Palma 2035: la ciutat devorada?

El passat dijous dia 13 de febrer el batle de Palma va fer una conferència titulada “Palma 2035,”  a la qual exposava d’una manera molt optimista els projectes pel futur de la ciutat. Al parer meu, també podríem tenir una versió pesimista, donades les circunstàncies actuals del creixement de la ciutat. Vet aquí aquesta versió.

El 2035 l’aeroport de Son Sant Joan ja haurà arribat a un altre rècord: 40 milions de passatgers . L’autopista de l’aeroport, amb més  carrils que mai, serà una serp de cotxes de lloguer que es desplacen a pas de tortuga cap als seus hotels de luxe o els seus pisos reconvertits del Molinar.

El creixement turístic del 5% anual ha transformat Palma en un Parc turístic permanent. Cinc megacreuers,  ja amb capacitat per a 10.000 passatgers, arriben cada dia al port. El centre històric, ara  només accessible amb entrada prèvia, està ple de turistes fent cues per fer-se selfies davant la Catedral, mentre una xarxa de passarel·les mecàniques facilita el flux de visitants. Els residents han fugit a la part forana,  viuen en habitatges protegits en polígons industrials reconvertits, o en caravanes.

Els pisos que abans eren habitatge residencial ara són hotels encoberts o apartaments turístics de lloguer a 300 € la nit d’estiu. Els pocs palmesans que encara resisteixen paguen lloguers mensuals superiors als 3.500 €, o bé viuen en pisos compartits amb altres famílies. El barri de Santa Catalina, on abans hi havia un mercat tradicional, és ara un conjunt de botigues de moda efímera i restaurants de degustació dirigits a influencers.

Els cotxes de lloguer, que ja superen els 200.000 vehicles actius, han convertit les avingudes i el cinturó de ronda en un embús permanent.  El passeig marítim s’ha tornat per vianants, ja que la saturació era màxima. Els patinets i bicicletes elèctriques han estat prohibits després d’un excés d’accidents amb turistes despistats. El transport públic és exclusivament per a residents amb un carnet especial, perquè els taxis  han estat privatitzats i convertits  en serveis de luxe per a visitants.

Les reserves d’aigua potable han arribat a nivells crítics. L’aigua de la mar es dessalinitza a preus astronòmics, mentre que els hotels tenen els seus propis sistemes de captació i reutilització. Els ciutadans tenen un racionament estricte: 50 litres per persona i dia, mentre els ressorts de luxe anuncien “experiències wellness” amb piscines infinites i spa d’aigua termal importada.

Les temperatures arriben sovint als 40 graus amb algunes onades impossibles d’aguantar. Els refugis climàtics estan al màxim. Les morts es disparen i els malalts crònics s’hospitalitzen. Els parcs públics són impracticables perquè no hi ha gaires ombres. Molts arbres moren de set.

Què queda de Palma del segle XX? El 2035, Palma és un parc temàtic del turisme, una ciutat que ja no pertany als seus habitants. El model econòmic basat en el creixement il·limitat ha convertit Mallorca en un paradís exclusiu per als visitants, però un infern per als qui conegueren una altra illa i una altra ciutat.

Potser encara hi ha temps per rectificar el rumb. O potser ja hem creuat el punt de no retorn… qui sap?