Catalina Cirer, la primera batlessa de Palma

Des de la fundació de l’Ajuntament, tots els batles fins a l’any 2003 havien estat homes. Catalina Cirer, amb una majoria absoluta del 46% dels vots, més gran que la darrera de Joan Fageda, va ser proclamada batlessa de Palma. Això va ser possible, a part dels mèrits personals que sempre conten en la política local, gràcies a factors socials i polítics de la conjuntura política nacional d’aquells temps.

El 2003, manava Aznar al Govern de l’Estat amb majoria absoluta. Aznar i el PP vivien una època sòlida que els atorgava els bons resultats electorals. Una època en què era habitual veure dones en Ajuntaments i Comunitats Autònomes. Hi havia una cultura política cada vegada més favorable a la inclusió de les dones en les llistes electorals i en càrrecs polítics, la qual cosa afavorí l’aprovació de la Llei d’Igualtat del 2007, per la que els partits polítics estaven obligats a equilibrar les seves llistes entre homes i dones. Poc després, el PSOE aprovaria el 2008 les llistes «cremallera» en clau interna.

A Palma, la dinàmica política dels anys 80 no va donar gaire poder a la dona i només el 15% de les regidories de l’Ajuntament eren dirigides per una dona. Tal com mostra el següent quadre, aquesta tendència va anar canviant: mentre que el 1995 eren quasi el doble, el 99 ja hi havia el triple de regidories amb direcció femenina. Però va ser amb Catalina Cirer i després amb Aina Calvo, que arribarien quasi al 50%. Després del govern d’Aina Calvo, la presència de dones a l’hemicicle tornaria a baixar, però es mantindria sempre per damunt del 40%.

Tampoc cal oblidar que des de 1995 fins al 2007, una altra dona, Maria Antònia Munar, governaria el Consell de Mallorca, pactant amb la dreta i l’esquerra segons conveniència. El 2007, Munar passà a presidir el Parlament i una altra dona també molt significada, Francina Armengol, assolí la presidència primer del Consell i més tard, del Govern. Era evident que la política local tenia -i encara segueix tenint- les dones com a protagonistes.

Durant les dues legislatures governades per les batlesses, primer Cirer i després Calvo, es varen realitzar la majoria de les grans obres de la ciutat del segle XXI, totes elles molt polèmiques. Els edificis emblemàtics de nova construcció eren d’una escala molt diferent dels que s’havien fet a Palma anteriorment, tal com demostra la Guia d’arquitectura del Col·legi d’Arquitectes. S’ha de tenir en compte, però, que les obres no foren liderades des del mateix Ajuntament, sinó per altres institucions, cosa que ve a corroborar la idea exposada anteriorment de la pèrdua progressiva de poder polític de l’Ajuntament a favor del Consell i del Govern.

En l’època de Cirer, 2003-2007, s’impulsaren a Ciutat projectes públics encaminats a configurar una «megaciutat» d’àmbit internacional: el museu del Baluard, el Metro, el Palma Arena, Can Domenge, Son Espases, el Palau de Congressos, l’ampliació de l’Aeroport, la recollida neumàtica, la fallida Òpera al Port de Palma i les fallides torres de l’Estadi de Son Moix de l’empresari Vicente Grande. Tot i que en quasi totes elles es requeria la participació de l’Ajuntament de Palma, i encara que la batlessa n’estava ben informada, les noves infraestructures foren impulsades, en la seva pràctica totalitat, per Jaume Matas, llavors president del Govern Balear.

 

Imatge de les obres al Baluard de Sant Pere. Font: sctarquitectos.com

 

Aquests equipaments volien posicionar la ciutat en un entorn global competitiu de grans esdeveniments i intensificar el turisme urbà. Totes varen ser obres polèmiques de principi a fi… I encara ara. Tot i comptar, en la majoria dels casos, amb una oposició ciutadana rellevant, se n’anaren obrint camí avalades per una situació econòmica molt intensa i especulativa, com ja hem comentat en capítols anteriors.

Palma passava a formar part de les ciutats globals on, com diu Garcia Vázquez, el consum d’espai es feia per interessos econòmics en un entorn internacional favorable als grans edificis. Bancs, promotors immobiliaris, empreses multinacionals de l’oci i el turisme, així com minoristes locals i administracions locals, teixien una xarxa intensa d’interessos privats que utilitzaven recursos públics.

En moltes d’elles, hi havia l’objectiu ocult de cobrar comissions il·legals, que es repartien les persones que lideraven les obres i els partits que les sustentaven: PP i UM. Quasi totes acabaren als jutjats amb condemnes que encara duren. Sovint, el seu finançament suposà sobrecostos extraordinaris que acabaria pagant – i encara paga- l’administració pública.

El Palau de Congressos, a una de les “portes d’entrada” a Ciutat. Font: Palau de Congressos de Palma.

 

Una de les obres més polèmiques va ser l’hospital de Son Espases, abanderada per la cessió de sòl que gestionava Rodrigo de Santos, regidor d’urbanisme en temps de Fageda i protagonista d’un dels escàndols polítics més sonats d’aquella època. La seva vida nocturna era la contrària a la que predicava: La seva afecció a acudir a prostíbuls d’homosexuals la pagava amb la targeta de crèdit de l’Ajuntament, cosa que Catalina Cirer va afirmar no haver sospitat mai fins que va esclatar l’escàndol el març de 2008.

Totes aquestes grans obres que es feren a Palma, com a moltes altres ciutats espanyoles en aquells anys de mania constructora i corrupció política, són encara molt discutibles pel que fa al servei que donen a la ciutat i per la hipoteca tan gran que varen causar a les finances públiques durant molts anys. Amb els cents de milions d’euros que costaren, s’haurien pogut solucionar en part dos grans problemes de Ciutat: Edificis escolars i habitatges públics.

Jaume Matas, provant la pista dies abans de la inauguració oficial del Palma Arena. Font: UH.

 

Les obres s’executaven a gran velocitat, a excepció del Palau de Congressos, que patí la crisi econòmica de 2008 i no pogué ser inaugurat fins a 2017. De totes elles, la més espectacular va ser la no realitzada: l’Òpera al Port de Palma, projecte de Santiago Calatrava que fou presentat la primavera abans de les eleccions del 2007 i que no aconseguí evitar que Catalina Cirer passàs a l’oposició, mentre que Aina Calvo s’alçava com a nova batlessa de Palma.

L’Òpera de Calatrava. Font: IB3.

Així era el projecte de l’Òpera