Palma comença el nou mil·lenni en un món completament globalitzat

L’inici del nou mil·lenni l’1 de gener del 2001, va ser una mica descafeïnat perquè el rellotge de Cort, en «Figuera», no va donar be les campanades, Així i tot, les expectatives eren altes a Palma i arreu del món. Es varen publicar una quantitat enorme de llibres, documentals, pel·lícules, articles, i debats, etc., per esbrinar com seria el segle XXI. El batle Fageda feia poc que havia iniciat la seva tercera legislatura i també va protagonitzar alguns actes entorn aquesta fita. El Batle de Bilbao Josu Ortondo del PNV, en un col·loqui moderat pel mateix Fageda, va dir que l’obligació de les ciutats del segle XXI era fer una reflexió i una planificació estratègica de com encarar el futur. Com sabem, ni Fageda, les batlesses i els batles que el seguirien fins avui, han tengut moltes dificultats per incorporar la planificació estratègica i operativa al govern de la ciutat, partint d’una reflexió sobre les necessitats locals i les interdependències globals.

Està clar que a l’inici del nou mil·lenni hi havia ganes de canvi. Hi havia esperances en un nou model turístic i econòmic que havia de venir de la mà de l’ecotaxa del nou govern de progrés amb Antich al front. També amb iniciatives innovadores culturals com la proposta de Miquel Barceló per la Seu i la reforma completa del Teatre Principal. Aquesta atmosfera de ganes de canviar de rumb s’expressava també per l’acord municipal – pres per unanimitat- en contra del «macroport» del Molinar, i també s’aprovava una reforma integral de la Platja de Palma, quan Fageda encara era el batle.

Però ningú sabia en aquells moments que els plans que es feien a la nostra ciutat acabarien molt condicionats pels esdeveniments internacionals, fruit d’una globalització cada vegada més fluida com explicava en el llibre “La modernitat liquida” publicat l’any 2000, el filòsof Zygmunt Bauman.

L’atemptat de les torres bessones de Nova York va generar una crisi política i militar mundial que va tenir com a conseqüències directes una crisi econòmica que va durar pocs anys però que va tenir un impacte importat sobre l’economia de Mallorca i de Palma. Fruit d’aquell atemptat, Estats Units va iniciar una pressió mundial per atacar Iraq, a qui assenyalaven com els causants. Els ciutadans de Palma es varen activar en contra de la guerra d’Iraq, en la que tanta passió hi havia posat el nostre president Aznar, i tan penoses conseqüències dugué pel nostre país. Fins a 50.000 persones sortien als carrers de Palma, protestant perquè Espanya no participés en aquella guerra basada en notícies «fake» sobre la perillositat de la carrera nuclear iraquiana.

Aquesta activa implicació d’Espanya va estar en el rerefons dels atemptats islamistes al metro de Madrid tres dies abans de les eleccions generals del 2004. Eleccions que -contra tot pronòstic- Zapatero va guanyar a Rajoy, per haver atribuït l’atemptat a ETA i amagar la implicació islamista. Fins i tot a Palma els vots de l’esquerra varen superar als de la dreta.

La sortida econòmica de la crisi causada per l’atemptat va ser relativament ràpida a causa del fort creixement de l’economia mundial impulsada per la construcció i venda desmesurada de cases degut a les hipoteques barates. El preu de les hipoteques va baixar molt a Espanya perquè a Alemanya i França estaven molt baixes; en canvi, el preu de l’habitatge va pujar un 177% en pocs anys. Al cab de poc temps començà a operar a Palma un mercat internacional immobiliari molt potent que deixaria a poc a poc a molts ciutadans sense poder de compra i afavoriria la gentrificació en molts barris. Pel que fa a les llicències d’obres, només a Palma es va passar dels 180 milions d’euros del 2003 als 507 milions del 2007. Com sabem, aquesta bombolla hipotecaria, estesa a tot arreu, va esclatar i va generar una crisi econòmica mundial que va deixar enfonsada un altre cop l’economia mundial i també la de Palma.

Simultàniament, un altre fenomen europeu transcendent que va tenir conseqüències directes sobre la vida quotidiana dels palmesans en els principis del nou mil·lenni, va ser l’entrada dins l’Euro. La unificació de la moneda va fer pujar els preus d’una manera intensa. Un cafè que uns mesos abans valia 100 pessetes, passava a valer 1 euro.

Tampoc ningú es podia imaginar que l’ús creixent del mòbil donaria peu al naixement de les grans plataformes com Facebook en aquell 2001. Ningú sospitava que la creació de les xarxes socials per internet seria una revolució que acabaria essent un dels motius de preocupació més importants de la moderna democràcia. Palma veuria com en dos anys es duplicaven les antenes de telefonia mòbil i com també l’ús de les xarxes socials entraven en la vida quotidiana per quedar-se.

Alguns fenòmens globals emergents en el nou mil·lenni ja ens donaven una idea que el segle XXI seria el segle de les interdependències regionals i de la presència del context mundial dins la vida local. Palma entrava en el segle de la mà de la globalització total del planeta i molt més exposada a les crisis internacionals que continuarien amenaçant el futur de la ciutat.