Tots sabem que el paisatge canvia contínuament, i així ha estat sempre. El que està passant aquests darrers anys és que ho fa d’una manera més ràpida i amb més contundència que abans. Els medis que hi ha a disposició del canvi físic són més importants i el rerefons econòmic -global i deslocalitzat- és, segurament, d’una envergadura infinitament major que el que hi podia haver fa només uns anys.

A principis dels vuitanta del segle XX, Palma, juntament amb Girona, eren les dues ciutats amb major qualitat de vida de l’estat. El 2015 TheTimes anunciava que Palma era la millor ciutat del món per viure-hi, i donava una sèrie de paràmetres per a justificar-ho: fàcil accessibilitat, vols econòmics per als ciutadans europeus, vistes excepcionals, bon clima, restaurants sofisticats i botigues de luxe. Sembla que ho té tot, el que està en dubte és si encara manté aquella qualitat de vida pels seus ciutadans.

El fenomen que estem patint aquests darrers temps, la gentrificació, és a dir, la substitució de la població natural o tradicional d’un lloc per un altre amb un alt poder adquisitiu, ha vingut acompanyat de la seva corresponent “gentrificació comercial” que fa impossible que certes botigues, bars, negocis, que donaven servei als veïnats, puguin competir amb marques d’escala internacional que cerquen la seva ubicació a n’aquest carrer galàctic, i per la qual estan disposades a pagar qualsevol preu.

Així hem vist com la joieria de Luis Coda (carrer Jaume II) ha deixat pas a la gelateria Giovanni que, com figura al seu tendal, està present a Dubai, Istanbul, Barcelona, Hamburg,… El lloc de la Llibreria Ripoll (carrer de Sant Miquel) l’ocupa Mustang, shoes and accessories, i el dels Almacenes Sant Miguel és per a Inside.
Abans del disseny repetitiu de les franquícies i els seus noms impersonals, alguns locals conservaven els noms de les persones que els varen posar en marxa, com la Papeleria Mateu (carrer Servet) ara tancada, o l’Alpargateria J.Fornés (carrer de Sant Miquel) ara PerlArt. D’altres, no necessitaven ni tan sols personalitzar el negoci per escrit, amb un Comestibles o Lecheria sobre el portal en tenien prou, ja no en queda res d’aquestes dues botigues del carrer de la Corderia.
La perfumeria Manlita és ara St. Ambros, restaurant, a la plaça den Coll, i de la Lecheria del carrer de Manacor, només queda l’ombra d’un fanal sobre la façana d’una entitat de crèdit (la fotografia és de 2007, ara hi ha una corredoria d’assegurances).
Al local de la Merceria Colon, i mantenint la seva façana original, Alain Aflelou ofereix la seva oferta d’ulleres que es repeteix a 1474 botigues distribuïdes per 16 països, i a Can Frasquet, pastisseria de referència durant més de cent anys i ara convertit en restaurant, The kitchen, ja no hi podrem comprar els seus famosos quartos embetumats.
La Plateria La Confianza, després d’una temporada tancada, ha estat Pop & eat, i ara torna a estar lliure, a l’espera de nous llogaters, al carrer de l’Argenteria.

Què tenim?…. Internacionalització del carrer, mercantilització de l’espai públic, pèrdua d’identitat, uniformització de l’oferta comercial, banalització.

La documentació gràfica del paisatge, feta amb rigor i mètode, ens permet fer un seguiment de la seva evolució i se’ns mostra com a una eina de coneixement del nostre redol, no només per a nosaltres, sinó també per a les generacions futures, així com un instrument al servei de les tasques que tenen a veure amb l’urbanisme i l’ordenació del territori en el sentit més ampli.