Serveis Socials al teu costat

Com dèiem en un capítol de la segona part d’aquesta Biografia de Ciutat, l’esperança de vida de Palma havia experimentat una important millora en els darrers cinquanta anys del segle XIX, com a la resta de les Balears. Tant és així, que el 1900 era dels 42,55 anys, el que la situava com la segona capital de província més alta d’Espanya, mentre que el 1930 assolia els 53,17 anys. L’esperança de vida va anar millorant al llarg del segle XX, situant-se en els 69,1 anys en el 1960; en el 70 era de 72,03; i en els anys 80, de 75,4 anys. Com sabem, Palma és avui uns dels llocs del món amb l’esperança de vida més llarga.

La filosofia higienista de principis del segle XX, tan important, causant de l’esbucament de les murades, seguia essent una política municipal fonamental en la dècada dels vuitanta. La xarxa d’aigua potable, la principal mesura higiènica d’una ciutat, arribava a quasi tots els racons de Palma. Per fer-se una idea de la millora de la gestió, basta veure com el 1980 l’aigua que es perdia per fugues a la xarxa era del 44,79%, mentre que el 1990 havia baixat al 24,84%, segons dades de Secretaria de l’Ajuntament.

Seguint polítiques higienistes, es varen dur endavant modernes polítiques de gestió de residus, de serveis funeraris, de protecció contra les epidèmies, de sanitat animal, de control sanitari dels mercats, etc. La principal de totes va ser la creació d’una xarxa d’atenció primària de més de 10 centres de salut a les barriades de Palma, xarxa que Emili Darder no hagués somniat mai.

La memòria de Secretaria de l’Ajuntament de Palma de 1980, al seu capítol VII, titulava la part de Serveis Socials com: Beneficiencia —Protección de menores.—Embarque de indigentes—Asistencia social.

Aquell any de 1980 l’Ajuntament es gastava més de 600.000 pessetes per pagar passatges i ajudes econòmiques als que no tenien recursos, ni feina, ni família i que volien tornar a la Península. Per un altre costat, tenia 599 titulars de la cartilla de beneficència, amb la que els “pobres” de Ciutat tenien dret a una quantitat mensual de supervivència i a la sanitat municipal. Finalment, l’Ajuntament era responsable de la gestió del poblat de Son Banya amb 124 xaboles, ja que formava part del Patronat que s’havia creat provisionalment a finals dels anys 60. En aquest cas trobam a la nora del vell March, Carmen Delgado, com una emprenedora social que, juntament amb el Bisbat, va ser la que va impulsar la creació del poblat. Es va fer amb bona intenció, ja que només havia de durar dos anys, fins que trobessin casa per a totes les famílies.

Al cap d’una dècada, el 1990, ja s’havia creat una estructura de serveis socials moderna com qualsevol altra ciutat capdavantera d’Espanya. Era complementaria a la xarxa sanitària, un conjunt de serveis socials a les barriades formats per treballadors socials multiprofessional que feien una feina preventiva i una altra assistencial. A més, hi havia tot un conjunt de serveis especialitzats per atendre els problemes que en aquells anys eren els que més preocupaven als ciutadans: el servei d’atenció a les drogodependències dirigit de manera incansable per na Maria Coll; el servei de suport per a la integració de les persones amb discapacitat; aules d’alfabetització per a dones; el servei de promoció social de la dona; el servei de promoció gitana; els serveis d’atenció domiciliària, Promoció de la Vellesa, Prevenció dels maltractes a la infància; atenció d’urgències socials i als transeünts; Menjador Social Patronat Obrer i el Centre d’Informació dels Drets de la Dona (CIDEM). Continuava, per descomptat, el Patronat de l’Alberg de Son Riera (Son Banya).

Què havia passat en tan sols deu anys? La feina es va iniciar sobretot el 1983 en crear-se una Regidoria especifica de Serveis Socials que va ocupar Joana Gual fins al 1991.

La transició democràtica havia importat del món anglosaxó la idea d’una sanitat universal i d’uns serveis socials de proximitat o comunitaris. Per complementar aquests serveis comunitaris s’establia un segon nivell especialitzat que pretenia una atenció intensa als usuaris per després tornar a fer vida normalitzada al barri o comunitat.  Com sempre havia passat en la història de la ciutat de Palma, les relacions amb Barcelona eren molt freqüents i el model de serveis socials de Ciutat es va inspirar en el de Barcelona. El gabinet tècnic el dirigia Edita Navarro, amb una àmplia experiència en els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Així, Joana Gual, el novembre de 1985 dugué a aprovació en una sessió del Ple Municipal -per primera vegada a Espanya- el Pla de Serveis Socials Municipals que significava un trencament ja definitiu amb la idea de la beneficència pública. L’eslògan d’aquells serveis socials era “Al teu costat”.

Durant la major part del segle XX, fins que varen arribar amb la democràcia els serveis socials moderns, la participació dels serveis prestats per l’Església va ser molt gran, per la quantitat d’ordes religiosos implicats i per uns serveis comunitaris ubicats a les parròquies i molt motivats per unes treballadores socials actives i molt responsables i un ample voluntariat social. Tot i l’augment de l’acció social municipal, era molt important per Palma la iniciativa pública del Consell Insular, amb un equip jove de professionals nous, entre els quals cal recordar a Joan Antoni Bustillo i Pere Mascaró, que juntament amb la iniciativa privada religiosa i laica, donaven un suport a les famílies pobres de Mallorca i mantenien les grans institucions residencials de menors, discapacitats, joves, malalts mentals i persones majors.

Al principi, aquests serveis privats no es varen entendre massa bé amb la iniciativa pública perquè partien de principis filosòfics assistencials diferents, però a poc a poc es varen anar tolerant i complementant fins a la signatura d’un innovador conveni de col·laboració entre el Bisbe Úbeda i el batle Aguiló.

Després d’aquella dècada dels 80, els serveis socials de Palma, com veurem més endavant, varen seguir evolucionant i millorant, sempre des de la matriu inicial que varen establir l’Ajuntament i el Consell Insular.