Eix cívic de Cotlliure: una oportunitat perduda per millorar la ciutat
El passat 25 d’octubre, l’Ajuntament de Palma desestimava el projecte de l’eix cívic de Cotlliure, que contemplava l’ús prioritari per a vianants en el tram comprès entre la plaça París i el carrer de Bisbe Bernat Nadal, així com la introducció de solucions basades en la natura per millorar-ne l’adaptació al canvi climàtic. Aquesta decisió suposa, així mateix, la renúncia a més de tretze milions d’euros provinents del programa d’ajuts del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que havien de destinar-se també a l’adquisició d’autobusos d’hidrogen i elèctrics, a la instal·lació de punts de recàrrega, a la millora de l’accessibilitat en el transport públic de l’EMT i a l’ampliació del servei de BiciPalma.
Segons explicà l’Ajuntament de Palma, la decisió es basa en una sèrie d’informes que certifiquen deficiències per rebutjar el projecte. Informes que Palma XXI ha sol·licitat al consistori i que, segons la informació apareguda en premsa, al·leguen entre d’altres el dèficit d’aparcament que generaria la intervenció o la manca de temps per executar les obres dins els terminis fixats per la convocatòria dels ajuts esmentats. Cal apuntar aquí la previsió del projecte inicial de compensar les set-centes places de pàrquing eliminades a l’eix Cotlliure-Camp Redó amb altres set-centes alternatives, ubicades a diferents centres comercials i equipaments públics de la zona.
Des de Palma XXI, volem manifestar la nostra disconformitat enfront de la decisió de l’Ajuntament, per considerar que l’eix cívic de Cotlliure, així com qualsevol projecte que prioritzi els vianants enfront del cotxe, suposa una oportunitat pel que fa a la millora de la qualitat de vida del veïnat dels barris de Cas Capiscol i Camp Rodó, amb especial atenció a la infància per la proximitat de fins a tretze equipaments docents.
En resposta als informes municipals que esperam poder consultar aviat, existeixen nombrosos estudis que avalen la pacificació i naturalització dels entorns urbans com a principal mesura de millora de la salut humana, especialment en edats primerenques. Així, per exemple, es constata que algunes de les principals causes de l’augment dels trastorns mentals són la contaminació i el descens progressiu en oportunitats perquè els infants i adolescents facin ús de l’espai públic de manera independent, sense supervisió ni control directe per part d’adults. Els científics adverteixen també que la contaminació redueix la grandària dels pulmons dels infants i que la implementació de zones de baixes emissions duu associada una reducció dels problemes cardíacs i circulatoris, podent incrementar l’esperança de vida fins a dos anys i mig. Altres informes sobre qualitat de l’aire en entorns escolars, assenyalen els gasos contaminants com a principal causa de l’asma infantil i de les al·lèrgies, així com de retards en el desenvolupament cognitiu de nins i nines. En contraposició, s’associa cada increment del 3% en el verd urbà al creixement del coeficient intel·lectual dels infants d’entre deu i quinze anys en 2,6 punts, un efecte que s’observa tant en àrees pobres com riques.
Pel que fa a l’aspecte econòmic, els resultats de projectes similars portats a terme en altres ciutats espanyoles i europees llancen conclusions clares: mentre cada euro invertit en transport públic n’aporta quatre al conjunt de l’economia, en el cas concret de Copenhaguen, cada quilòmetre de carril bici suposa un retorn de mig milió d’euros en termes d’estalvi de temps, salut i atropellaments evitats. En paral·lel, i rere l’anàlisi de milers de transaccions en grans ciutats espanyoles, s’evidencia que la conversió en zona per a vianants incrementa les vendes dels comerços i que les persones que es desplacen a peu, en bicicleta o en transport públic gasten més en establiments locals que les que es mouen en cotxe.