La sortida de la crisi actual

La sortida de la crisi actual
Foto: Diario de Mallorca.

Jaume Garau

 

Des dels anys 70 fins ara han passat 50 anys. Des de llavors hem tengut cinc crisis econòmiques i turístiques, totes elles causades per fenòmens internacionals violents. De totes elles hem sortit amb més volum de  turisme i amb els problemes socials, econòmics i  ambientals aguditzats. Hem après alguna cosa per aplicar a la sortida de la crisi actual?

La primera crisi causada per l’anomenada guerra del petroli de 1973, va suposar una baixada del turisme durant uns 5 anys, amb molt atur i venda d’hotels. També la crisi va desvetllar la primera consciència dels impactes negatius del turisme en el medi ambient, la cultura i el treball. Això va provocar lluites socials importants que varen donar peu a èxits històrics com el de Salvar la Dragonera, la creació del GOB o el Parc de la Mar. Aquests èxits semblaven els d’una minoria, però, a poc a poc, varen fer-se col·lectius i han passat a ser patrimoni de tots i totes. Per a la reactivació de l’economia es varen impulsar moltes infraestructures i disparar la construcció, ja amb el Govern Cañellas. La indústria i l’agricultura minvaven, mentre la construcció i el turisme es consolidaven com els dos motors de l’economia balear.

La segona crisi va ser finals dels anys 80 i principis dels 90, causada per la crisi del Golf. També va servir per prendre més consciència de la necessitat de diversificar la nostra economia. D’aquella consciència va sorgir al llarg dels anys 90 el Pla Forcades que volia preparar les illes pel nou segle XXI, ple de promeses d’innovacions tecnològiques. De la mà d’Andreu Font, director general amb en Forcades, es va anar dissenyant una estratègia per convertir les illes en Europe’s business resort. El seu projecte estrella seria la creació del Parc Bit, una macrourbanització  dissenyada per l’arquitecte Sir Richard Rogers, amb habitatges i centres tecnològics al costat de la UIB, on s’instal·larien joves talents de la nova economia. La resistència ecològica i social al projecte del Parc Bit  el va fer fracassar, en canvi el turisme va créixer i es va diversificar en moltes branques que avui són madures: nàutic, rural, ciclisme, congressos, urbà, etc.

La tercera crisi va ser causada pels atemptats contra les torres bessones de Nova York el setembre del 2001. La crisi va ser molt intensa, però durà només dos anys, ja que el 2003 tornarem a tenir un nombre similar de turistes com abans dels atemptats. Malgrat la crisi el nou govern de progrés que s’havia format per primera vegada el 1989 amb Francesc Antich de president, va començar un primer intent de reconvertir el turisme i mitigar els seus impactes, amb diverses iniciatives de govern, amb el projecte estrella de l’ecotaxa, liderant el canvi el conseller de Turisme, Celestí Alomar.

Aquesta iniciativa durà poc, ja que el 2003 va tornar a governar la dreta i va eliminar l’ecotaxa. El turisme va tornar a créixer a tot el món  i el motor de la construcció i el de la corrupció política de la mà de Jaume Matas, varen crear l’època de  més alta intensitat de construcció privada i pública, fins que es va crear una bombolla que va esclatar, donant peu a la quarta crisi. La societat civil va organitzar el 2004 la manifestació més gran fins aquells moments amb el lema «Qui estima Mallorca no la destrueix».

La quarta crisi va ser molt llarga. Arribà el 2008 i acabà el 2014. Els primers anys va estar esmorteïda per les inversions estatals del Govern de Zapatero, però ja el 2010 esclatà amb cruesa i generà molt atur i molta caiguda d’empreses. La sortida de la crisi també va ser pel turisme «innovador»: turisme vacacional a cases particulars a través de plataformes com Airbnb, turisme de megacreuers, turisme de cap de setmana a les ciutats, etc. La construcció no va reviscolar com a segon motor, però va aparèixer amb més força el sector immobiliari, un altre sector depredador per molts inversors europeus i fons voltors que tenien com a refugi de les seves inversions la propietat de cases.

Davant aquestes noves formes de turisme i economia, sortien nous problemes socials i ambientals greus, com la saturació i la gentrificació, problemes als quals s’enfrontaven un altre cop diverses entitats de la societat civil. El nou govern de progrés s’inventava l’estratègia del «turisme sostenible» però la dura realitat era que el sector turístic seguia creixent tant que començava a patir «elefantiasi».

La quinta i actual crisi de la covid, va venir  per sorpresa. Ningú se l’esperava i aviat es va fer global. El turisme es va paralitzar completament per primera vegada en la nostra història. L’estratègia de resposta  a la crisi, fins ara ha estat  doble: protegir la salut de la població i reactivar l’economia per tornar a la situació d’abans … com més aviat millor. La resposta ha estat europea amb una inversió colossal per lluitar contra el canvi climàtic i vèncer la pandèmia. A Balears hem seguit el mateix guió de tota Espanya, malgrat tenir una economia i una situació general mot diferent. El Govern diu que la crisi acabarà l’any que ve. El director de l’aeroport diu que tornaran als 29 milions de passatgers el 2026. Algú dels dos s’equivoca.

La veritat és que ara per ara no hem après les lliçons de les altres crisis. La sortida de les crisis anteriors, via creixement del sector turístic, va funcionar abans perquè encara hi havia un marge de càrrega mediambiental. Ara aquest marge no hi és. El creixement de sector turístic suposaria fer créixer la nostra vulnerabilitat i cuinar la propera crisi, que seria més forta que aquesta.

Hem de trobar, si o si, una altra sortida a la crisi mitjançant el creixement dels altres sectors i estabilitzar o minvar el turístic. Les inversions en el sector turístic han d’anar dirigides al seu decreixement i a un ús  social dels edificis i instal·lacions obsoletes. Hi ha d’haver un gran flux d’inversions i innovació en l’agricultura per augmentar considerablement la nostra independència alimentaria. També hem de créixer en noves indústries i en el sector sanitari per enlairar una economia més sostenible i menys devastadora del nostre medi ambient.

*Article publicat a Diario de Mallorca el 05/10/2021.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *