El món mira cap a Venus i aquí ens esquarteren
Els boscos es cremen, els continents s'enfonsen, l'aire s'omple de pols irrespirable i un virus estrany col·lapsa la Terra.
Síndrome postvacacional
Fa un segle -de tot sembla que ja fa un segle- quan algú tornava a les rutines quotidianes després de les vacances, passava els primers dies confús, atordit.
Bon estiu covid19
Una milana vola en cercles en la llunyania. Ho fa amb una suavitat que em calma.
Una de moixos
Avui penso en llenguatge moixí. Palma no permet mantenir moixos així com així, multa a qui els llança restes en platets de cartró o envasos de tupper.
Arquitectures de pobresa
Fa dues setmanes un home va aparèixer mort en l'anomenat parc de Pocoyó, on fa dècades persones encallades s'aixopluguen en els seus baixos, molt a prop de les engronsadores dels
Una pandèmia de sons
Tinc el telèfon mòbil en silenci. Un dia, sense voler, vaig prémer alguna tecla i vaig desactivar el so de trucades, alarmes i altres xiulets.
Un forn i els forats negres
Sovint fem servir col·loquialment el terme «forat negre» per descriure un lloc sense escapatòria, un pou en el qual caiem probablement per romandre-hi.
Ens vam estimar tant
Tenim por del silenci. De la mateixa manera, ens terroritza la soledat. El pitjor de tot, emperò, és la nostra por a canviar.
Entre Einstein i Houellebecq
Mentre vam estar confinats, un interrogant comú i freqüent va ser si la societat en sortiria reforçada.
Berenar “antic”
El 10 de març vaig quedar amb una amiga per prendre un cafè a La Molienda, al seu nou local del carrer Arxiduc.