La COVID, una oportunitat per millorar la manera de governar la nostra comunitat
Jaume Garau
*Article publicat al Diario de Mallorca el 08/11/2020.
La nostra comunitat és especial, no té res a veure amb les altres comunitats autònomes, ni tan sols amb Canàries. Nosaltres hem tengut un increment de més del 41% de la població en menys de vint anys. Hem passat dues crisis econòmiques internacionals profundes, sortint cada vegada més fràgils, amb més monocultiu turístic i ara ens topem amb una crisi més gran que les altres. Els darrers anys ja havíem detectat una intensificació exagerada del volum de turistes. El 2019 vàrem tenir a Palma 29 milions de passatgers i una petjada ecològica enorme, desproporcionada. La nostra economia i la nostra connectivitat aèria en un món globalitzat ha fet créixer la multiculturalitat arribant avui a 160 nacionalitats. El nostre Parlament està més fragmentat que mai.
La crisi de la COVID no acabarà aviat com en un principi volíem creure. Continuarà minant la nostra salut, la nostra economia i la nostra convivència durant uns quants anys, si tot va bé. L’endeutament públic serà d’aquí a uns anys encara més gran del que ja és, deixant molt poc marge per a la intervenció pública, que és vital. L’economia privada serà difícil que tiri de la recuperació fins d’aquí a un temps. Per tant ens esperen uns anys molt difícils. Alguna cosa extraordinària hem de fer. Tenim poc temps.
Nosaltres governam les nostres activitats i projectes amb un sistema multiinstitucional de com a mínim 5 nivells polític-administratius: Europa, Espanya, Balears, illa i municipi. Cada un d’aquests nivells tenen la seva importància en la sortida de la crisi. Posem per cas el famós projecte del Tramvia, que fa més de 20 anys que se’n xerra, i que la presidenta va tornar a anunciar el dia del debat. És una inversió de 485 milions d’euros i es necessita la conjunció de tots els nivells administratius esmentats. Un projecte com aquest en una situació com la que tenim, és el que convé fer ara? Hi ha alternatives millors en les quals dedicar els 485 milions d’euros? Jo per descomptat no tenc ni idea…però hi algú que ho sap? S’ha repensat el projecte en funció de la crisi de la COVID? Tampoc ho sé.
Tenc els mateixos dubtes quan sent parlar que hem de fer projectes integrals en les zones turístiques de Magaluf, Platja de Palma, Cala Millor, Sant Antoni i Sant Josep. Tots recordam el projecte integral de la Platja de Palma que s’havia de fer fa 10 anys. Va acabar com el rosari de l’aurora. Eren altres temps, si les coses no sortien, mala sort, hi hauria més oportunitats. Ara no. Ara no podem fallar.
L’enorme esforç que hem fet fins ara respecte a la recuperació econòmica i la transició ecològica no dóna fruits suficients. Hem intentat fer contenció sanitària i econòmica dels impactes de la COVID, però no ens hem fet més forts, de moment. Per això hem de canviar de xip i generar un altre sistema de governar aquesta crisi, amb altres projectes. Hem de pensar i desenvolupar col·lectivament els projectes i les actuacions que ens han de dur a una transició cap a una comunitat més forta, prospera i sostenible.
El primer principi d’una nova governança és el de la implicació de tots i totes: persones, entitats ciutadanes, empreses i administracions. Tots junts hem de sortir de la crisi i sortir millor. Record que davant la catàstrofe de Sant Llorenç de fa dos anys, la societat mallorquina va actuar d’una manera participativa i solidària. Ara la situació és molt diferent, més gran, complexa i difícil, però també hem de respondre junts. Un exemple d’aquesta nova governança es podria fer amb la iniciativa del GOB a Menorca, amb 1500 persones formant equips que vigilen i cuiden la costa. Esperem que s’hi sumin l’administració i les empreses privades i col·lectivament obtinguin resultats positius amb molt pocs recursos econòmics i amb molta població implicada i motivada. És temps de protegir la natura, també amb l’esforç individual.
Un altre principi de la nova governança és el del treball en equip. Al meu entendre ara és l’hora de fer equips de feina, amb persones de tot tipus d’entitats i administracions, qualificades i molt motivades que avaluïn els projectes que estan damunt la taula i vegin alternatives més viables, pràctiques i econòmiques. És l’hora que tota aquesta energia negativa que hi ha ara per culpa de la COVID es transformi en una energia creativa i col·lectiva que ens doni esperances d’una societat millor.
Un tercer principi és el de la reducció dels nivells de decisió politicoadministrativa. La nova governança necessita d’una arquitectura institucional diferent. Pels projectes estratègics els nivells decisió s’han de reduir de cinc a un: Un sol òrgan de gestió de l’estratègia de futur, amb inclusió, amb talent i molt operatiu. Una fàbrica de bons projectes, viables, estimats i volguts per la ciutadania. Un organisme de gestió que es creï per decret llei, que generi un “corredor d’alta prioritat administrativa” dels projectes aprovats, de manera que tenguin llum verda prioritària en el seu recorregut per totes les administracions i entitats privades implicades. Que aquest organisme es doti de recursos legals i humans suficients per difondre, per seguir i avaluar els projectes estratègics que finalment es posin en marxa. Que faci feina amb rapidesa i transparència. Que es posi en marxa com més aviat millor.