La ciutat moderna: de 1900 a 1936
Palma a 1900. La revolució social i demogràfica del segle XX

Palma a 1900. La revolució social i demogràfica del segle XX

Palma a 1900. La revolució social i demogràfica del segle XX

Per situar-nos a com era la població de Palma a 1900, ens ha semblat una bona idea establir una comparació amb la població que té ara. També  hem recollit algunes dades de l’evolució demogràfica espanyola per tenir així  un altr punt de referència.

Mentre Espanya va triplicar la seva població  al llarg del segle XX,  Palma la va sextuplicar. Això reflecteix l’enorme mobilitat haguda a tot l’Estat, amb un pol d’atracció molt potent a la perifèria costanera i a les illes, que produí un important èxode rural i una gran concentració de la població en àrees urbanes. És en aquest moment  quan es va manifestant progressivament el pes més gros del sector serveis, destacant  sobretot la província de Madrid, però també les Illes Balears i sobretot Palma. El 60% d’adults treballava al camp i ara ho fan un 8%, mentre que els que treballen al sector de serveis és ara d’un 83%.

Aquesta mobilitat poblacional es produeix en paral·lel a altres canvis socials que durant el segle XX  han experimentat els ciutadans espanyols i també els de Palma. L’esperança de vida que a 1900 estava en els 35 anys, ara està entorn els 80. Mentre la majoria de les dones es casaven als 25 anys, ara ho fan als 35.

A 1900 les famílies nombroses eren el normal, mentre ara a Palma un 34% viu sol i les parelles que tenen fills en tenen un o màxim dos. El 1900 les dones analfabetes arribaven al 65 %, ara no arriben al 3,5 %. Mentre que a principis de segle només un 10% de dones feia feina, a finals del segle XX ja era el 40%.

Quant a l’evolució de la població de Palma respecte de Mallorca, és interessant observar com el 1900 la població de Palma era una quarta part de Mallorca i el 1980 ja era del 54%. En canvi a partir dels anys 90, la població de  Mallorca torna a créixer respecte de Palma. Aquesta evolució de la relació Palma-Mallorca és segurament un indicador de la pèrdua progressiva, a partir dels anys 80, de la força social i política de la capital envers el de Mallorca i l’arxipèlag.

Aquesta  pujada i la posterior decadència del poder de Ciutat respecta de tota l’Illa, s’explica a través de molts factors, encara que un dels més determinants és el canvi experimentat en la creixent utilització del vehicle privat i la progressiva extensió de la urbanització a tota Mallorca, creant una gran xarxa metropolitana, amb un gran nucli a la badia de Palma i una teranyina urbana que es va fent més dèbil cap al nord de l’illa i cap a la part més inaccessible de la Serra de Tramuntana.

Una conseqüència i també una causa d’aquesta transformació és el canvi de perfil poblacional de Ciutat, en un principi amb més persones d’altres pobles de Mallorca, seguit de més immigrants de la península i més estrangers de països europeus i, finalment, just als darrers anys del segle, s’inicia una immigració global, que agafa grans dimensions a la primera dècada del segle XXI.

El 1900, el 70% dels ciutadans de Palma vivien dins la ciutat murallada. La resta de ciutadans vivien en els barris exteriors, com Santa Catalina, la Soledat, el Molinar, etc. També a les més d’un centenar de possessions que encerclaven la ciutat, com hem vist en un capítol anterior del llibre. Ara els que viuen al centre històric, a l’espai que abans tancaven les murades, no arriben al 10% dels ciutadans, en canvi el centre històric segueix donant cabuda a una gran part de les concentracions humanes, ja sigui pel reclam turístic com per les celebracions festives, ens pot servir d’exemple les festes de Sant Sebastià.

Si haguéssim de destacar el fet més rellevant de l’evolució de la població durant aquest segle i de més impacte en el futur, seria el de l’envelliment. Mentre que a 1900 hi havia a Espanya 15 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, ara segons Ibestat amb dades del 2016, el 15,1% dels ciutadans tenen menys de 15 anys i el 15,4% tenen més de 65 anys. O sigui, la proporció és 1 de 1.

Revisat per

Maria Lluïsa Dubon Pretus

Nota important: L’autor del text és el col·lectiu “Palma XXI”. La persona que fa la revisió no té perquè coincidir totalment amb les idees que expressa l’autor.

Doctora en Geografia per la UlB, novembre de 1999 (Llicenciada l’any 1982).  L’Activitat professional ha estat realitzada des de l’Administració Autonòmica, fonamentalment dins el camp de la demografia i de l’estadística. També ha estat Diputada del Parlament de les Illes Balears i Consellera Delegada d’Urbanisme, Ordenació del Territori i Medi Ambient en el Consell Insular de Menorca i desprès de Territori en el Consell de Mallorca . Ha obtingut diversos premis, com el Cinquè Premi d’Investigació Cultural “Francesc de Borja Moll” 1991 i el Premi Ullastre  2004, per la seva contribució al l Pla Territorial Insular de Menorca.

Fonts consultades:

Referències bibliogràfiques.

  • Observatori Municipal de Palma (Benestar Social). Dades  del Padró Municipal de l’Ajuntament de Palma.

 

Imatge de capçalera

Hipòdrom de Bons Aires, antigament situat entre l’Escorxador i l’Hospital Psiquiàtric. Font: Fons Manuel Oliver.