La relación íntima entre Palma y Barcelona en el 1900
La historia de la relación entre Palma y Barcelona se remonta a los tiempos cuando los romanos ocupaban los territorios mediterráneos occidentales, con fundaciones de ciudades como Tarraco, de la que dependía administrativamente Palma, y más tarde Barcino.
Como hemos visto en la primera parte de la Biografía de Palma, la relación se hará más intensa cuando Palma pasa a ser la capital del reino de Mallorca. Después de la rotura causada por la Guerra de Sucesión en el 1714, los lazos entre Palma y Barcelona se irán aflojando y fortaleciendo los de Madrid. Aun así la relación seguirá siendo muy importante puesto que la evolución del transporte marítimo acercará mucho más las dos ciudades.
En esta página hacemos una introducción sobre algunas de estas relaciones en torno a 1900, iniciando un hilo narrativo que no perderemos a lo largo del libro.
Una de las relaciones especiales entre Palma y Barcelona fue el urbanismo y la arquitectura. Una relación que tendrà muchos episodios pero nosotros empezaremos por el derrumbe de las murallas, impulsada en Barcelona por Pere Felip Monlau el 1841, cuando ganó el concurso municipal con el lema “Abajo las murallas”. Su hijo Josep Monlau y Sala, vino a Palma y ocupó la cátedra de Historia y Agricultura del Instituto Balear, desde la que impulsó las ideas higienistas de su padre e influenció a todo un conjunto de profesionales, entre ellos, el ingeniero Eusebi Estada. Curiosamente, Josep Monlau dejó una biblioteca interesante que se puede consultar al Archivo del Monasterio de la Real.
Para urbanizar el ensanche de Barcelona hubo una lucha política muy importante entre Barcelona y el Estado, que ganó Madrid apoyando al proyecto “cuadriculado” de Cerdà, mientras la burguesía barcelonesa quería que fuera lo “radial” de Rovira y Trias.
La filosofía urbanística de Cerdà se extendió a todo el estado y llegó a Palma con el Plan de urbanización de Santa Catalina, puesto que la trama urbana se hacía por isletas cuadriculadas con una diagonal que las atravesaba. Cuando se hizo el concurso público para planificar el ensanche de Palma, Bernat Calvet, ibicenco pero ciudadano de Palma, ingeniero y funcionario del ayuntamiento, presentó un proyecto “radial” muy parecido al de Rovira y Trias. En cambio, la otra propuesta, atribuida a Garcia Farias y basado en la filosofía de Cerdà, perdió el concurso. Por lo tanto Palma creció radialmente, una de las grandes decisiones que determinaron otras muchas durante todo el siglo XX.
La arquitectura modernista de Barcelona entró en Palma a paritr del año 1902 de la mano de Domench i Montaner con el Gran Hotel, y fue tejiendo otras obras como la de Gaudí en la Seu, de las que hablaremos más adelante. No tenemos que olvidar que importantes sectores ciudadanos encontraban demasiado atrevidas estas propuestas. Esto explica que la reforma del Círculo Mallorquín implicó la intervención del también arquitecto barcelonés Miquel Madorell, con soluciones más tradicionales, logrando un tono medio de modernidad. La tarea, que le había sido adjudicada por concurso en el 1900, la realiza entre el 1913 y el 1918, con un cambio notable en el edificio. Domenech, más avanzado y dotado de una personalidad rotunda y polifacética, construyó también la casa modernista más cara de Barcelona, la conocida Casa Fuster. Y lo hizo por encargo del palmesano Mariano Fuster y Fuster. Con el Palacio de la Mùsica, realizado coetaniamente, constituye una de las últimas obras del autor.
Mariano Fuster provenía de una familia con una larga tradición mercantil, enriquecida con negocios bancarios y el tráfico con América, mediante una sólida empresa naviera. A su padre Rafel Ignaci Fuster, comprometido liberal progresista, fue senador de Baleares en la tercera legislatura de Amadeu de Saboya. Mariano, ciudadano relevante de la burguesía de Palma, abogado, maurista y polifacético, se casó con la hija del Marqués de Alella y alcalde de Barcelona, Consuelo Fabra i Puig. Una vez casado trasladó su residencia a Barcelona, vendiendo buena parte de sus posesiones en Mallorca, como la emblemática posesión del Galatzó. Fuster además de regidor del Ayuntamiento de Barcelona, llegó a presidir el Círculo Artistico barcelonés. Escribió el libro “La acuarela y sus aplicaciones” (Barcelona 1893), con ilustraciones de importantes pintores catalanes y mallorquines de la época, como Galofre, Pradilla, Masriera, Maura, Bauzà Ribas y su primo Antoni Fuster, reconocido retratista y paisajista, que nos dejaría interesantes testigos del puerto de la Palma de finales del XIX, y que pintaría el retrato de Ramón Berenguer III para el Ayuntamiento de Barcelona. La Casa Fuster pasó por momentos críticos, pero fue salvada por iniciativa popular, encabezada -entre otros- por el arquitecto Oriol Bohigues. Hoy es un hotel de lujo en el corazón del Paseo de Gràcia.
La literatura y la lengua eran también uno de los grandes elementos que hermanaban Palma y Barcelona. Como un antecedente de lo que sucedería en el siglo XX, a finales del XIX se debe señalar la impronta de Mariano Aguiló y Fuster, patriarca del renacimiento literaria, afincado en Barcelona, donde desarrollaría su carrera profesional, llegando a ser Director de la Biblioteca Universitaria, además de presidente de los Juegos Florales en varias ocasiones. También su hermano se trasladaría a la Barcelona de finales de siglo para colaborar con él, y a partir de los años 80 su cuñado Lluis Piña, casado con su hermana Pepa, que había sido fundador de la Compañía Mallorquina de Vapores y la Harinera Balear. Otro hombre de letras mallorquín apoyaría a Aguiló, Antoni Maria Alcover, impulsor del Diccionario durante sus estancias en Barcelona, presidente del primer Congreso de la Lengua Catalana el 1906. Las dos personalidades, sin olvidar la posterior impronta de Miquel de los Sants Oliver como Director de La Vanguardia, son muestras de la estrechada relación literaria que se vivía en aquellos momentos entre Palma y Barcelona, y de la que seguiremos hablando a lo largo de los diferentes capítulos.
Unos de los grandes pintores de Palma de la primera parte del siglo XX fue sin duda Antoni Gelabert, del cual hemos utilizado algunos cuadros para ilustrar nuestras páginas. Antoni Gelabert, y la que sería su amiga y compañera de fatigas la pintora Pilar Montaner, recibieron una influencia muy clara de dos grandes maestros catalanes de la pintura modernista: Santiago Russinyol y Joaquim Mir. Dos pintores que alternaban frecuentemente su vida profesional entre Palma y Barcelona.
En la música hay que destacar la relación entre Antoni Noguera y Felip Pedrell, que fue el músico catalán modernista que introdujo el Nacionalismo dentro de la música popular catalana, siguiendo las corrientes de aquellos tiempos en países como Francia o Italia. Pedrell fue maestro de otros músicos excelentes como Enric Granados o Manuel de Falla y también nuestro Antoni Noguera. Éste formaba parte del grupo de los “Insensatos”, con MS. Oliver y otros intelectuales inquietos para modernizar la vida cultural y política de Palma a principios del XX. Por cierto, Manuel de Falla pasó largas temporadas en Palma, en una casa del barrio de Génova, casa que recientemente ARCA intentó preservar de su destrucción, pero que no pudo evitar.
La política y el pensamiento catalanista llevaron a Lluis Marti al Ayuntamiento de Palma y a Josep Salas al de Barcelona, los dos, regidores de izquierda republicana, tomaron posesión de sus cargos en sus respectivos ayuntamientos a principios de siglo XX hablando en catalán por primera vez, un intento de usar el catalán de manera habitual, cosa que se les impidió realizar desde la delegación del Gobierno de Madrid. Estamos seguros de que no fue fruto del azar, sino de una estrategia conjunta puesto que Lluis Marti tenía una relación estrecha con Barcelona y fue uno de los protagonistas de la evolución del republicanismo y del regionalismo en Palma, como veremos más adelante.
Estos apuntes sobre la relación entre Palma y Barcelona son sólo una muestra de una corriente de relaciones intensa que las dos ciudades habían establecido después de muchas generaciones, basadas en el comercio y la industria, pero también en la cultura y la política. Si vemos fotografías de la vida cotidiana de la Barcelona de 1900, veremos que se asemejan mucho a las de Palma, aunque algunas infraestructuras eran más avanzadas en Barcelona, puesto que tenía una industria mucho más potente.
La relació íntima entre Palma i Barcelona a 1900
La història de la relació entre Palma i Barcelona es remunta en els temps de quan els Romans ocupaven els territoris mediterranis occidentals, amb fundacions de ciutats com Tarraco, de la que depenia administrativament Palma, i més tard Barcino.
Com hem vist a la primera part de la Biografia de Palma, la relació es farà més intensa quan Palma passa a ser la capital del regne de Mallorca. Després del trencament causat per la guerra de Successió el 1714, els llaços entre Palma i Barcelona s’aniran afluixant i enfortint els de Madrid. Així i tot, la relació seguirà essent molt important, ja que l’evolució del transport marítim aproparà molt més les dues ciutats.
En aquesta pàgina fem una introducció sobre algunes d’aquestes relacions entorn de 1900, iniciant un fil narratiu que no perdrem al llarg del llibre.
Una de les relacions especials entre Palma i Barcelona fou l’urbanisme i l’arquitectura. Una relació que tendrà molts episodis però nosaltres començarem per l’esbucament de les murades, impulsada a Barcelona per Pere Felip Monlau el 1841, quan guanyava el concurs municipal amb el lema “Abajo las murallas”. El seu fill Josep Monlau i Sala, va venir a Palma i ocupà la càtedra d’Història i Agricultura de l’Institut Balear, des de la que va impulsar les idees higienistes del seu pare i influencià a tot un conjunt de professionals, entre ells, l’enginyer Eusebi Estada. Curiosament, Josep Monlau deixà una biblioteca interessant que es pot consultar a l’Arxiu del Monestir de la Reial.
Per urbanitzar l’eixample de Barcelona hi va haver una lluita política molt important entre Barcelona i l’Estat, que va guanyar Madrid donant suport al projecte “quadriculat” de Cerdà, mentre la burgesia barcelonina volia que fos el “radial” de Rovira i Trias.
La filosofia urbanística de Cerdà es va estendre a tot l’estat i arribà a Palma amb el Pla d’urbanització de Santa Catalina, ja que la trama urbana es feia per illetes quadriculades amb una diagonal que les travessava. Quan es va fer el concurs públic per planificar l’eixample de ciutat, Bernat Calvet, eivissenc però ciutadà de Palma, enginyer i funcionari de l’Ajuntament, va presentar un projecte “radial” molt semblant al de Rovira i Trias. En canvi, l’altra proposta, atribuïda a Garcia Farias i basat en la filosofia de Cerdà, va perdre el concurs. Per tant Palma va créixer radialment, una de les grans decisions que determinaren moltes altres durant tot el segle XX.
L’arquitectura modernista de Barcelona va entrar a Palma el 1902 de la mà de Domènech i Montaner amb el Gran Hotel, i va anar teixint altres obres com la de Gaudí a la Seu, de les que parlarem més endavant. No hem d’oblidar que importants sectors ciutadans trobaven massa atrevides aquestes propostes. Això explica que la reforma del Círculo Mallorquín impliqués la intervenció del tambè arquitecte barceloní Miquel Madorell, amb solucions més tradicionals, assolint un to mitjà de modernitat. La tasca, que li havia estat adjudicada per concurs el 1900, la realitza entre el 1913 i el 1918, amb un canvi notable a l’edifici. Domènech, més avançat i dotat d’una personalitat rotunda i polifacètica, va construir també la casa modernista més cara de Barcelona, la coneguda Casa Fuster. Ho va fer per encàrrec del palmesà Mariano Fuster i Fuster. Amb el Palau de la Mùsica, construït coetàniament, constitueix una de les últimes obres de l’autor.
Mariano Fuster provenia d’una família amb una llarga tradició mercantil, enriquida amb negocis bancaris i el tràfic amb Amèrica, mitjançant una sòlida empresa naviliera. Al seu pare Rafel Ignaci Fuster, compromès liberal progressista, va ser senador per Balears a la tercera legislatura d’Amadeu de Savoia. Mariano, ciutadà rellevant de la burgesia de Palma, advocat, maurista i polifacètic, es va casar amb la filla del Marquès d’Alella i batle de Barcelona, Consuelo Fabra i Puig. Una vegada casat traslladà la seva residència a Barcelona, venent bona part dels seus béns a Mallorca, com l’emblemàtica possessió de Galatzó. Fuster a més de regidor de l’Ajuntament de Barcelona, va arribar a presidir el Cercle Artistic barceloní. Va escriure el llibre “La acuarela y sus aplicaciones” (Barcelona 1893), amb il·lustracions d’importants pintors catalans i mallorquins de l’època, com Galofre, Pradilla, Masriera, Maura, Bauzà Ribas i el seu cosí Antoni Fuster, reconegut retratista i paisatgista, que ens deixaria interessants testimonis del port de la Palma de finals del XIX, i que pintaria el retrat de Ramón Berenguer III per l’Ajuntament de Barcelona. La Casa Fuster va passar per moments crítics, però fou salvada per iniciativa popular, encapçalada -entre d’altres- per l’arquitecte Oriol Bohigas. Avui és un hotel de luxe en el cor del Passeig de Gràcia.
La literatura i la llengua eren també un dels grans elements que agermanaven Palma i Barcelona. Com un antecedent del que seria al segle XX, a finals del XIX hem d’assenyalar l’empremta de Mariano Aguiló y Fuster, patriarca de la Renaixença literària, residenciat a Barcelona, on desenvoluparia la seva carrera professional, arribant a ser Director de la Biblioteca Universitària, a més de president dels Jocs Florals en diverses ocasions. També el seu germà Plàcid es traslladaria a la Barcelona de finals de segle per col·laborar amb ell, i a partir dels anys 80 el seu cunyat Lluis Piña, casat amb la seva germana Pepa, que havia estat fundador de la Compañía Mallorquina de Vapores i la Harinera Balear. Un altre lletraferit mallorquí faria costat a Aguiló, Antoni Maria Alcover, impulsor del Diccionari, durant les seves estades a Barcelona, president del primer Congrés de la Llengua Catalana el 1906. Totes dues personalitats, sense oblidar la posterior empremta de Miquel dels Sants Oliver com a Director de La Vanguardia, són mostres de l’estreta relació literària que es vivia en aquells moments entre Palma i Barcelona, i de la que seguirem parlant al llarg dels diferents capítols.
Uns dels grans pintors de Ciutat de la primera part del segle XX fou sens dubte Antoni Gelabert, del qual hem utilitzat alguns quadres seus per il·lustrar les nostres pàgines. Antoni Gelabert, i la que seria la seva amiga i companya de fatigues la pintora Pilar Montaner, varen rebre una influència molt clara de dos grans mestres catalans de la pintura modernista: Santiago Russinyol i Joaquim Mir. Dos pintors que alternaven freqüentment la seva vida professional entre Palma i Barcelona.
En el món de la música cal destacar la relació entre Antoni Noguera i Felip Pedrell, que fou el músic català modernista que va introduir el Nacionalisme dins la música popular catalana, seguint els corrents d’aquells temps a països com França o Itàlia. Pedrell fou mestre d’altres músics excel·lents com Enric Granados o Manuel de Falla i també el nostre Antoni Noguera. Aquest formava part del grup dels “Insensats”, amb MS. Oliver i altres intel·lectuals inquiets per modernitzar la vida cultural i política de Ciutat a principis del XX. Per cert, Manuel de Falla va passar llargues temporades a Palma, a una casa del barri de Gènova, casa que recentment ARCA va intentar preservar de la seva destrucció, però no ho va poder evitar.
La política i el pensament catalanista varen dur a Lluís Martí a l’Ajuntament de Palma i a Josep Salas al de Barcelona, els dos regidors d’esquerra republicana, varen prendre possessió dels seus càrrecs en els seus respectius ajuntaments a principis de segle XX parlant en català per primera vegada, amb un intent d’usar el català de manera habitual, cosa que se’ls hi va impedir des de la delegació del Govern de Madrid. Estam segurs que no va ser fruit de l’atzar, sinó d’una estratègia conjunta, ja que Lluís Martí tenia una relació estreta amb Barcelona i va ser un dels protagonistes de l’evolució del republicanisme i del regionalisme a Ciutat, com veurem més endavant.
Aquests apunts sobre la relació entre Palma i Barcelona són només una mostra d’un corrent de relacions intensa que les dues ciutats havien establert després de moltes generacions, basades en el comerç i la indústria, però també en la cultura i la política. Si veiem fotografies de la vida quotidiana de la Barcelona de 1900, veurem que s’assemblen molt a les de Palma, encara que algunes infraestructures eren més avançades a Barcelona, ja que tenia una indústria molt més potent.
Revisat per

Nota important: l’autor del text és el col·lectiu “Palma XXI”. La persona que fa la revisió no té perquè coincidir totalment amb les idees que expressi l’autor.
Roman Piña Homs. Llicenciat (1960) i doctorat (1977) en Dret per la Universitat de Barcelona. Fou catedràtic d’Història del Dret a la Universitat de les Illes Balears. Autor de nombrosos llibres i director de moltes investigacions en història, especialment referent a les institucions de la Corona d’Aragó. El 2015 se li va concedir la Medalla d’or de la CAIB. Actualment és president de la Real Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics.
Fonts consultades:
Referències bibliogràfiques:
Mesquida Biel. Mallorquins a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1980.
Montaner Pilar. Memòries. Ajuntament de Palma. 2010.
Huertas J.Mª i Jaume Fabre. Barcelona, memòria d’un Segle. Edita Ajuntament de Barcelona. 2001.
López Guallar, Marina. Cerdà Barcelona. La primera metròpoli. 1853-1897. MUHBA. 2010
Gambús M i Fullana P. Coords. Campins i Gaudí. Col·lecció Seu de Mallorca. 2015.
Referències en pàgines web:
Nota biogràfica sobre Mariano Fuster: https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Fuster_y_Fuster
Sobre la Casa Fuster, a El Pais. Una casa con mucha historia. http://elpais.com/diario/2000/05/25/catalunya/959216867_850215.html
Blog sobre la pintura a Mallorca a fins del XIX i principis del XX. http://pinturamallorca.blogspot.com.es/
Nota biogràfica d’Antoni Noguera: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Noguera_Balaguer
Quadre de Rossinyol a Palma: https://www.facebook.com/fotosantiguasdemallorca/photos/a.342554909120576.78361.190648064311262/1578632888846099/?type=1&theater
Imatge de capçalera: Hotel Casa Fuster