El turisme a Mallorca, un forat negre

Mallorca es converteix cada any en l’epicentre d’un fenomen imparable: milions de turistes arriben a l’illa, omplint aeroports, ports, carreteres, platges, barris, carrers, cases i hotels. Aquest creixement, lluny de ser un motor de progrés sostenible, s’assembla cada cop més a un forat negre: una força que atrau riquesa i recursos, deixant un buit cada vegada més difícil d’ignorar. 

Fent un símil amb la teoria astrofísica dels forats negres, el turisme és com un forat negre identificable a diferents zones de Mallorca. La dinàmica interior d’aquestes zones turístiques sobresaturades, posseeix una concentració d’activitat turística tan elevada que  genera un camp gravitatori que no hi ha empresa, ni activitat, ni persona que pugui escapar de la seva influència. 

Podem mesurar la mida d’un forat negre turístic segons diversos paràmetres:  percentatge d’empreses, nombre de treballadors, nombre de places turístiques, nombre de passatgers que arriben en avió o en vaixell, etc. Per exemple a Mallorca, segons dades de Hosteltur, 27 de les 30 grans empreses que més facturen són del sector turístic. Les altres tres són CaixaBank, Axa i Gesa.

El creixement d’un forat negre turístic es dona per dos processos diferents. Un és per l’atracció d’un element del seu entorn que abans no era turístic i es transforma en turístic, com per exemple la Catedral de Palma o el Castell de Bellver. Quan s’integra un edifici o una activitat important de l’illa, s’hi integren també altres “satèl·lits” comercials i ho acaba fent tot un barri-territori, com ara el cas del Born, la Llotja o Santa Catalina, o un tros de costa com l’Arenal o Palmanova. L’altra fórmula de creixement són les adquisicions o les fusions entre empreses del mateix sector turístic, creant grans “forats negres turístics” mundials, com ara Melià.

La tendència natural del forat negre turístic de Mallorca és créixer tot el que sigui possible, almenys fins que tota l’illa sigui 100% turística. Una de les grans ajudes que ha tingut en el seu creixement, ha estat i és la cooperació del sector públic, especialment l’aeroport i el port.  També les administracions locals han jugat i juguen un paper molt important, ja que existeixen unes relacions íntimes entre sector públic i sector turístic, de manera que gairebé podríem dir que quasi tot el sector públic ja és part del forat negre turístic.

Tot això no es fa sense resistències d’empreses i entitats socials, així com una petita part del sector públic. Aquestes minories reclamen un límit d’aquest creixement perquè la diversitat pugui mantenir-se i créixer, i que algunes de les zones de l’illa queden fora del turisme de masses, com per exemple el Pla. També reclamen que la cultura de Mallorca no es dilueixi i que els residents tenguin algun benefici durador pel sacrifici de sotmetre’s a la precisió de força gravitatòria del forat negre.

Actualment, sembla que aquestes forces no són suficients per aturar l’absurd creixement del turisme mallorquí. La xifra de 40 milions de passatgers a l’aeroport de Palma per a l’any 2035 o abans, ens dona una idea que el moviment és imparable.