Palma empieza el nuevo milenio en un mundo completamente globalizado
El inicio del nuevo milenio el 1 de enero del 2001, fue un poco descafeinado porque el reloj de Cort, «Figuera», no dio bien las campanadas, Aun así, las expectativas eran altas en Palma y en todo el mundo. Se publicaron una cantidad enorme de libros, documentales, películas, artículos, y debates, etc., para averiguar cómo sería el siglo XXI. El alcalde Fageda hacía poco que había iniciado su tercera legislatura y también protagonizó algunos actos entorno este hito. El Alcalde de Bilbao Josu Ortondo del PNV, en un coloquio moderado por el mismo Fageda, dijo que la obligación de las ciudades del siglo XXI era hacer una reflexión y una planificación estratégica de como encarar el futuro. Cómo sabemos, ni Fageda, las alcaldesas y los alcaldes que lo seguirían hasta hoy, han tenido muchas dificultades para incorporar la planificación estratégica y operativa en el gobierno de la ciudad, partiendo de una reflexión sobre las necesidades locales y las interdependencias globales.
Está claro que al inicio del nuevo milenio había ganas de cambio. Había esperanzas en un nuevo modelo turístico y económico que tenía que venir de la mano de la ecotasa del nuevo gobierno de progreso con Antich en el frente. También con iniciativas innovadoras culturales como la propuesta de Miquel Barceló para la Seu y la reforma completa del Teatro Principal. Esta atmósfera de ganas de cambiar de rumbo se expresaba también por el acuerdo municipal – tomado por unanimidad- en contra del «macropuerto» del Molinar, y también se aprobaba una reforma integral de la Playa de Palma, cuando Fageda todavía era el alcalde.
Pero nadie sabía en aquellos momentos que los planes que se hacían en nuestra ciudad acabarían muy condicionados por los acontecimientos internacionales, fruto de una globalización cada vez más fluida como explicaba en el libro “La modernidad liquida” publicado en 2000, el filósofo Zygmunt Bauman.
El atentado de las torres gemelas de Nueva York generó una crisis política y militar mundial que tuvo como consecuencias directas una crisis económica que duró pocos años pero que tuvo un impacto importante sobre la economía de Mallorca y de Palma. Fruto de aquel atentado, Estados Unidos inició una presión mundial para atacar Irak, a quien señalaban como los causantes. Los ciudadanos de Palma se activaron en contra de la guerra de Irak, en la que tanta pasión había puesto nuestro presidente Aznar, y tan penosas consecuencias llevó para nuestro país. Hasta 50.000 personas salían a las calles de Palma, protestando para que España no participara en aquella guerra basada en noticias «fake» sobre la peligrosidad de la carrera nuclear iraquí.
Esta activa implicación de España estuvo en el trasfondo de los atentados islamistas al metro de Madrid tres días antes de las elecciones generales del 2004. Elecciones que -contra todo pronóstico- Zapatero ganó a Rajoy, por haber atribuido el atentado a ETA y esconder la implicación islamista. Incluso en Palma los votos de la izquierda superaron a los de la derecha.
La salida económica de la crisis causada por el atentado fue relativamente rápida a causa del fuerte crecimiento de la economía mundial impulsada por la construcción y venta desmesurada de casas debido a las hipotecas baratas. El precio de las hipotecas bajó mucho en España porque en Alemania y Francia estaban muy bajas; en cambio, el precio de la vivienda subió un 177% en pocos años. Al cab de poco tiempo empezó a operar a Palma un mercado internacional inmobiliario muy potente que dejaría despacio a muchos ciudadanos sin poder de compra y favorecería la gentrificación en muchos barrios. En cuanto a las licencias de obras, solo en Palma se pasó de los 180 millones de euros del 2003 a los 507 millones del 2007. Cómo sabemos, esta burbuja hipotecaría, extendida en todas partes, estalló y generó una crisis económica mundial que dejó hundida otra vez la economía mundial y también la de Palma.
Simultáneamente, otro fenómeno europeo trascendente que tuvo consecuencias directas sobre la vida cotidiana de los palmesanos en los principios del nuevo milenio, fue la entrada dentro del Euro. La unificación de la moneda hizo subir los precios de una manera intensa. Un café que unos meses antes valía 100 pesetas, pasaba a valer 1 euro.
Tampoco nadie se podía imaginar que el uso creciente del móvil daría pie al nacimiento de las grandes plataformas como Facebook en aquel 2001. Nadie sospechaba que la creación de las redes sociales por internet sería una revolución que acabaría siendo uno de los motivos de preocupación más importantes de la moderna democracia. Palma vería como en dos años se duplicaban las antenas de telefonía móvil y como también el uso de las redes sociales entraban en la vida cotidiana para quedarse.
Algunos fenómenos globales emergentes en el nuevo milenio ya nos daban una idea que el siglo XXI sería el siglo de las interdependencias regionales y de la presencia del contexto mundial dentro de la vida local. Palma entraba en el siglo de la mano de la globalización total del planeta y mucho más expuesta a las crisis internacionales que continuarían amenazando el futuro de la ciudad.
Palma comença el nou mil·lenni en un món completament globalitzat
L’inici del nou mil·lenni l’1 de gener del 2001, va ser una mica descafeïnat perquè el rellotge de Cort, en «Figuera», no va donar be les campanades, Així i tot, les expectatives eren altes a Palma i arreu del món. Es varen publicar una quantitat enorme de llibres, documentals, pel·lícules, articles, i debats, etc., per esbrinar com seria el segle XXI. El batle Fageda feia poc que havia iniciat la seva tercera legislatura i també va protagonitzar alguns actes entorn aquesta fita. El Batle de Bilbao Josu Ortondo del PNV, en un col·loqui moderat pel mateix Fageda, va dir que l’obligació de les ciutats del segle XXI era fer una reflexió i una planificació estratègica de com encarar el futur. Com sabem, ni Fageda, les batlesses i els batles que el seguirien fins avui, han tengut moltes dificultats per incorporar la planificació estratègica i operativa al govern de la ciutat, partint d’una reflexió sobre les necessitats locals i les interdependències globals.
Està clar que a l’inici del nou mil·lenni hi havia ganes de canvi. Hi havia esperances en un nou model turístic i econòmic que havia de venir de la mà de l’ecotaxa del nou govern de progrés amb Antich al front. També amb iniciatives innovadores culturals com la proposta de Miquel Barceló per la Seu i la reforma completa del Teatre Principal. Aquesta atmosfera de ganes de canviar de rumb s’expressava també per l’acord municipal – pres per unanimitat- en contra del «macroport» del Molinar, i també s’aprovava una reforma integral de la Platja de Palma, quan Fageda encara era el batle.
Però ningú sabia en aquells moments que els plans que es feien a la nostra ciutat acabarien molt condicionats pels esdeveniments internacionals, fruit d’una globalització cada vegada més fluida com explicava en el llibre “La modernitat liquida” publicat l’any 2000, el filòsof Zygmunt Bauman.
L’atemptat de les torres bessones de Nova York va generar una crisi política i militar mundial que va tenir com a conseqüències directes una crisi econòmica que va durar pocs anys però que va tenir un impacte importat sobre l’economia de Mallorca i de Palma. Fruit d’aquell atemptat, Estats Units va iniciar una pressió mundial per atacar Iraq, a qui assenyalaven com els causants. Els ciutadans de Palma es varen activar en contra de la guerra d’Iraq, en la que tanta passió hi havia posat el nostre president Aznar, i tan penoses conseqüències dugué pel nostre país. Fins a 50.000 persones sortien als carrers de Palma, protestant perquè Espanya no participés en aquella guerra basada en notícies «fake» sobre la perillositat de la carrera nuclear iraquiana.
Aquesta activa implicació d’Espanya va estar en el rerefons dels atemptats islamistes al metro de Madrid tres dies abans de les eleccions generals del 2004. Eleccions que -contra tot pronòstic- Zapatero va guanyar a Rajoy, per haver atribuït l’atemptat a ETA i amagar la implicació islamista. Fins i tot a Palma els vots de l’esquerra varen superar als de la dreta.
La sortida econòmica de la crisi causada per l’atemptat va ser relativament ràpida a causa del fort creixement de l’economia mundial impulsada per la construcció i venda desmesurada de cases degut a les hipoteques barates. El preu de les hipoteques va baixar molt a Espanya perquè a Alemanya i França estaven molt baixes; en canvi, el preu de l’habitatge va pujar un 177% en pocs anys. Al cab de poc temps començà a operar a Palma un mercat internacional immobiliari molt potent que deixaria a poc a poc a molts ciutadans sense poder de compra i afavoriria la gentrificació en molts barris. Pel que fa a les llicències d’obres, només a Palma es va passar dels 180 milions d’euros del 2003 als 507 milions del 2007. Com sabem, aquesta bombolla hipotecaria, estesa a tot arreu, va esclatar i va generar una crisi econòmica mundial que va deixar enfonsada un altre cop l’economia mundial i també la de Palma.
Simultàniament, un altre fenomen europeu transcendent que va tenir conseqüències directes sobre la vida quotidiana dels palmesans en els principis del nou mil·lenni, va ser l’entrada dins l’Euro. La unificació de la moneda va fer pujar els preus d’una manera intensa. Un cafè que uns mesos abans valia 100 pessetes, passava a valer 1 euro.
Tampoc ningú es podia imaginar que l’ús creixent del mòbil donaria peu al naixement de les grans plataformes com Facebook en aquell 2001. Ningú sospitava que la creació de les xarxes socials per internet seria una revolució que acabaria essent un dels motius de preocupació més importants de la moderna democràcia. Palma veuria com en dos anys es duplicaven les antenes de telefonia mòbil i com també l’ús de les xarxes socials entraven en la vida quotidiana per quedar-se.
Alguns fenòmens globals emergents en el nou mil·lenni ja ens donaven una idea que el segle XXI seria el segle de les interdependències regionals i de la presència del context mundial dins la vida local. Palma entrava en el segle de la mà de la globalització total del planeta i molt més exposada a les crisis internacionals que continuarien amenaçant el futur de la ciutat.
Revisat per

Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989) i en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (1996). És professora titular a la Universitat de les Illes Balears des de la que dirigeix l’Observatori Social de les Illes Balears.
Fonts consultades:
Referències Bibliogràfiques
Estada Eusebi. La ciutat de Palma. 1896.
Fageda Joan. Mis 20 años:gráficos de vida municipal 2006.
Fageda Joan. Palma, En Veu Alta : Pensant en la nostra ciutat. 1995
Vives-Miró, S., Rullan, O. i González, J. M. (2018): Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Els desnonaments de marca Palma. Barcelona: Icaria Editorial, 2018.
Zygmunt Bauman. La Modernidad Liquida. Fondo de Cultura Económica. 2015.
Referències web
Evolució urbana de Palma www.palmaxxi.com/evolucio-cartografica-palma/palmaxxi.com/evolucio-cartografica-palma/
Palma toma les murades https://palmaxxi.com/capitols/palma-toma-les-murades-i-neix-la-ciutat-nova/
Imatge de capçalera: Tony Blair, George W. Bush i José María Aznar, el conegut com a “trío de las Azores”. Font: lasexta.com