El nou PGOU i la ciutat històrica de Palma

El primer pla urbanístic de Ciutat va ser Pla Calvet de 1901. Encara que es tractava del disseny de la ciutat nova (Eixample), en realitat sorgia com a resposta a la saturació de moltes de les activitats humanes que es feien a la ciutat històrica, i per això es va fer l’esbucament de la murada. Després, ja en el 1943, es va elaborar un altre pla important, conegut com el Pla Alomar, que era el de reforma interior de Ciutat i l’ordenació del ja creat Eixample. En els anys posteriors al boom turístic n’hi va haver d’altres, com el de 1973, conegut com el Pla Ribas Piera. Tots ells feien referència als problemes de la ciutat històrica, particularment el de 1985, on es dissenyaven solucions als barris més degradats del centre a través de la figura del PERI, aplicat als barris del Puig de Sant Pere, la Calatrava, sa Gerreria i es Jonquet.

Cent vint anys de planificació urbanística de la ciutat de Palma són bastants d’anys per treure algunes lliçons. La primera és que la ciutat que es planifica en un PGOU mai acaba essent igual a la ciutat que en realitat es construeix. Motius econòmics, polítics i socials acaben fent una ciutat diferent de la que s’havia planificat. Una altra lliçó és que el debat sobre els Plans mai acaba essent un debat de molta gent, si no, més aviat, és el debat d’una minoria de persones, petits grups de professionals, polítics i algunes entitats ciutadanes. Una tercera lliçó és que la planificació de les actuacions sobre el centre històric ha estat una part molt important de la filosofia urbanística de Palma, ja sigui per intervenir-hi de forma contundent, com a punt de referència d’intervencions en altres parts de la ciutat.

Ara tenim una proposta d’un nou PGOU que ha d’estar vigent durant 20 anys i, per tant, és un moment rellevant per pensar el present i futur de la ciutat. La proposta que fa l’Ajuntament és molt interessant i dona resposta a molts reptes que tenen les ciutats globals del segle XXI, així com altres reptes que han sorgit a causa de la pandèmia de la COVID i el canvi climàtic. Però, sorprenentment, no parla explícitament d’un pla d’acció pel centre històric de la ciutat. En realitat el nou PGOU surt del paradigma dels altres plans que directament o indirectament giraven entorn del Centre Històric. Això era així perquè l’estratègia del Pla Calvet, diferent del Pla Cerdà de Barcelona, va preveure un creixement radial a partir del centre, per tant, la nova ciutat era filla de la vella ciutat… ara fem desaparèixer la ciutat antiga de la planificació general de la ciutat. Un atreviment i un risc. Anem a veure per què.

El nou PGOU parla de la necessitat de la ciutat policèntrica i amb mescla d’usos. Una ciutat en el que els “barris siguin ciutat”‘. Però no té en compte que el centre històric actualment “és ciutat, però ha perdut la vida de barri”, com diu el meu company geògraf, Juanjo Suárez. La ciutat històrica ha acabat cada vegada més reduïda a una ciutat comercial turística i a un complex d’edificacions religioses i administratives.

Les institucions públiques del centre històric, com l’Ajuntament, el Consell, el Govern, el Parlament, l’Almudaina, etc., han anat perdent el seu caràcter de servei personalitzat a la ciutadania i a través de la digitalització i el teletreball, fan una vida abocada a la feina interior, distanciada del barri on estan.

Que hauria de dir el nou PGOU sobre el centre històric? Primer, reconèixer les tendències negatives que té i establir una estratègia per atacar-les. Pot-ser la solució seria establir un Pla Especial del Centre Històric, que garantís que els principis generals del PGOU per tota Palma també s’aplicaran Centre.

El PGOU vol una ciutat oberta a la mar. Per la ciutat històrica podria dir, per exemple, que l’autopista de davant la Seu que es va crear els anys 60 s’eliminarà definitivament i que el passeig marítim tornarà a ser un passeig. Que totes les instal·lacions portuàries estaran obertes al passeig i que la funció industrial de les noves drassanes no faran malbé el paisatge de la ciutat portuària.

La humanització de la ciutat i la mobilitat sostenible, criteri important del nou PGOU, aplicat al centre històric, ha de voler dir, entre altres coses, que els i les residents del centre tendran fàcil accés a les seves cases i que tendran aparcament accessible. Que el transport públic estarà adaptat a la trama urbana. Que la peatonització de les places i carrers més transitats no voldrà dir més bars i més terrasses.

Palma, una ciutat per la gent… s’ha d’aplicar també als habitants del centre. Vol dir que tornin a tenir serveis i comerços de proximitat i que les places actuals es transformin progressivament en places per viure i no únicament en places per bars i turistes que mengen i beuen. El centre històric és mot important i també ho ha de ser pels altres barris.

Respecte a la idea del nou PGOU d’impulsar la ciutat diversa, el centre ara és un malalt terminal de monocultiu turístic. Diversificar pel centre vol dir «restituir la biodiversitat comercial i empresarial», així com facilitar la vida normal dels ciutadans i ciutadanes residents, en els seus domicilis, carrers o places.

Aquestes són unes primeres i ràpides observacions del que hauria de ser el nou PGOU aplicat al centre històric, la ciutat vella, la mare de la nova. Esper que amb la feina de totes podrem fer-ho millor i redreçar una dinàmica que està enfonsant una de les millors ciutats d’Europa.