Joves de Palma, cap a la dreta?

Els joves que ara tenen entre 18 i 24 anys, viuen la meravellosa època d’inventar la vida de nou, més enllà del que diguin els seus pares o avis. Les recents enquestes del CIS ens mostren una imatge d’aquest col·lectiu que no concorda amb les notícies dels mitjans de comunicació.

En la situació pandèmica en la qual encara estem s’ha donat una imatge d’una certa irresponsabilitat per part dels joves, que segurament no és certa. Al 90% dels joves d’aquesta edat els preocupa molt la pandèmia, tant per motius de salut com d’economia. Tampoc és veritat que el coronavirus no els hagi tocat de prop, ja que molts d’ells, un 35%, han tingut contacte amb els serveis sanitaris, això sí, tres vegades menys que els majors de 65 anys. D’aquests que han contactat amb el seu metge o han anat urgències perquè es trobaven malament, un 85% han estat diagnosticats de Covid i d’aquests un 40% va resultar positiu.

Traduint aquests números estatals a la ciutat de Palma, uns 7500 joves han estat diagnosticats i uns 3000 haurien passat la Covid amb símptomes molt lleugers, a excepció d’un parell de centenars a Palma, que ho haurien passat malament, ingressats a l’hospital. Per tant, és un col·lectiu que sí que ha viscut de prop la Covid, però amb poca por perquè l’impacte ha estat lleu, comparat amb el del col·lectiu de majors, dels quals un 20% dels contagiats ingressava en un hospital. Amb aquesta situació és comprensible que un 72% consideri necessari vacunar-se quan els toqui.

La situació de la pandèmia els ha afectat en la seva vida social i econòmica d’una manera rellevant, ja que les seves expectatives de futur – que ja eren dolentes- han empitjorat. Gairebé un 87% dels joves espanyols d’aquesta edat consideren que la situació econòmica a Espanya és dolenta o molt dolenta i encara pitjor la consideren els joves d’una franja d’edat superior, és a dir de 25 a 35 anys. Els que la viuen malament en la seva pròpia carn ja descendeix fins a un 30%. Per això consideren que la crisi econòmica és el primer problema que té Espanya, seguit de la pandèmia, l’atur i la política.

Aquests joves han passat per diversos processos formatius, ja que el 55% encara estudia, mentre el 27% està en atur o cerca el primer treball. Culturalment només un 15% es declaren com a religiosos mentre el 27% es diuen ateus. Això contrasta totalment amb els majors de 65 anys, dels quals només es declaren ateus un 6%.

Com es pot imaginar, la situació en la qual viuen avui molts d’aquests i aquestes joves, els fa sentir un profund desinterès pel futur i s’inclinen a viure el dia a dia. La majoria segueixen rebent el suport familiar. Fins a un 70% no té confiança en els líders polítics i en particular un 50% no té simpatia per cap d’ells. Així i tot, un 32% se sent d’esquerres i un 9% de dretes, la resta es fragmenta en nombroses identitats ideològiques.

Alguns sociòlegs apunten al fet que els joves espanyols es “dretitzen”, al compàs de tota la societat europea que gira cap a la dreta, ja que són molt pocs els governs d’esquerres. Això semblen dir estudis recents com el de Javier Llorente, investigador del CIS. És important remarcar que l’autor també precisa que el concepte d’esquerra i dreta és generacional. La generació de joves d’ara no entén l’espectre polític partidista d’igual manera que els majors de 60 anys. Per això les fronteres entre esquerra i dreta són avui més imprecises i difuminades.

El fet és que, si prenem com a indicador el comportament electoral dels últims mesos, observem que els joves continuen votant majoritàriament a partits d’esquerra al nostre país. Potser és perquè la situació espanyola és una mica diferent a la majoria de països europeus del nord.

Com veiem en el contingut d’aquesta revista hi ha joves molt implicats en la vida social i política de la nostra ciutat. Segurament menys dels que ens agradaria. Però cal no oblidar que la participació dels adults en la vida social i política no passa del 10%. Per tant, no demonitzem els joves: són el futur de la nostra ciutat. Tot el contrari, els hem d’ajudar a conèixer i estimar la seva ciutat perquè la construeixin millor que nosaltres.

Amb tot això és difícil concloure que el jovent de la nostra ciutat s’estigui “dretitzant”. El que sí ens ha d’alertar és la situació tan greu en la qual viuen pot empitjorar i això podria ser brou de cultiu per a una dreta que els prometi protecció i camins de futur.