Carta de la presidenta 2024

Una vegada més, ens retrobam en aquestes pàgines per fer repàs de l’any que ja minva.Mai no he defensat la idea nostàlgica que qualsevol temps passat va ser millor, germana progre del “esto con Franco no pasaba”. Sempre m’ha semblat que tendim a idealitzar el passat i que el cervell, en un exercici protector, esborra del nostre record tot el que un dia ens va ferir o simplement ens va fer pensar, en el passat, que qualsevol temps passat va ser millor.

Però d’una època ençà, cada vegada que camín per Palma -i per extensió, per molts altres racons de l’illa- record aquella ciutat que vaig conèixer de la mà de la meva padrina. I ja no sols de la meva padrina, sinó d’una jo adolescent que tornava a sa Roqueta després d’uns anys de trescar per altres terres. Em venen al cap les botigues “de tota la vida” on les dependentes sabien el teu nom, els bars de llonguet i xocolata calenta, les passejades sense haver de sortejar turistes errants.

En nom del progrés, hem perdut els bons costums de sortir a prendre la fresca (ara només ho fem en forma d’activisme baix etiquetes com “teixir xarxes de cures femenines”. Ai, si la meva padrina ho sentís), o de granar la carrera, o de trobar-nos amb els amics en un lloc concret, sense necessitat d’avisar per WhatsApp de quan ens falta per arribar (ara surt de casa, de camí, arribant, ja te veig). En poques paraules, hem perdut l’essència humana, la presència, la identitat… Tot en nom del progrés.

I a què treu cap, aquesta recatòlica enyoradissa? Idò al fet que cada vegada que m’enfront a la presentació d’un nou anuari tenc la sensació que hem anat una mica cap enrere. No des de Palma XXI, que mai no ha deixat d’empènyer cap al que consideram un lloc millor on viure (i conviure), sinó per mor de determinades accions polítiques que ens fan dubtar de la direcció dels interessos, suposadament, col·lectius. Accions com la tala dels bellaombres de Dalt Murada, o dels pins de la plaça Pont o de les palmeres de la plaça Columnes. Com la substitució del paviment permeable del carrer Velàzquez per ciment. Com el projecte de reforma presentat per a la plaça de les Tortugues, que es planteja com a superfície dura i que desvirtua un dels espais més emblemàtics de Ciutat. Com la celebració de l’asfaltatge de vies sense voreres, ni arbres, ni ombres, amb exemple a Establiments. Qüestions, totes elles, enfront de les quals Palma XXI s’ha posicionat en contra.

Com en contra estam, també, de la nova ordenança cívica que es proposa des de Cort i que torna a qüestionar que els infants juguin al carrer, que s’hi facin reunions (xarxes de cures femenines) i la possibilitat de becar en els bancs públics.

Encara dins l’apartat de males notícies, la retirada de suport municipal al Parc Agrari, amb relació al qual Palma XXI, la UIB, un ampli conjunt d’entitats agràries, el Govern i el mateix Ajuntament, havien signat un protocol d’actuació que duia cap a la creació del primer espai d’aquestes característiques de les Illes. La negativa s’excusà en unes “inadequades condicions limitants de l’espai” que, definides elles i en qualsevol cas, no suposarien cap obstacle enfront de la protecció del paisatge. Alhora, la no aprovació del Pla General, deixava sense efectes la figura de protecció del parc agrari que s’hi creava.

En positiu, la compra per part de Cort de la finca de Son Quint, que s’obrirà a la ciutadania i començarà a perfilar el bosc metropolità. “Un gran pulmó” (un altre, recordem el bosc urbà en standby) que, potser, haurà de substituir els nostres, malmenats pels gasos dels 0,8 cotxes per habitant i dels creuers i altres bucs que emboiren Palma, dia rere dia.

Pel final he deixat el més feixuc: el turisme i l’esclat d’una ciutadania ofegada i farta. Des de Palma XXI hem donat suport a les mobilitzacions de la plataforma Menys turisme, més vida, afegint la nostra veu a un crit que ja ve d’enrere, però que sembla haver-se intensificat en els darrers mesos. Hem format part del 1r Congrés de Turisme de la Societat Civil, d’on han sortit propostes fermes que, esperem, sàpiguen llegir i aplicar els qui pertoqui. Com a resposta (o com a estratègia), la metamorfosi del discurs polític a favor del decreixement. El turisme, aquell motor inqüestionable que ens havia de portar a la prosperitat eterna, ha passat de ser considerat un bé sagrat a reconèixer-se, ni que sigui amb la boca petita, com un problema. De moment, però, aquest nou discurs queda en paraules i no en fets. En mirar les polítiques concretes, allò que veiem és més creixement, més massificació, i menys compromís real per un futur sostenible (si és que li queda algun significat, a aquesta paraula).

Per tot això i pel que vindrà, Palma XXI es reafirma en la necessitat d’un canvi de rumb autèntic, no només retòric. Un canvi que aposti per un turisme responsable adaptat a les “inadequades condicions limitants de l’espai”, en aquest cas l’illa sencera, i per una ciutat verda i cuidadora. Continuarem fent feina per avençar cap a la ciutat que volem, vigilant, exigint, i allargant la mà a qui la vulgui agafar, per si la nostra experiència serveix d’ajuda. I si el canvi no ve de dalt, potser haurà de venir d’una altra banda.