més actius d’aquesta xarxa de Suport Mutu a Mallorca és el que opera al centre, del que formes part. Com vos vau començar a organitzar?

A Canamunt, inicialment vàrem començar a organitzar-mos companyes que ja ens coneixíem de Ciutat per a qui l’habita i l’Associació de Veïnes, per a respondre a sol·licituds molt puntuals, de veïnes dels pisos de Sa Gerreria, que ja venien fent front a una situació molt difícil de violència immobiliària. La majoria eren famílies migrants. Vàrem començar a donar-lis suport molt puntualment: amb un petit rebost, assabentant-mos de com funcionaven els ajuts especials, etc. Sembla que sigui una ajuda unidireccional, però nosaltres també teníem molta necessitat de connectar-mos i sentir que no estàvem soles.

Més endevant diverses organitzacions i col·lectius van llençar la crida a Suport Mutu, i això va ser important per a nosaltres, ja teníem una plataforma més ampla on col·locar aquestes preocupacions i necessitats. Es va organitzant la plataforma i la gent de cada territori, dels pobles, dels barris, que volia aportar, es va anar sumant. Es varen anar configurant grups: de suport legal, suport emocional o psicològic, suport amb aliments, etc. A Canamunt hem pogut aprofitar per a Suport Mutu el teixit organitzatiu que ja existia al barri, com l’Associació de Veïnes.

Amb quins reptes vos heu trobat?

La idea era tenir una xarxa de solidaritat entre veïnes i no només un treball assistencial que ja estàven fent altres entitats. Hem après que construir això té un procés, una no s’organitza i articula per decret. S’ha de construir confiança, una visió comuna, anar a la pràctica. Ens vàrem adonar que sobretot a Palma hi havia poc vincle amb la gent que estava tenint necessitats més urgents de suport. Els impactes socials de la pandèmia i el confinament es veien a les notícies, però no hi havia contacte més directe, la gent no sabia que estava passant amb els seus veïns i veïnes. A la ciutat la gent està molt desconnectada, sobretot d’aquells col·lectius que estan patint una major explotació i marginació.

En acabar el desconfinament, com ha seguit el projecte de Suport Mutu?

Ja desconfinades totes i cada poble i barri funcionant a la seva manera es va desinflar un poc el procés, no tots els barris varen seguir. La tornada al treball més presencial i la diferent gestió del temps també va afectar. Als pobles s’ha mantingut molt més, el teixit associatiu està més fort, hi ha més possibilitats de saber què està passant, quines necessitats tenen les veïnes, etc.

A Canamunt hem mantingut la xarxa activa, també gràcies a altres entitats que treballen al barri i han estat molt importants per a acostar-mos a les veïnes i veïns que tenen necessitats, des de Serveis Socials de l’Ajuntament o el Casal Petit per a dones víctimes de violència.

Explica’ns una mica sobre la iniciativa del Rebost Solidari.

És una iniciativa de recol·lecta d’aliments i productes bàsics per entregar a gent amb necessitats. Hem fet tres grups: el més gran és el de les companyes treballadores sexuals del barri, el de les persones que ens han remès serveis socials i el de les veïnes. Cada setmana toca un grup.

Només el temps i energia d’aconseguir els productes frescos i no peribles i organitzar-mos com a grup per a obrir el dissabte, ja és molta feina. Recollim els productes de persones solidàries els dissabtes de 10 a 12h al local de l’Associació de Veïnes de Canamunt, al carrer Socors, els dijous de 18 a 20h a l’Ateneu Popular L’Elèctrica, a la plaça del Quadrado i tres caps de setmana que hem estat al Mercat de l’Olivar, on instal·lam una taula i recolim aliments. A diferència dels intents amb supermercats i grans superfícies, amb el Mercat hi ha hagut un suport total, amb la difusió, per exemple. Cada vegada que hem anat a l’Olivar hem omplert el rebost per dues setmanes.

També hi ha hagut moltes col·laboracions individuals i resposta a crides específiques d’emergència. Per exemple, una família amb cinc infants amb una situació molt difícil, que estava cuinant amb un càmping gas, i un veí va aportar amb la compra d’una cuina.

A quanta gent arribau?

No som una entitat com a Càritas o Creu Roja, no podem arribar a tothom. Per això vàrem decidir atendre a grups tancats, perquè la intenció és crear capacitats de suport solidari al barri amb les possibilitats que tenim, que són limitades, i el que volem és crear un vincle amb aquestes persones. Veure-les cada setmana, saber com estan, compartir l’estoneta que venen al Rebost Solidari. Actualment arribam a prop de 200 persones. El 95% són dones i migrants.

Com és la relació que s’està teixint amb aquestes persones?

Estam fent una consulta per a saber la situació econòmica i socials de les persones que accedeixen al Rebost Solidari, però també per a saber quins són els seus sabers i coneixements. Estam identificant a gent que són súper bones per a reparacions, oficis, etc. Per exemple, jo he après molt de la situació política d’un munt de països de xerrar amb dones migrants que venen, i m’he adonat que coneixen moltíssim el barri! Elles mateixes ens informen d’altres persones que tenen necessitats, han fet una cadena i ens van avisant.

Ens sentim més comunitat. Poder anar pel barri i saludar la gent és molt important per la gent que venim de fora: és una qüestió d’arrelament amb el territori.

Imatge de capçalera: Adrià Ramírez per La Directa.

Foto de Marusia López: CIMAC Noticias.

Altres fotos: cedides per Suport Mutu Centre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *