Un altre futur per Mallorca

Jaume Garau

Secretari de Palma XXI

Els devastadors impactes de l‘epidèmia a Mallorca són evidents. Sembla que el límit definitiu el posarà la vacuna, si feliçment va bé. Tot i així, la incertesa actual és tan important que no parlam sobre cap altre futur que no sigui tornar al passat, el 2019. Esperar que la recuperació econòmica sigui ràpida. Tenim resistència a pensar una mica més enllà dels propers dos o tres anys. Domina la idea de «recuperació». Encara que de vegades alguns polítics i empresaris reconeguin que el model econòmic de Mallorca està obsolet, la idea d’impulsar un altre model no entra en l’agenda política. D’una altra banda, l’esforç col·lectiu que hem fet fins ara per lluitar contra la COVID ha estat colossal i bastant positiu. Per tant, tenim capacitats per assolir canvis importants. Si volem, podem.

Per què no aprofitar la situació actual per obrir un ample debat sobre si és possible un altre model econòmic més fort i menys vulnerable que el que tenim ara? És un debat legítim. Ara més que mai és el moment de pensar en el futur de llarg termini. Molt probablement la nova política keynesiana que ve d’Europa donarà un marge d’un parell d’anys d’inversions que alleugerarà la crisi econòmica autòctona. És un bon moment per mirar enrere, veure que hem fet els darrers vint anys i que ens toca fer els propers deu. Suposarà un esforç, però els fruits compensaran.

Els mallorquins i mallorquines necessitam una visió de futur que il·lusioni, que vagi més enllà de la idea de «recuperar» l’economia que teníem. Necessitam també pensar en «transformar» l’economia. Un exemple: recuperar l’activitat cultural que hi havia abans de la COVID és una necessitat, però és insuficient si volem que la cultura mallorquina sobrevisqui en el futur. Un altre exemple: recuperar l’activitat dels megacreuers al port de Palma no és una necessitat ara, en canvi, sí que ho és transformar la gestió d’aquest tipus de turisme.

Alguns savis escèptics, que les han vist de tot color, diuen que és impossible canviar el model econòmic basat en el monocultiu turístic. Que no hi ha marxa enrere. Que l’únic que podem fer és retocar-lo. Nosaltres no ho veim així. És evident que el turisme serà el motor econòmic de la recuperació, però hem de reinventar el turisme i potenciar altres motors econòmics. Volem un turisme que ens faci més forts, no que ens faci més vulnerables. 

La gran revolució que el turisme necessita no és una revolució tecnològica, és una revolució filosòfica. Ens hem de convèncer que el millor pel nostre futur com a societat, és posar límits al volum de turisme. Posar-mos com a objectiu un nombre màxim de places, un nombre màxim de turistes, de pernoctacions, de cotxes de lloguer, etc. Una vegada presa aquesta decisió serà molt més fàcil tot. Més fàcil la diversificació i la transformació de la indústria, reinventar la construcció       i l’agricultura. Acceptaríem el turisme amb una nova mentalitat i això faria creïble el nou model econòmic que necessitam per sobreviure. Seríem pioners i crearíem escola. Tendríem èxit.

Si no feim un canvi de model turístic, possiblement la propera crisi serà encara pitjor. Quant de temps tenim: cinc anys, deu anys? Si no feim el canvi de mentalitat de la gestió turística que passarà? No s’enfonsarà el món, no som apocalíptics. Simplement que veurem el que ja hem vist altres vegades: una carrera desesperada per omplir l’aeroport de passatgers, el port de megacreuers, els hotels amb preus baixos, habitatges vacacionals a tot arreu, terrasses envaint l’espai públic, carreteres saturades, venda de cases i d’empreses al preu que sigui. 

Tornar corrents al vell negoci quan sabem que fa trenta anys que no dóna prou per protegir la terra, les persones, el patrimoni, la cultura, és una mica trist. Passaran els anys i tendrem el mateix debat sobre la diversificació, sobre la desestacionalització, sobre la saturació, la gentrificació, el fracàs escolar, la pobresa, la precarietat laboral, etc. 

En canvi, l’estratègia de futur per una nova Mallorca serà més dinàmica una vegada establert el sostre turístic. Les inversions i les mirades aniran cap altres sectors i activitats. Això generarà problemes i tensions, però també esperances i il·lusions raonables. La limitació del volum de turisme haurà d’anar acompanyada d’un pla de reindustrialització que pot generar noves economies i llocs de feina.

Que més podem fer a Mallorca que també serveix per millorar l’economia? Podem millorar la llengua, la cultura, el patrimoni de les ciutats i dels pobles, l’arquitectura, la indústria, l’energia, l’administració, la recerca, l’habitatge, l’agricultura, la pesca i el medi ambient. Milions de coses. Totes elles generen ocupació de qualitat, com per exemple reforçar el sistema sanitari per protegir-mos de la Covid i altres epidèmies que puguin venir. Millorar l’atenció domiciliària a les persones dependents perquè no vagin forçades a les residències. Podem millorar l’educació dels infants de 0-3 anys i la dels joves perquè no abandonin l’escola abans d’hora. Podem requalificar a molts dels treballadors, ja que necessitarem una transició cap altres professions. Podem reconvertir hotels obsolets en habitatges socials de lloguer. Podem fer créixer l’agricultura per poder consumir massivament productes ecològics i de proximitat. Podem crear la nova indústria de les energies renovables, etc.

En realitat, Mallorca ja té en aquests moments dotzenes de grups d’acadèmics, professionals, entitats i empreses fent feina i pensant iniciatives per aquesta nova Mallorca. Se’ls ha de donar una forta empenta. Impulsar els seus projectes i fer possible la seva viabilitat. Ja està bé de lamentacions i d’estar capficats dins la bombolla de la COVID. Hem de treure el cap i començar a construir una nova època per Mallorca. Hem de fer pinya i crear una bona coordinació que impulsi el canvi que necessitam. 

*Article publicat a la Tribuna de Diario de Mallorca el 13/01/2021.