Reflexions per l’endemà

En aquests moments convulsos hem de ser capaços de pensar en el demà i veure d’aprendre  les lliçons que la Covid-19 ens està mostrant.  També veure com podem afrontar millor les conseqüències, que sens dubte, seran moltes.  De fet no hi ha dubte que hi haurà un abans i un després d’aquesta pandèmia, un fet ben desconegut per moltes generacions que hem viscut dins el món occidental i que ens deixa sense nord davant un fet tan extraordinari, que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) davant un virus desconegut no ha pogut preveure, tal com ho han anat reconeixent, com a mínim, la magnitud del seu abast.

Els models establerts per la nostra societat s’han mostrat ineficients i tot indica que ens estem davant d’un canvi de paradigma. De fet la gent fa servir frases com: tot serà diferent, serem millors, … Aquestes són les visions positives que hauríem d’emfatitzar, però també sabem que la crisi econòmica hi és molt present,  també,  dins aquest nou escenari immediat i que serà molt difícil recuperar-se.

La qüestió clau serà com s’afronta la sortida i aquí és on m’agradaria reflexionar a partir d’alguns fets que, si sabem mirar-los amb uns ulls nous, d’acord amb aquest nou paradigma, poden ajudar a construir una societat també nova i millor. Cal dir que el curt termini serà molt difícil, però si els objectius cap a on es vol anar són clars, es pot aprofitar per ressituar moltes coses.

Repassem en primer lloc alguns dels fets que ens està deixant el coronavirus: d’una banda hem vist que la seguretat en què ens creiem instal·lats ha esdevingut una fal·làcia. D’altra banda estan sorgint diverses mostres de solidaritat que ens donen una gran esperança en aquesta societat tan individualista en la qual ens hi havíem acomodat. Fins i tot la indústria, que habitualment presenta moltes rigideses en la seva producció, està demostrant una capacitat inaudita per adaptar-se als nous requeriments. La salut pública i el sistema sanitari han esdevingut determinants en aquest escenari, que segons la seva fortalesa o debilitat mostren resultats diferents. La ciència,  la tecnologia i la innovació han demostrat ser peces clau pel nostre present i pel nostre futur. L’agricultura de proximitat també està mostrant la seva extraordinària importància i la imperiosa necessitat d’enfortir-la. La recuperació de molts d’ecosistemes, que estan habitualment fortament pressionats i que ara estan mostrant els primers indicis de recuperació, també són un bon exemple de la nostra forma de procedir i els seus efectes. 

Són solament unes poques pinzellades del que podem observar i que hauríem d’observar amb aquests nous ulls.  

Una qüestió que també s’està plantejant aquests dies és si la pandèmia – les seves conseqüències – serà un element distorsionador de les passes que s’estaven iniciant per tal de mitigar els efectes del canvi climàtic. Crec que si observam bé i en detall tot el que ens està mostrant la pandèmia haurà de ser just al contrari. Moltes de les accions que es volien posar en marxa són essencials pel nostre futur, tant per la salut humana, com per la salut del planeta.

A escala local, que és on ens trobam, podem extreure lectures prou clares que poden guiar-nos en les passes a fer. 

Per començar, la crisi fa evidents dos camins que serà fonamental potenciar: la solidaritat de les persones, el que pot generar noves oportunitats de treball en xarxa i  l’agricultura de proximitat i ecològica, que s’ha de lligar amb el petit comerç i amb el turisme: des de la restauració fins a l’hoteleria.

Una altra certesa que ens deixa la crisi: el turisme és el gran motor de la nostra economia, però ara ha demostrat, per primera vegada davant una crisi de magnitud , la seva vulnerabilitat. Per tant és hora de potenciar més la innovació dins el sector i estudiar les febleses que la dependència de diverses plataformes, que com Booking, tenen la capacitat de prendre mesures unilaterals sense consens amb els empresaris i generar una desfeta amb una immediatesa incontrolada. S’han de potenciar als petits empresaris turístics, des de qualsevol de les seves branques, que han estat més respectuosos amb el nostre territori amb el nostre medi ambient i que més han incidit en la creació del  nostre teixit productiu associat. L’Organització Mundial del Turisme -OMT- preveu uns anys per recuperar el creixement del turisme mundial, però el creixement previst era compatible amb el canvi climàtic? És més creixement constant la solució al problema? La qualitat és la que ha de  permetre sobreviure a la potent indústria turística, no la quantitat. Les noves exigències que el mateix coronavirus imposarà són un bon punt de partida.

El comerç, un dels altres grans sectors productius, ha d’aprendre també de les lliçons recents. Aquí també s’han de potenciar aquells comerços que mostren la seva oportunitat i que són útils a la ciutat i als ciutadans, la tècnica del “cafè per a tothom” no hauria de ser l’estratègia a seguir, tenim l’oportunitat d’incidir en la millora del teixit comercial. La indústria ha mostrat una flexibilitat sorprenent que sols es pot entendre gràcies als importants avenços de la ciència i la tecnologia. Hem de ser capaços de repensar les indústries que vertaderament hauríem de menester per tal de millorar la vida de les persones, que és el que realment és important, com bé ens està mostrant la Covid-19; potenciar la indústria que pugui esdevenir adequada a les nostres característiques insulars i que pugui completar el teixit productiu. 

Finalment, posar l’accent en la gran importància del capital humà que tenim i recuperar aquell que hem exportat. Aquest hauria de ser un dels primers objectius que ens hauríem de marcar. Sense aquest element és impossible fer la passa en qualitat que és precisa si es vol sortir millor de la crisi. 

La incorporació de capital públic no s’hauria de fer de tal manera que ens condueixi a la mateixa situació de partida, s’ha d’aspirar a una situació millor, on la qualitat i la innovació siguin premiades.

Crec que si, com a societat, som capaços de llegir aquests fets i de traduir-los correctament a les propostes de futur a les diferents escales: mundial, regional, local, el desastre que estem patint hauria estat positiu, en alguns aspectes, però hem de ser valents i com a societat  els hem de defensar i no permetre que les necessitats immediates, que seran moltes, ens impedeixin una mirada clara cap al futur que ens haurà de conduir cap a una societat millor.