Assetjats

Els que vivim en el centre històric de Palma, tenim la sensació d’estar assetjats contínuament per una quantitat diversa de persones, automòbils i comerços plens de gent durant tot el dia i part de la nit. Als matins si anam a treballar o a passejar d’hora, el primer que ens trobam és un trànsit de camions i camionetes que circulen per tots els carrerons fins a arribar a les places principals on descarreguen els productes dels bars, restaurants i comerços que en ella es concentren. Una de les principals concentracions es dona en la Plaça del Rei Joan Carles I, però igual podria ser les Drassanes, la plaça de Santa Eulàlia o la Plaça Major.

Molt poques hores després, les principals artèries en les quals encara poden passar els cotxes privats i els taxis i autobusos s’omplen de trànsit, a més de grups de turistes procedents dels creuers o els autobusos i cotxes de lloguer. Els turistes es desplacen durant hores per tots els carrers comercials del centre, és a dir, per gairebé totes les vies principals. De tal manera que si volem anar d’un lloc a un altre, els residents triem circular per carrers estrets i desconeguts on gaudim de l’ombra i del silenci. De punt en quan ens creuem amb algun conegut que com nosaltres circula capcot, com un fantasma, buscant algun carreró per on transitar. El comportament social ha canviat per complet. Fa alguns anys els palmesans solíem trobar-nos en alguns bars, places o carrers del centre i xerràvem una estona. Si passava algun turista despistat l’ajudàvem a trobar el seu destí. Ara els turistes troben només turistes i mai s’atreveixen a preguntar res a cap local.

Els bars, restaurants i comerços als quals solíem anar diàriament han desaparegut gairebé tots i els pocs que queden s’han turistitzat , de manera que si vols anar a prendre un cafè has de fer-lo com a turista. Hi ha algunes excepcions, que no comptaré aquí, encara que potser seria interessant fer una recerca dels bars o restaurants per a “locals” que encara queden en el centre.

Aquesta vida diürna s’acaba extingint a poc a poc entrada la tarda i el centre es desertitza fins a la nit. És l’hora de la vida nocturna que atreu a tota mena de persones, estrangeres i locals , a bars i restaurants amb terrasses, on un sopar acaba amb copes i festa al carrer. Hi ha diversos llocs com la Plaça Drassanes, La Llotja, i alguns llocs de Canamunt, a més de Santa Catalina i El Terreny, en què els veïns estan en peu de guerra permanent contra alguns establiments i contra l’ajuntament, que no acaba de decidir si defensa el dret al descans i la vida privada dels veïns i veïnes o el dret a treballar d’empresaris i treballadors, a costa de la salut dels residents.

Si no pots anar-te a viure a un altre lloc i els caps de setmana has de quedar-te en el teu estimat centre històric, estaràs molt animat perquè sempre hi ha una activitat o una altra. La Fira de la Cervesa, la marató nocturna, els mercats ambulants “cutres” amb l’excusa que són medievals o nàutics, les exposicions de grans fotografies il·lustrant l’espectacle del planeta, on se serveixen mojitos tot el dia. Magaluf ha triomfat a Palma. Els tornejos, desfilades i competicions de tota mena, fan que moltes vegades no puguis entrar a ca teva si vens de fora perquè la circulació està bloquejada per tal o qual activitat.

Així és com ha acabat la nostra ciutat històrica, una de les més belles i grans d’Europa. Un espai en què l’administració i l’Església posseeixen molts edificis que, o bé són turístics, o bé viuen d’esquena al que passa a la ciutat. Un espai en què la ciutadania i l’administració ha invertit milers de milions d’euros per a acabar convertit un lloc cada vegada més “cutre”, per a fer negoci turístic o especulació immobiliària. Segurament hi ha més immobiliàries que farmàcies, aquests negocis que han proliferat perquè persones o grups comprin a un preu, per al cap d’uns anys vendre per un altre molt més elevat. Mentrestant, a poc a poc, la vida en el centre històric s’assembla cada vegada més als parcs temàtics on es va per a una visita ràpida i no tornar més.

Els veïns del centre estem farts de denunciar a locals perquè no tenen la llicència adequada a l’activitat que realment realitzen. O tenen un lloc minúscul interior i una gran terrassa que excedeix els metres concedits. Farts de denunciar que totes les places importants del centre, inclosa la Plaça de Cort, tenen un excés de bars i restaurants, als quals es concentra massa gent i fan massa soroll fins a altes hores de la nit. Farts de denunciar el joc especulatiu que hi ha amb el traspàs de locals sense tenir en compte les sancions acumulades. Farts de denunciar els sorolls de camions que distribueixen productes per tot el centre a tota hora, amb una intensitat creixent perquè han proliferat els locals i les terrasses, a peu de terra o en els terrats dels hotels. Farts de denunciar la quantitat d’escombraries que generen molts d’aquests locals i els clients que fan copes i “juerga” al carrer sense cap cura pel descans dels veïns.

Però sobretot estem farts de veure com la policia no ens fa cas quan els necessitem. Quan els diferents responsables públics que s’ocupen de les àrees de policia, sanitat, llicències d’activitats, urbanisme, hisenda i especialment la batlia que ha de coordinar-los, no fan cap esforç rellevant per defensar els drets dels ciutadans i ciutadanes del centre històric. Defensen més la vida empresarial d’oci i de turisme amb la justificació que creen llocs de treball, encara que siguin precaris i de baixa qualitat, que el dret al descans i protegir el propi habitatge. Aquesta és la realitat del nostre centre, que provoca un èxode lent però definitiu.