Un creixement insostenible

L’evolució del turisme mundial -segons estimacions de la OIT- haurà passat de 25 milions de turistes que hi havia l’any 1950, a 1000 milions l’any 2016, i es preveu que poden arribar als 2.000 milions de turistes l’any 2030.

Si aquest creixement mundial es dona proporcionalment a Palma, podem anar cap els 500.000 habitants i els 15 milions de turistes d’aquí 15 anys. Degut a la recuperació econòmica dels països emissors de turisme i al problema del terrorisme als països del nord d’Àfrica, s’ha retornat al creixement turístic i a l’especulació immobiliaria.

Aquesta perspectiva genera una gran inquietud a molta gent, que veiem com una ciutat feta a escala humana, es va fent cada vegada més gran i més ingovernable, amb dinàmiques que fan pensar en un possible col·lapse de la ciutat que hem conegut i que encara conserva part de la seva ànima.

El model econòmic i social actual, ja completament orientat al turisme de masses de “tercera generació”- turisme que combina els paquets de tur operadors, els creuers i els viatjers que van pel seu compte– està generant a Palma el fenomen conegut com la “Síndrome de Venècia”, síndrome que descriu com les ciutats neoliberals acaben essent plataformes urbanes al servei exclusivament de multinacionals del turisme i deixant la vida residencial pels estrangers i uns pocs ciutadans que no poden – o no volen- fugir.

La mort de la diversitat econòmica es l’inici de la mort d’un barri o una ciutat, com diu Jane Jacobs, en el seu famós llibre “Muerte y vida de las grandes ciudades”. Nosaltres no volem que Palma acabi essent una plataforma turística multinacional i que els seus habitants s’hagin de desplaçar del seu barri habitual a altres barris o pobles de Mallorca, com ja està passant ara. La dinàmica inversora especulativa te molta força ja que es combina amb la complicitat dels ciutadans que no volen deixar passar una oportunitat per vendre o llogar la seva casa i anar-se’n a un altre lloc.