Claus per entendre el moment polític actual a l’Ajuntament de Palma

Pau Torres

Passes Perdudes, portal d’anàlisi política de les Illes Balears

En l’àmbit de sistema de partits, Palma no és molt diferent del que passa al Consell de Mallorca o al Parlament de les Illes Balears. Els mateixos partits que al Parlament tenen representació, en tenen al Ple de l’Ajuntament, amb l’excepció d’El Pi. A més, l’equip de Govern està sostingut pels tres mateixos partits que tenen una coalició a nivells superiors: PSIB, en primer lloc, Podem i MÉS. Una fórmula que ha donat estabilitat a l’executiu local i que els està permetent governar dues legislatures seguides.

Què ha passat a Palma durant la primera meitat de legislatura?

Després de les eleccions municipals de dia 26 de maig de l’any 2019, els governs varen tenir uns pocs mesos abans de l’arribada de la covid-19. Aquest fet va complicar la implementació dels compromisos adquirits durant la campanya electoral i en els pactes de coalició, ja que, arreu, la prioritat va passar a ser una altra. És dins aquest marc que l’Ajuntament de Palma va donar continuïtat a projectes ja prevists, o en marxa, i n’ha engegat d’altres. 

Entre els compromisos inclosos dins l’acord de l’actual govern de coalició municipal, es va donar especial pes mediàtic als que tenien a veure amb la inversió en habitatge i en transport públic, i l’impuls d’un urbanisme pacificador del trànsit de vehicles de motor privats. La construcció de 1.500 habitatges públics era una de les propostes estrella, així com la inversió en més freqüències i línies de busos i la construcció d’un tramvia. Aquestes polítiques públiques, però, superaven en molts de casos les competències del propi ens i, a més, requereixen molt de temps abans de poder veure’n resultats i poder ser rendibilitzat electoralment. Si això ja complicava molt complir amb les expectatives generades, el covid-19 ho ha complicat encara més. 

Mentrestant, ha seguit la gestió de qüestions heretades de legislatures passades, tals com els vessaments de residus fecals a la Platja de Palma, la batalla legal amb la constructora del Centre Comercial de Ses Fontanelles o les protestes ciutadanes degudes a la saturació turística i de creuers. 

Cal esmentar l’acció de l’equip de govern que ha tengut més rebombori mediàtic en el que duim de legislatura: la relacionada amb el compliment de la Llei de memòria històrica. Aquesta polèmica va dur el batle Hila a totes les televisions estatals per tal d’explicar una decisió controvertida. 

L’ambient dins l’equip de govern municipal

El fet de repetir forma de govern (PSIB + Podem + MÉS) a diferents nivells ens facilita la comparació. El cert és que l’àmbit més conflictiu sempre és l’autonòmic, també perquè és aquell que més atenció mediàtica acumula. Pel que fa als nivells inferiors trobaríem l’exemple del Consell de Mallorca, una institució amb baixa conflictivitat i on les polèmiques tendeixen a transcendir poc. En un punt entremig se situaria l’Ajuntament de Palma. Tot i així, la dinàmica de la coalició és bastant cordial en comparació amb altres. De fet, una pràctica bastant estesa per evitar les friccions és que els líders d’una institució critiquin els partits del pacte a un altre nivell institucional que no és el seu. 

És precisament el partit més votat, el PSIB, el que menys acostuma a ser a la polèmica. En part es tracta d’una opció lògica, donat que no tenen necessitat de diferenciar-se. El seu repte és semblar un partit que lidera, seriós i propositiu. Clarament la figura de José Hila, podria semblar, a priori un bon candidat per fer aquesta feina. El cert és que el batle de Ciutat no està rendibilitzant la seva posició amb una gran notorietat. Segurament, els forts lideratges dins el PSIB, on la facció del batle no és la més forta ara mateix, poden explicar això.

El segon soci en vots és Podem. La seva legislatura no va començar bé. En un context de davallada general del partit, aquesta va ser encara major a Palma. De fet, una part dels electors que votaren a la formació morada al Parlament i al Consell, no ho va fer a Ciutat. Això deixa a un dels principals actius del partit, Alberto Jarabo, en una posició complicada i també a la regidora Sonia Vives. Aquesta, era molt popular en el moment de les eleccions i avui encara ho és més, però cada vegada amb un caràcter més negatiu. Pel que fa a l’estratègia, aquests s’estan centrant més en la promoció i els està marcant diferenciar-se dels seus socis. Una problemàtica no només pròpia de la formació a Palma, sinó a Balears en general.  

Els resultats de MÉS tampoc varen ser molt destacables. Tot i que el seu candidat, Antoni Noguera, va guanyar notorietat durant la seva etapa com a balte, li va costar traslladar aquesta a l’electorat ciutadà. Per la seva banda, MÉS sí que ha marcat algunes diferències més notables amb els seus socis. Un exemple molt clarificador és la seva postura respecte als creuers. En aquest àmbit manté una certa distancia, tot i que no acaba de desmarcar-se del tot. És el soci més rebel, però això no vol dir que ho sigui molt.  

Reptes de la segona meitat de legislatura

Si pensam en els reptes que venen en els dos anys vinents, tots passen de forma evident per la pandèmia. Aquesta creua totes les polítiques que s’han fet i que estan per fer. Allò esperable és que certs graus de recuperació s’assoleixin en els propers anys. La responsabilitat del consistori de Palma és lluitar perquè aquesta no sigui desigual. És a ciutat on s’acumulen les majors xifres de desigualtat de les Illes, per això és l’ajuntament qui més ha de posar, per tal de no deixar a ningú enrere. Els fons europeus seran clau en aquest aspecte. 

Si la pobresa i la desigualtat són un problema que afecta i afectarà, també ho ha de ser la defensa del medi ambient. La difícil relació entre turisme i sostenibilitat fa molt difícil fer equilibris, però aquests s’han de trobar. Explorar polítiques de limitació com estan fent algunes ciutats europees pot ser una via, però són difícils d’explicar a l’electorat. 

La percepció general de la ciutat de Palma, pel que fa al seu estat és negativa. No és una cosa nova, la sensació de deixadesa, brutor i mal estat de certs punts és compartida per certs sectors, i està sent capitalitzat per l’oposició. A més, obres de pacificació, com la projectada a Nuredunna, acostumen a generar oposició en el moment previ i en el temps immediatament posterior a la seva aplicació. En canvi, amb el pas del temps, els veïnats comencen a mostrar major nivell de satisfacció. Aconseguirà l’ajuntament aquest canvi d’actitud a temps per tal que els partits de govern puguin recollir els seus fruits a les properes eleccions? Podran posar remei a la creixent sensació de deixadesa? D’això podrà dependre la valoració final de la legislatura. 

Conclusió 

A l’equador de la legislatura, l’Ajuntament de Palma, com totes les altres administracions, ha vist interromput part del seu programa de govern per mor de la pandèmia i de les problemàtiques derivades. L’equip de govern s’esforça per mostrar-se efectiu pel que fa a la implementació de polítiques d’habitatge i ecologistes mantenint un equip de govern bastant cohesionat. No obstant això, el desgast és inevitable i l’oposició ja està començant a posicionar-se al costat de tots els sectors crítics amb l’executiu municipal: veïnats enfadats per les obres o la brutícia, conductors descontents per les creixents traves a la seva circulació, etc. Queden dos anys per davant i l’escenari pot canviar radicalment, veurem si els temes que ara consideram importants seran els que condicionaran la campanya electoral del 2023.