El batle Jaime Martínez repassa els reptes de Palma a una conferència organitzada pel Cercle Financer
El passat 13 de febrer va tenir lloc al Caixafòrum la conferència “Palma 2035”, a càrrec de Jaime Martínez, batle de Palma, organitzada pel Cercle Financer de Balears. A aquest article recollim els principals punts de la seva intervenció, a on perfila algunes de les polítiques que pensa implementar el que li queda de legislatura (i més enllà, ja que l’horitzó és 2035).
Per Jaume Garau, amb la col·laboració de Joana Roca.
Martínez va començar dient que la ciutat de Palma es troba en un punt crucial de la seva evolució. En els darrers 20 anys, ha passat de 350.000 a 485.000 habitants, un creixement dinàmic que ha posat a prova les seves infraestructures i serveis. Però, quin futur volem per a Palma? Com es pot transformar la ciutat per fer-la no només més habitable, sinó també més sostenible i innovadora?
El batle va afirmar que cal fer un reset, un nou inici, en molts sectors.
Infraestructures i serveis
L’objectiu és clar: convertir Palma en “la millor ciutat per viure del món”, com era el 2015. Això implica començar de zero en la planificació urbana. La transformació de la ciutat requerirà més d’una legislatura i, per això, és imprescindible el consens polític i ciutadà. El 90% de la gestió municipal és de continuïtat, les grans decisions han de transcendir els cicles polítics curts.
Seguretat i civisme
L’augment de població no ha anat acompanyat d’un reforç proporcional de la seguretat. Ara hi ha menys policies per habitant que fa 20 anys. Per revertir aquesta tendència, es preveu la incorporació de 300 nous agents. A més, la nova ordenança de civisme vol fomentar una convivència més respectuosa entre ciutadans.
Mobilitat: llibertat i sostenibilitat
El model de transport ha de permetre escollir lliurement el mitjà de mobilitat, però apostant per opcions sostenibles. Les propostes inclouen:
• 100 autobusos elèctrics i una nova cotxera.
• Aparcaments soterrats per a 15.000 vehicles.
• Zones dissuasives per evitar el col·lapse del centre.
• Ampliació de BiciPalma amb una auditoria i més estacions.
• Increment del transport públic de 40 a 60 milions de viatgers.
El pressupost més alt i amb i menys impostos
El creixement de la ciutat requereix inversions potents, però sense ofegar la ciutadania amb impostos. Es planteja la creació de més de 270 noves places de personal municipal i es prioritzen projectes que marcaran el futur com:
• Gesa: un espai per als ciutadans, amb un centre d’innovació, biblioteca i una façana marítima oberta a la gent.
• Plaça Major: quatre equips treballen en propostes per convertir-la en un centre d’interpretació de la ciutat, connectat amb el Museu en Xarxa (Bellver, Temple, Can Serra).
- Recinte Firal: Palma no en té cap i se’n projecta un de nou, amb connexió ferroviària amb Llucmajor.
- Son Quint: un bosc metropolità connectat amb Bellver i les Pedreres, integrant Sa Riera i el futur pavelló esportiu .
A la conferència, Martínez no va explicar com abordarà el tema de l’habitatge, com i quan acabarà el POD (Pla d’Ordenació detallada del Pla general) o com gestionarà els diferents centres d’interpretació (Plaça Major, Gesa, Castell de Bellver, etc.).
Cultura i esport: identitat i projecció internacional
La cultura ha de ser un pilar per a la ciutadania. Palma aspira a ser Capital Cultural 2031 i prepara esdeveniments com l’Exposició Miró 2025. A més, l’esport tindrà un paper clau, amb el projecte del nou Lluís Sitjar com a espai referent.
Grans reptes: finançament i futur
Palma necessita el suport estatal per abordar qüestions estratègiques com:
• La modernització de Platja de Palma.
• La infraestructura del tramvia i el tren.
• El canvi climàtic i la sostenibilitat.
• El repte de l’habitatge i la pressió immobiliària.
• La gestió de la immigració en una ciutat amb més de 100 nacionalitats.
Una ciutat oberta i connectada
El futur de Palma es construeix sobre quatre grans eixos:
- Les persones al centre: garantir el benestar de la gent gran i integrar la diversitat cultural.
- Cultura, esport i medi ambient com a vertebradors de la ciutat.
- Obrir Palma al mar i la muntanya, amb projectes com el Pla del Port i la renovació del Passeig Marítim.
- Construir i transformar: abordar els problemes urgents d’habitatge, impulsar nous projectes i recuperar iniciatives històriques abandonades.
Els reptes immediats conviuen amb la planificació a llarg termini. Palma 2035 no és només una ciutat més gran, sinó una ciutat més equilibrada, sostenible i preparada per afrontar els desafiaments del futur.
Conclusió dels autors
No vàrem veure cap projecte nou que estructurés la Ciutat, sembla que totes les propostes van encaminades a acabar projectes antics, ja començats, o aturats: Torres del Temple, Can Serra, Gesa, recinte firal, Plaça Major etc…, Està bé acabar-los o reiniciar-los, però això no és “fer un reset i començar de zero”.. En resum, no vàrem veure cap idea nova: potser valdria la pena ser humil i dir que en 10 anys intentarà acabar el que ja s’ha començat.