La ciutat actual
La ciutat actual és -en bona part- el fruit d’una aliança entre l’economia del turisme de masses, l’especulació immobiliària i la corrupció política.
Del nou creixement de la ciutat iniciat els anys 50, sorgirà una segona “murada” que envolta actualment la ciutat antiga i la nova, consistent en un anell d’autopistes, que va començar els anys 50 en el Passeig Marítim i continuà amb l’autovia de Llevant passant per davant la Seu als anys 70.
Aquest anell de cotxes va anar paral·lel al creixement del port, que acabarà amb el paisatge urbà de la millor badia de la Mediterrànea i el més simbòlic de la nostra ciutat, aquell que tant fascinà a l’Arxiduc quan va arribar a Palma en 1867.
El creixement va anar continuant i fent gran la teranyina urbana fins arribar a antics nuclis dispersos i integrar-los dins una nova ciutat multicultural com la Palma que és avui. En 100 anys, Palma haurà passat d’una ciutat emmurallada, a una ciutat expandida. D’una població “bicutural” catalana i castellana, a una multicultural de mes de 40 nacionalitats.
Una altre vegada potents forces externes a Ciutat, que han controlat el creixement de l’aeroport i el port, influiran de manera decisiva en els grans processos de creixement de la ciutat. Si a 1960 arribaven a Mallorca 360.000 turistes, en 1985 n’arribaren 5 milions, el 2015, 10 milions, el 2019…
La crisis econòmica del 2008 va deixar ben clar que molta gent invertia en comprar cases sense necessitar-les per viure, ho feia com inversió especulativa. El fenómen va implicar a tanta gent que es va acceptar com una mena de loteria en la que si volies podies jugar.
El fenomen d’especulació urbanística ha tengut impactes negatius sobre la ciutat i molts de ciutadans. Entre ells, la gentrificació, ha estat un dels més importants. Com be diu S. Vives: “A Palma, doncs, s’han generat espais per a adinerats i per a la inversió, i espais per als endeutats, així com espais per aquells que no tenen ni capacitat d’endeutament”. [1]
En aquest període recent de la nostra ciutat s’ha produït l’etapa de corrupció política més important de la democràcia, amb dotzenes de casos que han ocasionat un gran desencís de bona part de la població i una transformació de la dinàmica política de la ciutat que encara continua.
[1] L’espai urbà del capitalisme. La construcció del projecte neoliberal de Palma. Tesi Doctoral. Autora: Sonia vives.