La curiosa i enredada estadística turística de Mallorca

Si sumam les dades d’Aena sobre les arribades a l’aeroport de Palma i les de l’Autoritat Portuària sobre les arribades als ports de Palma i Alcúdia, ens trobam que la quantitat rebuda de passatgers va ser de 18.722.671 l’any 2024. La pregunta que ens fem és: quants d’aquests són turistes? 

Ibestat ens diu que l’any passat varen venir a Mallorca 13.376.944 turistes. Aquests turistes arriben la majoria per avió i els altres en vaixell. Són persones que, quan les entrevisten, declaren que Mallorca és el seu destí principal i que pernocten com a mínim una nit. Cal dir que hi ha un nombre indeterminat de turistes – no pot ser molt gran- que no tenen Mallorca com destí principal i no podem saber quants són perquè l’enquesta de Frontur -estadística de moviments turístics en frontera publicada per l’INE- no els compta. Passen a formar part del calaix de sastre anomenat “altres viatgers”, del que parlarem més avall. 

Són tots aquests els turistes que ens visiten? No. Hi ha 1.240.368 persones que són turistes, però que no pernocten, i, per tant, estadísticament se’ls classifica com “excursionistes”. Per tant, si sumam excursionistes i turistes tenim la xifra de 14.617.312 visitants que varen arribar a Mallorca per fer turisme el 2024. 

Com es veu, hi ha una diferència prou gran entre el nombre de visitants i el de passatgers que han arribat per ports i aeroport el 2024. La diferència és de 4.105.359 persones que no es poden considerar ni turistes ni excursionistes. Qui són? 

Un grup molt important són els mallorquins i mallorquines que venim de fer un viatge turístic, en vaixell o en avió. L’enquesta de turistes de residents estima que varen ser 1.344.020 l’any passat. Ens queda per explicar encara 2.763.340 viatgers que no sabem exactament quin és el motiu del seu viatge. Són turistes camuflats que no diuen que venen a fer turisme perquè van a allotjaments il·legals? 

L’Organització Mundial del Turisme els denomina ‘altres viatgers receptors’. En aquest gran grup hi ha molts altres subgrups com els creueristes que no desembarquen, els treballadors de temporada, els estudiants, els pacients de llarg termini, militars, forces armades, refugiats, tripulacions dels vaixells i avions, etc. Segurament en aquesta xifra “d’altres viatgers” hi ha també “turistes camuflats” persones que no esmenten el motiu turístic perque van a allotjaments il·legals, però tampoc sabem quants són. 

Després d’aquestes observacions podem fer un esquema més clarificador, que hauria d’encapçalar les estadistiques del Govern sobre la pressió humana que suporta Mallorca: 

Al llarg de l’any 2024, Mallorca va registrar 18.722.672 arribades per via aèria o marítima, una xifra que reflecteix la intensitat dels fluxos humans que rep l’illa. D’aquest total, 14.617.312 persones varen venir per motius turístics, independentment de si hi pernoctaven o no, consolidant així el pes del turisme en el balanç global. També s’hi comptabilitzaren 1.342.020 residents que tornaven d’un viatge turístic, mentre que 2.763.340 arribades estigueren vinculades a altres motius no estrictament turístics, com ara qüestions laborals, familiars o professionals. Aquestes xifres haurien d’oferir una radiografia precisa de la mobilitat i l’impacte de les arribades a l’illa, però aquesta última categoria ens sembla massa ambigua. Qui són? 

És necessari per tenir una visió més nítida, fer un estudi en profunditat sobre aquesta quantitat tan gran de persones que venen per altres motius no turístics. D’una altra banda, la Conselleria de Turisme hauria de considerar seriosament fer una política turística dirigida als “visitants excursionistes” i una altra, dirigida als residents que fan turisme. Tots plegats sumen una petjada ecològica que no es té del tot en compte. 

Finalment, hem de tenir consciència que els gairebé 19 milions d’entrades per cel i mar a la nostra atractiva Illa, tenen una petjada ecològica colossal, petjada que hem de reduir progressivament per amor al nostre territori i al planeta, per a les generacions futures.