Cap al col·lapse del sistema turístic de Mallorca

Tot el sistema social que col·lapsa comença lentament fins que s’accelera cap a un conjunt d’errors multifuncionals. Aleshores, el sistema cau i les necessitats bàsiques de les persones no es poden satisfer. Després, tot és incert i pot succeir qualsevol tragèdia. Segons el ChatGPT, «un sistema pot enfrontar-se a una sobrecàrrega deguda a factors com l’excés de demanda, l’esgotament de recursos, la pressió externa, o la manca de manteniment adequat».

Segons Tainter, en el seu llibre El col·lapse de les societats complexes, un tipus de col·lapse es dona quan una societat exhaureix els recursos que estan sent explotats a un ritme exponencial i no fa res per rectificar el problema perquè l’elit vigent no desitja o és incapaç d’adaptar-se als canvis previstos. En aquests exemples, els governants tendeixen a oposar-se a qualsevol solució que divergeixi del present curs d’acció. Més clar, aigua.

Pot-ser l’expressió més visible del col·lapse del sistema turístic mallorquí és la sobrecàrrega de les principals vies de circulació, sobretot d’Est a Oest de la badia de Palma i cap a Tramuntana. Així i tot, després de la gran conscienciació que va suposar la crisi de la COVID, continuam creixent a lo bèstia: de gener a juny d’aquest any han passat per l’aeroport de Palma 14.261.678 passatgers, un 13,3 % més que abans de la COVID. El trànsit de mercaderies al port de Palma ha augmentat un 9 %. La immigració també.

S’està veient com l’esgotament dels recursos hídrics s’agreuja any rere any, creant-se una certa angúnia col·lectiva que provoca l’augment intensiu d’obertura de pous d’aigua: 1.200 més en un any. La gent no és ximple i veu que es pot quedar sense aigua molt aviat. El mateix passa amb els preus de compra o lloguer de l’habitatge, que sembla com si no tenguessin sostre.

Per atacar aquesta dinàmica que pot conduir al col·lapse del turisme i de la societat tal com l’hem conegut els darrers cinquanta anys, s’han de prendre mesures urgents. Aquestes mesures urgents i pal·liatives només seran possibles si hi ha un pacte de les principals forces polítiques estatals i locals, així com un pacte entre el sector turístic i la societat civil. Algunes d’elles podrien ser:

1. Aturar el creixement de passatgers a Son Sant Joan i reduir un milió anual de visitants de manera progressiva durant els pròxims cinc anys a partir del mes de gener del 2025. Això ha d’anar acompanyat de la reducció del nombre de places legals i il·legals d’allotjament, de manera progressiva, convertint-les en habitatges de lloguer, a la vegada que s’aplica una moratòria de la compra per part d’estrangers si no tenen més de cinc anys de residència.
2. Reduir a la meitat el nombre de cotxes de lloguer per a l’any que ve i de moment restringir un 20 % l’accés a la via de cintura i al passeig marítim segons el nombre de matrícula.
3. Implementar límits de visitants en àrees especialment sensibles o saturades, com els parcs naturals i els centres històrics, especialment reduint el nombre de creuers a un màxim d’un al dia.
4. Augmentar al doble l’impost turístic actual durant els mesos d’estiu i deixar d’invertir en promoció turística fins a tenir un Pla Estratègic per a Mallorca.
5. Invertir 300 milions d’euros anuals en projectes de diversificació de l’economia, impulsats per les PIMES, i les ONG, especialment dirigits a una nova gestió de l’aigua basada en el zero malbaratament.