Introducció: de la ciutat romana a la ciutat moderna

En aquesta primera part de la biografia de Palma volem fer un ràpid recorregut per aquelles etapes per les quals ha passat la ciutat –d’ença que la fundà el cònsol romà Quint Cecili Metel l’any 123 aC fins a arribar al segle XX-, i per aquells fets que han deixat una empremta rellevant que avui encara podem veure o constatar.

En aquest recorregut es posarà de manifest una cosa que és òbvia, que com més ens acostem al segle XX més informació tenim sobre fets històrics, carrers, edificis, etc., sigui perquè encara perviuen, o perquè tenim molta documentació sobre ells.

Després de la fundació de Palma pels romans ens trobem amb alguns segles foscos sobre els quals hi ha poca informació. El que si sabem amb certesa és que Palma ja tenia en l’època musulmana una semblança molt fàcil de reconèixer avui. El principal llegat dels musulmans a la ciutat va ser el tramat dels seus carrers i places, que formen avui encara un dels principals atractius i encants de Palma.

Ara bé, la gran obra que marcarà per sempre la ciutat la varen impulsar Jaume II i els seus successors, amb les grans construccions que constitueixen la seva imatge més internacional: el Castell de Bellver, La Llotja, la Seu, el Palau Episcopal i l’Almudaina.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, trobem dues grans obres, tant per la seva funció, com per la seva durada i l’impacte que tindrien sobre la ciutat: reconduir el llit de Sa Riera del centre a fora de la ciutat, i construir la muralla renaixentista, obra aquesta que duraria més de 200 anys.

Tot i la revolució agermanada i les lluites intestines com les de Canamunt i Canavall, en aquesta època convulsa es van emprendre altres obres de gran importància. Entre les reformes que van canviar la ciutat, i que avui admirem, cal destacar les transformacions de les façanes i els patis de les grans cases, mostra de l’augment de la riquesa de la ciutat a causa de l’èxit en el comerç mediterrani.

Ja entrats en el segle XIX, comença a prendre força la modernització de la ciutat i, fruit de la revolució econòmica que suposen les desamortitzacions, tornem a veure com a la ciutat s’esbuquen molts edificis, s’obren carrers i es creen noves places que avui formen part d’un paisatge urbà molt conegut, com, per exemple, el carrer Conqueridor o la plaça Major.

El procés irreversible de modernitzar la ciutat s’intensificarà a la fi del segle XIX amb l’enderroc de la muralla davant la Llotja. Aquest seria un primer pas que conclouria a principis del XX amb l’enderrocament gairebé total de la muralla que tant va costar construir.

La majoria de vegades aquestes grans transformacions de la ciutat eren fruit de lluites entre diferents forces i interessos d’àmbit europeu o espanyol, que involucraven als ciutadans de Palma creant aliances i divisions. Molt poques vegades eren motivades únicament per les nostres pròpies necessitats locals. Això demostra que Palma sempre va estar connectada al seu entorn espanyol i internacional.

Veurem totes aquestes transformacions i explicarem el context social i polític en què es van produir i quines eren les principals motivacions, els seus protagonistes i els guanys i pèrdues que van suposar per a Palma.