Vol volar
Escultura de Jaume Mir al Passeig Mallorca. Foto: Pep Riera.
Vol volar
Ningú no hi repara allà dalt,
vela de metall i proa negra.
L’esvelt gegant que buida el cel,
cim d’un xaflà de pedra hissada.
De pell calenta, plega el temps,
tempta el ruixat,
el rostre badat a l’estrella.
I amb un cos d’agulla ardent
que mai s’enfila,
desvesteix déus del mestratge:
vol volar.
Si sentiu cruixir-ne l’os,
l’estirament d’absència humana,
no serà més greu que el tro,
que el vent que es romp
de cara al mar, d’esquena al setge.