El fenomen de la gentrificació a Palma
La gentrificació és l’expulsió no volguda, ràpida o lenta, de la població resident habitual d’una zona o barri de Palma, per una altra amb més poder adquisitiu. Hi ha hagut una certa experiència històrica a Palma de gentrificació, deguda a operacions immobiliàries o projectes públics, però la d’ara és més intensa.
En els darrers anys, la gentrificació ha estat més vinculada al fenomen de la “moda” de Palma com a ciutat de turisme de cap de setmana, impulsat per les plataformes digitals com Airbnb o HomeAway, així com la cerca d’una segona residència de persones dels països del nord d’Europa.
Aquest procés ha tingut conseqüències intenses en el mercat immobiliari, com la pujada del preu dels lloguers de llarga durada (a causa de l’escàs nombre de pisos que es lloguen per a residents, ja que una gran part de propietaris prefereix fer lloguer turístic) o la pujada del preu de pisos de compra, ja que pràcticament només són accessibles a persones amb gran poder adquisitiu.
El diagnòstic actual
La gentrificació es manifesta de manera irregular sobre la ciutat, amb més intensitat en determinats barris. La manca de dades empíriques unificades, però, fan que la font d’informació siguin experiències individuals, més evidents a barris com El Terreno, Santa Catalina o zones del centre històric com La Llotja. Això no obstant, és necessari observar sistemàticament els indicadors a les zones de la badia de Palma per a conèixer la dimensió real del problema, des de Sant Agustí a s’Arenal, passant per Son Espanyolet o Es Molinar.
L’Observatori de la Gentrificació de Palma XXI
En aquest context, l’Observatori de la Gentrificació de Palma XXI ha estat des de l’any 2016 el punt de trobada per a l’anàlisi d’aquest fenomen. Els objectius de l’Observatori són: establir els indicadors a monitorar, analitzar les diferents fonts d’informació, recopilar les notícies aparegudes a premsa i realitzar estudis qualitatius amb la participació d’investigadors i de veïnats.
Es poden consultar a continuació els informes publicats:
Informe sobre el barri de la Llotja (juliol 2019)
Un terç dels residents han hagut d’abandonar la Llotja durant els darrers 30 anys, mentre que la població estrangera s’hi ha multiplicat per sis. El barri tenia el 1993 un 6,5% de població estrangera -procedent, sobretot, de França, l’Argentina, el Marroc i el Regne Unit-, mentre que en l’actualitat la proporció ja arriba al 34%.
Informe sobre el barri de Santa Catalina (octubre 2018)
Santa Catalina ha sofert un procés de gentrificació intens i una activitat immobiliària important que en molts casos ha servit de mecanisme de desnonaments per propiciar operacions de compravenda d’habitatges. El barri, ha passat de tenir un ús principalment residencial a transformar-se en un espai majoritàriament dedicat a la restauració i l’oci nocturn.
La meitat dels habitatges que es venen a Santa Catalina són comprats per estrangers.
La gentrificació a Palma: una visió global (febrer 2017)
El negoci immobiliari és el primer sector en importància al PIB de la ciutat. Balears es manté en primera posició com la Comunitat Autònoma amb un major pes en la compra de vivenda per part d’estrangers: 35 de cada 100, i no únicament vivendes de luxe: al darrer any, només el 5,18 % de les compres de vivendes fetes per estrangers ha estat igual o superior als 500.000 €.
El centre de Ciutat corr el perill de convertir-se en una plataforma immobiliària i perdre identitat, com ha passat a altres centres històrics europeus.
