Els megacreuers desapareixeran com els dinosaures

«Ara és l’hora de fer propostes valentes»… diuen des del Govern. Idò aquí en va una. Els grans creuers que ara circulen per tots els mars afronten uns reptes tan grans a causa del canvi climàtic, que no seran capaços de sobreviure i, com els dinosaures, desapareixeran una vegada estiguin amortitzats. S’imposaran els creuers petits i sostenibles. Per tant, el millor és «abandonar» aquest negoci com més aviat millor.

El negoci dels grans creuers va començar a mitjan segle XIX quan es va avarar el SS Great Eastern; després varen seguir els Titànic i altres, que podien transportar fins a unes 3000 persones. Després de la Segona Guerra el més conegut va ser el Queen Elizabeth, ja de 314 metres, per 2.283 passatgers i més de 1.000 tripulants. Tots varen tenir una vida plena d’incidents i de canvis d’usos. Els seus clients eren principalment membres de les burgesies acomodades d’Europa.

Només fa vint anys que els grans creuers varen mutar en megacreuers, imitant el camí ja iniciat entre els grans vaixells de mercaderies i els portaavions. Els megacreuers arriben a transportar fins a 9000 persones, sumant passatgers i tripulació. Els efectes d’aquesta mutació es fa evident en les estadístiques oficials de l’autoritat portuària: al Port de Palma l’any 2005 varen venir 463 creuers que transportaren 877.912 creueristes. L’any passat, el 2023, varen arribar 490 creuers amb 1.897.381 creueristes.

La indústria dels megacreuers és incompatible amb l’objectiu de descarbonització i d’electrificació dels ports de cara al 2030 i el 2050 per part de la Unió Europea, ja que el consum elèctric d’aquests vaixells resulta deu vegades més elevat que el d’un ferri. Per tant, l’electrificació a ports no serà possible.

Un megacreuer carrega al port de Palma al voltant de 600.000 litres, que és el consum diari que té un poble com Sineu. Un volum de consum d’aigua totalment en contra dels objectius de lluita contra la sequera que patim i patirem amb el canvi climàtic.

Per allotjar al passeig marítim el nombre de creueristes que venen durant un any a Palma, necessitaríem 14 hotels com el Valparaíso, plens tot l’any. La comparació entre el negoci hoteler i el dels creuers, pels nostres interessos econòmics locals, són a favor del negoci hoteler sense cap dubte. El control mediambiental i la gestió de recursos humans també.

Per què hem de patir aquest tipus de turisme? Sembla que estem condemnats al fet que les grans estructures turístiques com l’aeroport, el port, els megacreuers, les autopistes, els centres comercials, etc. no tinguessin límits. Però és evident que tenen límits i si no els hi posam nosaltres el canvi climàtic els hi posarà, i serà pitjor. Entram en una època de disminució dels fluxos turístics i disminució de les formes actuals de navegació, el temps d’altra forma de fer turisme.

A Mallorca hem d’apostar per un turisme de creuers elèctrics o híbrids, dels que ja estan navegant i marcaran tendència en els anys vinents. Seran més petits i menys contaminants. Els actuals megacreuers desapareixeran, com els dinosaures.