Palma torna a girar cap a l’esquerra, però esclata la COVID

El maig del 2015 varen tornar les eleccions municipals. A nivell nacional el PP va perdre 12,5% de vots i el PSOE va perdre un 2%. La baixada a nivell nacional i l’estela de casos de corrupció local, a més del conflicte escolar de molts de pares contra el govern de Bauzá, varen influir a fer que el PP perdés la batlia de Palma a favor del pacte de progrés. També va influir que en Mateu Isern no es presentava com a candidat, a causa dels conflictes interns amb el seu partit.

Per primera vegada en la història de la democràcia, la batlia de Palma es compartiria entre dues persones. José Hila seria batle els primers dos anys, del 2015 al 2017, i Antoni Noguera del 2017 al 2019. En les següents eleccions del 2019, el vot popular es decantà més cap al PSOE i José Hila seria el batle de Palma, gràcies als vots de Més i Podemos. 

El nou ajuntament d’esquerres tenia dues ferides importants. Una era per la corrupció que havia viscut l’Ajuntament anteriorment i una altra per la situació econòmica estancada des del 2008. La corrupció havia creat una ferida interna molt difícil de curar, ja que afectava la confiança dels caps dels funcionaris entre ells mateixos i envers els polítics, amb unes conseqüències molt nefastes en la gestió quotidiana de l’entitat. Pel que fa a la qüestió econòmica, l’evolució dels darrers trenta-cinc anys havia conduït a l’Ajuntament a estancar-se en un sostre econòmic difícil de gestionar. En el següent quadre podem veure com la despesa per habitant en euros es dobla del 1986 al 1991. Es torna a doblar del 1991 al 2008, any en què esclata la crisi, i fins al 2019 està estancada. L’Ajuntament té més diners per gastar, però hi ha moltes més persones que atendre. El resultat és que hi ha la mateixa quantitat per habitant.

Tenint en compte els reptes que ja té una ciutat com Palma, com per exemple la manca d’habitatge públic, la despesa per habitant hauria d’haver crescut aquests darrers anys. De fet, dels vuit municipis més grans d’Espanya, el de Palma és l’ajuntament amb més baixa despesa per habitant. 

Durant els darrers sis anys, la sortida de la crisi del 2008 es va fer a costa de més massificació turística, més activitat immobiliària estrangera, més gentrificació pels desnonaments com ens explica Sònia Vives, per l’absència d’habitatge accessible i per més ocupació privada de l’espai públic. Així i tot, la despesa municipal per habitant no va pujar.

No tots els ajuntaments han seguit la mateixa lògica. Per exemple, diferent va ser el comportament de l’Ajuntament de Calvià. Tot i esser un dels més rics d’Espanya, la crisi del 2008 el va fer regressar al nivell de 1991. (vegeu quadre 2). Des d’aquells anys Calvià s’ha recuperat, però encara és lluny de les xifres més altes del 2008, any en què doblava a Palma.

Aquests fenòmens de massificació turística i pèrdua de potència econòmica varen ser amplament debatuts a la ciutat, provocant un augment de les iniciatives ciutadanes, especialment per part de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAAVV), però també altres com ARCA i l’Obra Cultural Balear. En el transcurs d’aquest debat ciutadà, naixerà Palma XXI.

Dues campanyes ciutadanes varen tenir un ample ressò social. Una va ser per limitar el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, és a dir, en finques de veïnats. Això es va aconseguir sobretot per la iniciativa ciutadana de la FAAVV, presidida per Joan Forteza. La Federació va aconseguir dur al Ple de l’Ajuntament una proposta limitadora, que la majoria de regidors i regidores varen votar a favor. 

Paral·lelament es va obrir un ample debat sobre la massificació turística del centre històric i l’afluència de molts megacreuers al Port de Palma. Això provocà una campanya d’una plataforma formada per trenta entitats que va aconseguir la declaració de les institucions a favor d’una moratòria de dos anys fins que no s’establís la capacitat de càrrega de la ciutat per a acollir els megacreuers.

Un dels objectius del pacte de progrés dels darrers anys ha estat elaborar un nou projecte de ciutat a través de propostes, algunes realitzacions i el propòsit d’aprovar un nou Pla General per un nou model de ciutat, com bé explica Antoni Noguera al llibre publicat recentment. Les entitats més actives de Ciutat varen crear una plataforma que es diu Futur per Palma i han aconseguit que l’Ajuntament creés un òrgan participatiu per debatre el present i el futur de la ciutat: el Consell Municipal de Model de Ciutat. A una de les primeres reunions d’aquest Consell es varen aprovar 10 principis per construir el model de ciutat.

 

Mentrestant, les associacions de veïnats del centre de Palma varen elaborar 40 propostes per millorar el districte centre, un programa d’actuacions molt important.