Palma XXI presenta l'Estudi sobre l'activitat econòmica i social al centre històric de Palma en temps de Covid-19

Palma XXI presenta l’Estudi sobre l’activitat econòmica i social al centre històric de Palma en temps de Covid-19

En el context de reactivació econòmica i de finalització de l’estat d’alarma, Palma XXI, amb el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani han duit a terme un estudi quantitatiu i qualitatiu dels canvis que el centre històric de Palma ha experimentat durant aquest període de desconfinament, quan encara la ciutat no havia començat a rebre turistes. S’ha pogut constatar un fenomen de reapropiació de l’espai públic, tant pel que fa a l’ús i a l’estada a places i carrers, com al consum a comerços i locals de restauració.

Comerços. En els darrers anys, els comerços tradicionals i aquells dedicats a les necessitats dels residents han estat significativament substituïts per comerços dedicats a l’activitat turística. Aquest fet dificulta la reactivació de l’economia local, ja que es tracta d’un tipus de comerç i de productes dirigit especialment als visitants. El 51% dels comerços de l’eix analitzat romanien tancats durant el mes de juny. En aquest sentit, els veïnats entrevistats destaquen la manca de tendes que satisfacin les necessitats dels residents, la dedicació dels comerços al turista i la pujada de preus a botigues i comerços de restauració. Com a exemple, la manca d’oferta de productes locals d’alimentació, disponibles quasi exclusivament a tendes de souvenirs i en formats aptes per a transportar a l’equipatge de mà.  Els comerciants entrevistats coincideixen en el fet que la davallada de les vendes s’ha produït fins i tot en comerços que poden semblar tenir un client local, com farmàcies o merceries, però que, a l’estar ubicats a un eix d’interès turístic, compten entre els seus clients majoritaris també a turistes.

Trànsit de vianants. Amb la finalització de l’estat d’alarma i l’inici de l’anomenada “nova normalitat”, s’ha produït un canvi en l’ús de l’espai públic per part del vianant. En relació amb l’any 2018, el trànsit de vianants s’ha vist reduït un 35% a la plaça de la Porta Pintada; un 60% a la plaça Major; i un 90% a la zona de la Seu.

Percepció dels residents, comerciants i vianants. S’han fet diverses entrevistes a diferents perfils per tal de conèixer l’opinió de residents, comerciants i passejants. Al sondeig que es va fer l’estiu del 2018, els residents i treballadors destacaven que es veien obligats a desviar la seva ruta quotidiana encara que això suposés un trajecte més llarg, o que els grans grups dificultaven la mobilitat. Aquests dies en canvi s’ha produït un reapropiació de l’espai públic, de manera que és habitual observar als carrers principals veïns caminant amb la cistella de la compra, famílies amb cotxets de bebè, infants jugant al carrer o persones majors amb caminador.

Renou. Aquests canvis també afectaren el nivell de renou als carrers (sigui pel trànsit de visitants, per les terrasses de bars i restaurants, o per trànsit motoritzat i de mercaderies), de manera que ha augmentat la sensació de tranquil·litat.
Habitatge. Tot i haver-se alentit durant el període de confinament, el mercat immobiliari a Palma no ha experimentat grans canvis. Al contrari que a altres ciutats de l’Estat com Madrid o Barcelona, a Palma no s’ha produït un transvasament d’ofertes del lloguer vacacional al lloguer de llarga durada. Tampoc no s’ha vist afectat el preu de venda o de lloguer dels habitatges.

Jaume Garau, secretari de Palma XXI, ha coordinat l’estudi, i el treball de camp ha estat realitzat per la Doctora en Antropologia ambiental Maria Cifre. “El que demostren les dades que hem recollit és que la baixa activitat econòmica i social durant aquest període ve provocada per la forta dependència del turisme en el teixit econòmic, el que a la vegada dificulta la reactivació, en tractar-se d’un tipus de comerç i de productes dirigits al consum del turista”, conclou Garau. En aquest sentit, com ja indicava a “De Crisi en crisi”, document de la seva autoria presentat recentment, Jaume Garauafirma que “cal insistir en un canvi de model econòmic, un canvi necessari sobretot al centre històric per tal d’aconseguir una ciutat per a viure-hi i per treballar”.

Des de l’associació Palma XXI, llencen una sèrie de propostes per tal de reforçar el centre històric, com posar en marxa un pla d’habitatge dirigit a residents; i impulsar la diversificació del comerç, fent-lo més atractiu i accessible per als veïnats i per a la resta de residents a l’illa, per exemple facilitant l’ús dels aparcaments municipals al voltant del centre de Ciutat. També afirmen que són necessàries així mateix activitats culturals dirigides al públic en general i a les famílies, per tal de dinamitzar la vida social i cultural de Palma.

Palma XXI presenta el Estudio sobre la actividad económica y social en el centro histórico de Palma en tiempo de Covid-19

En el contexto de reactivación económica y de finalización del estado de alarma, Palma XXI, con el apoyo de la Fundación Iniciatives del Mediterrani han llevado a cabo un estudio cuantitativo y cualitativo de los cambios que el centro histórico de Palma ha experimentado durante este período de desconfinamiento, cuando todavía la ciudad no había empezado a recibir turistas. Se ha podido constatar un fenómeno de reapropiación del espacio público, tanto en lo que se refiere al uso y la estancia en plazas y calles, como el consumo en comercios y locales de restauración.

Comercios. En los últimos años, los comercios tradicionales y aquellos dedicados a las necesidades de los residentes han sido significativamente sustituidos por comercios dedicados a la actividad turística. Este hecho dificulta la reactivación de la economía local, ya que se trata de un tipo de comercio y de productos dirigido especialmente a los visitantes. El 51% de los comercios del eje analizado permanecían cerrados durante el mes de junio. En este sentido, los vecinos entrevistados destacan la falta de tiendas que satisfagan las necesidades de los residentes, la dedicación de los comercios al turista y la subida de precios en tiendas y comercios de restauración. Como ejemplo, la falta de oferta de productos locales de alimentación, disponibles casi exclusivamente a tiendas de souvenirs y en formatos aptos para transportar en el equipaje de mano. Los comerciantes entrevistados coinciden en que el descenso de las ventas se ha producido incluso en comercios que pueden parecer tener un cliente local, como farmacias o mercerías, pero que, al estar ubicados en un eje de interés turístico , cuentan entre sus clientes mayoritarios también a turistas.

Tráfico de peatones. Con la finalización del estado de alarma y el inicio de la llamada “nueva normalidad”, se ha producido un cambio en el uso del espacio público por parte del peatón. En relación con el año 2018, el tráfico de peatones se ha visto reducido un 35% en la plaza de la Porta Pintada; un 60% en la plaza Mayor; y un 90% en la zona de la Seu.

Percepción de los residentes, comerciantes y peatones. Se han hecho varias entrevistas a diferentes perfiles para conocer la opinión de residentes, comerciantes y paseantes. Al sondeo que se hizo en el verano de 2018, los residentes y trabajadores destacaban que se veían obligados a desviar su ruta cotidiana aunque ello supusiera un trayecto más largo, o que los grandes grupos dificultaban la movilidad. Estos días en cambio se ha producido un reapropiación del espacio público, por lo que es habitual observar en las calles principales vecinos caminando con la cesta de la compra, familias con cochecitos de bebé, niños jugando en la calle o personas mayores con andador.

Ruido. Estos cambios también afectaron el nivel de ruido en las calles (sea por el tráfico de visitantes, por las terrazas de bares y restaurantes, o por tráfico motorizado y de mercancías), por lo que ha aumentado la sensación de tranquilidad.

Vivienda. Sin haberse ralentizado durante el período de confinamiento, el mercado inmobiliario en Palma no ha experimentado grandes cambios. Al contrario que en otras ciudades del Estado como Madrid o Barcelona, en Palma no se ha producido un trasvase de ofertas del alquiler vacacional en alquiler de larga duración. Tampoco se ha visto afectado el precio de venta o alquiler de las viviendas.

Jaume Garau, secretario de Palma XXI, ha coordinado el estudio, y el trabajo de campo ha sido realizado por la Doctora en Antropología ambiental Maria Cifre. “Lo que demuestran los datos que hemos recogido es que la baja actividad económica y social durante este periodo viene provocada por la fuerte dependencia del turismo en el tejido económico, lo que a su vez dificulta la reactivación, al tratarse de un tipo de comercio y de productos dirigidos al consumo del turista “, concluye Garau. En este sentido, como ya indicaba en “De Crisis en crisis”, documento de su autoría presentado recientemente, Jaume Garau afirma que “hay que insistir en un cambio de modelo económico, un cambio necesario sobre todo en el centro histórico para conseguir una ciudad para vivir y para trabajar “.

Desde la asociación Palma XXI, lanzan una serie de propuestas para reforzar el centro histórico, como poner en marcha un plan de vivienda dirigido a residentes; e impulsar la diversificación del comercio, haciéndolo más atractivo y accesible para los vecinos y para el resto de residentes en la isla, por ejemplo facilitando el uso de los aparcamientos municipales alrededor del centro de Ciutat. También afirman que son necesarias asimismo actividades culturales dirigidas al público en general y a las familias, a fin de dinamizar la vida social y cultural de Palma.