Cap a la massificació total

La massificació turística d’un destí es produeix quan el nombre de visitants supera la capacitat de càrrega del lloc. Això es manifesta en forma d’aglomeracions excessives en platges, carrers, carreteres, saturació de serveis i infraestructures, augment de la mà d’obra immigrant temporal, augment del cost de l’habitatge, degradació dels espais naturals i de la cultura local, així com augment de les tensions entre turistes i habitants.

Mallorca s’ha anat massificant any rere any, especialment els darrers 30 anys. Només les crisis internacionals econòmiques, sanitàries o militars, han afectat directament el seu procés de creixement turístic. En un primer moment de la crisi, el turisme es retreu, en un segon moment es recupera amb les xifres d’abans de la crisi i en un tercer moment torna a expandir-se.

La situació mundial és la d’acabament de la fase recuperació: una vegada acabada la crisi sanitària el turisme mundial ha assolit la xifra de 1.400.000.000 de turistes, igualant les del 2019. Ara tornam a estar en un cicle expansiu i s’espera que el turisme creixi un 30% fins als 1.800 milions d’aquí fins al 2030.

Un dels indicadors recomanats per la World Tourism Organization per mesurar la densitat turística d’un destí, és la ràtio del nombre de pernoctacions hoteleres per km². L’Observatori de les Transicions del Fòrum de la Societat Civil ha analitzat aquests indicadors a casa nostra. A Mallorca la ràtio de pernoctacions per km² durant els tres mesos d’estiu fou de 5882 pernoctacions diàries per km². Quatre anys després la ràtio va ser una mica més alta. La de Palma triplica la de Mallorca, tant el 2019 com el 2023. La massificació altíssima de la ciutat, es percep encara més perquè mostra una gran concentració de l’activitat, a la platja de Palma, el port, l’aeroport, la via de cintura i el centre històric, punts claus del sistema turístic massificat.

A Mallorca la percepció dels residents sobre aquestes xifres ha empitjorat, segons dades de la Conselleria de Turisme: si el 2019 ja un 60% manifestava insatisfacció davant la saturació de certs espais , el 2023 ho fa un 69%. Parlam d’un augment de 9 punts en 4 anys, que segurament seria més si es tornés a fer ara. I això havent passat una greu crisi econòmica amb fortíssims impactes sobre el turisme i greus conseqüències sobre economies que en depenen, com la nostra. Sembla que només 3 de cada 10 residents estan satisfets amb les xifres de turistes que ens visiten.

Si les polítiques turístiques de Mallorca segueixen més o menys igual i no es fan canvis importants, els anys vinents, amb l’horitzó 2030 al qual ens emplacen les Nacions Unides i que tan enfora ens semblava, ens abocam a un escenari de molta més massificació i saturació. A l’aeroport i el port de Palma, amb les ampliacions en marxa o previstes, arribaran encara més turistes, necessitarem més persones per donar serveis i augmentaran irremeiablement el nombre de cotxes per la necessitat que tenen les persones d’una mobilitat a la Mallorca ja metropolitana, la via de cintura es col·lapsarà encara més, etc. Això si abans no hi ha alguna crisi internacional, cosa que no seria gens estrany, o que el canvi climàtic s’acceleri i canvii les coordenades del turisme mundial.

No esperem que això passi, lluitem per no repetir la història.