El turisme s’enlaira a Ciutat, de la mà del Modernisme
Mallorca a 1900 és famosa a tota Europa. Molts viatgers il·lustres la fan popular arreu del món. Les idees exposades el 1891 per Miquel dels Sants Oliver del fet que s’havien de millorar les infraestructures i la promoció turística es van fent realitat amb l’edificació del Gran Hotel i la creació de Foment del Turisme, liderat per Enric Alzamora. Amb la indústria turística es pretenia crear una alternativa a la crisi agrària i a la baixa industrialització que patia Mallorca. Desprès del Gran Hotel vendrien altres d’inspiració modernista com el Príncipe Alfonso el 1906 a Cala Major o l’hotel Alhambra, els dos de la mà de Gaspar Bennazar del qual parlarem en la propera pàgina.
Joan Palmer Miralles, industrial del calçat mallorquí que es va enriquir a l’Uruguai, va ser el promotor del Gran Hotel. Volia aportar a Ciutat un luxós refugi per acollir l’incipient turisme. Va encarregar el projecte l’any 1901 a Lluís Domènec Montaner, reconegut arquitecte català que ja havia fet l’Hotel Internacional per a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. El pla empresarial va anar a càrrec d’un altre català, Antoni Albareda i Canals que era un especialista amb hostatgeria, de gran prestigi a Barcelona.
Inaugurat l’any 1903, va ser considerat el millor hotel espanyol del moment. En el discurs inaugural Miquel del Sants Oliver digué:
“Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño casi, de una revolucion pacífica desde la cual Mallorca puede, desde hoy, ponerse en contacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilizacion universal.”
La història del Gran Hotel és molt interessant i curiosa. Va ser durant molt temps l’hotel capdavanter del turisme de luxe a Mallorca, després se li afegí el Formentor i el Mediterrani. La idea original de fer un hotel de ciutat per llargues estades de la burgesia industrial centreeuropea, no va funcionar. Poc després de la mort del seu propietari el 1918, els seus hereus varen proposar al Govern de Madrid instal·lar-hi l’oficina de Correus. Finalment, el 1944, després de la primera crisi turística provocada per la Guerra Civil, va acabar essent la seu del Instituto Nacional de Previsión, i actualment, una vegada rehabilitat, és la seu del centre cultural Caixafòrum.
Per un altre costat, l’any 1903 Bartomeu Amengual, un altra figura clau dins el sector turístic, recollint les idees de n’Oliver, va publicar una sèrie d’articles a La Almudaina, amb el nom genèric de La industria de los forasteros, inspirats amb els seus propis coneixements de la indústria turística d’Itàlia, Suïssa i França. En els seus articles, que després es publicaren en forma de llibre amb pròleg de Joan Alcover, proposà la necessitat de crear una entitat destinada a organitzar les activitats turístiques, que ell va anomenar Pro-Majorica. Aquesta proposta és fonamental per entendre el que va ser després Foment de Turisme.
Foment de Turisme va ser l’entitat pionera a Espanya de promoció turística. Gràcies al suport desinteressat dels seus socis, va posar en marxa moltes iniciatives. Fou pioner en la promoció turística que volia respectar la protecció cultural i mediambiental. Més tard, ja el 1907, Amengual va impulsar la creació a Barcelona de la Societat d’Atracció de Forasters amb els mateixos objectius. El primer president i fundador de la Societat d’Atracció de Forasters fou l’alcalde de Barcelona, Domènec Sanllehy i Alrich, que ho va ser fins a la seva mort, el 9 de gener de 1911.
El primer president del Foment va ser Enric Alzamora, amic de Miquel dels Sants Oliver, que era president de la Cambra de Comerç. L’entitat es va constituir l’octubre de 1905, data que representa el tret de sortida de la indústria del turisme a Mallorca. Alzamora, junt amb Oliver, va ser el promotor també del grup anomenat Els insensats, del que ja hem parlat en altres pàgines. Del primer article dels estatuts del Foment, que sorgeix per posar en pràctica tots els mitjans per a la prosperitat de Mallorca, consta:
“Millorar i embellir les infraestructures de l’illa. Protegir els turistes i proporcionar informació de notícies, guies, itineraris i informació gratuïta, així com un pla de publicitat, amb anuncis, cartells, etc. Organitzar excursions, facilitar l’accés a camins, indicadors, allotjament i locomoció i altres fórmules de seguretat en els punts perillosos. Organitzar espectacles per entretenir i perllongar les estades”.
Els noms dels promotors figuren a la primera pàgina de les actes. Hi trobem a Enric Alzamora, Guillem Sampol, Sebastià Josep Estada, Gabriel Roca, Josep Lavandera, Antoni Albareda, etc., un grup interessant de professionals lliberals, il·lustrats, progressistes i innovadors, que actuaven amb motivacions humanistes i filantròpiques. La seva pretensió era donar a conèixer les bondats de Mallorca als illencs i als turistes estrangers.
El turisme agafà força amb petit impuls durant la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra, fins al 36, serà un destí mundial de primera magnitud. Entre el 27 i el 36, es creen les bases de l’organització turística mallorquina. Durant aquests anys el treball de Foment de Turisme va ser constant, sempre amb il·lusió, molt influent a altres iniciatives d’Espanya, tot mantenint el respecte pel patrimoni cultural i ambiental. De l’any 30 al 36 es duplicaren el nombre de turistes, de 20.000 a 40.000, i es triplicaren el nombre de passatgers de creuers, de 15.000 a 45.000. La importància del turisme en aquesta època es comprèn millor quan comparam els 87 milions de pessetes que s’ingressà per l’agricultura amb els 30 que ingressà el turisme, el 1933.
Aquest moviment es trenca amb la Guerra Civil i la Guerra Mundial. El turisme desapareix gairebé per complet i no reapareix fins després dels 50 amb el boom turístic. Comença del turisme devastador, el turisme de masses.
El turismo se eleva en Palma, de la mano del Modernismo
Mallorca en 1900 es famosa en toda Europa. Muchos viajeros ilustres la hacen popular en todo el mundo. Las ideas expuestas en 1891 por Miquel dels Sants Oliver en las que instaba a tener que mejorar las infraestructuras y la promoción turística. Éstas se irán haciendo realidad con la edificación del Gran Hotel y la creación de Fomento de Turismo, liderado por Enric Alzamora. Con la industria turística se pretendía crear una alternativa a la crisis agraria y a la baja industrialización que sufría Mallorca. Después del Gran Hotel vendrían otros de inspiración modernista como el Príncipe Alfonso en 1906 en Cala Mayor o el hotel Alhambra, los dos de la mano de Gaspar Bennazar del que hablaremos en la próxima página.
Joan Palmer Miralles, industrial del calzado mallorquín que se enriqueció en Uruguay, fue el promotor del Gran Hotel. Quería aportar a Palma un lujoso refugio para acoger el incipiente turismo. Encargó el proyecto en 1901 a Lluis Domènec Montaner, reconocido arquitecto catalán que ya había hecho el Hotel Internacional para la Exposición Universal de Barcelona en 1888. El plan empresarial corrió a cargo de otro catalán, Antoni Albareda i Canals que era un especialista en hostelería de gran prestigio en Barcelona.
Inaugurado en 1903, fue considerado el mejor hotel español del momento. En el discurso inaugural Miquel dels Sants Oliver dijo:
“Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño, de una revolucion pacífica desde la cual Mallorca puede, desde hoy, ponerse en contacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilizacion universal.“
La historia del Gran Hotel es muy interesante y curiosa. Fue durante mucho tiempo el hotel líder del turismo de lujo en Mallorca, después se le añadió el de Formentor y el Mediterráneo. La idea original de hacer un hotel de ciudad para largas estancias de la burguesía industrial centroeuropea, no funcionó. Poco después de la muerte de su propietario en 1918, sus herederos propusieron al Gobierno de Madrid instalar la oficina de Correos. Finalmente, en el 1944, después de la primera crisis turística provocada por la Guerra Civil, acabó siendo la sede del Instituto Nacional de Previsión, y actualmente, una vez rehabilitado, es la sede del centro cultural Caixaforum.
Por otro lado, en 1903 Bartomeu Amengual, otra figura clave dentro del sector turístico, recogiendo las ideas de Oliver, publicó una serie de artículos en La Almudaina, con el nombre genérico de La industria de los forasteros, inspirados con sus propios conocimientos sobre la industria turística de Italia, Suiza y Francia. En sus artículos, que después se publicaron en forma de libro con prólogo de Joan Alcover, propuso la necesidad de crear una entidad destinada a organizar las actividades turísticas, que denominó “Pro-Majorica”. Esta propuesta es fundamental para entender lo que fue después Fomento de Turismo.
Fomento de Turismo fue la entidad pionera en España de promoción turística. Gracias al apoyo de sus socios desinteresados, puso en marcha muchas iniciativas. Pionero en la promoción turística y respetando la protección cultural y medioambiental. Más tarde, ya en 1907, Amengual impulsó la creación en Barcelona de la Sociedad de Atracción de Forasteros con los mismos objetivos. El primer presidente y fundador de la Sociedad de Atracción de Forasteros fue el alcalde de Barcelona, Domènec Sanllehy i Alrich, que lo fue hasta su muerte, el 9 de enero de 1911.
Por otro lado, el primer presidente de Fomento fue Enric Alzamora, amigo de Miquel dels Sants Oliver, que era presidente de la Cámara de Comercio. La entidad se constituyó en octubre de 1905, fecha que marca el pistoletazo de salida de la industria del turismo en Mallorca. Alzamora, junto con Oliver, fue el promotor también del grupo denominado Los insensatos, del que ya hemos hablado en otras páginas. Del primer artículo de los estatutos de Fomento, que surge para poner en práctica todos los medios para la prosperidad de Mallorca, consta:
“Mejorar y embellecer las infraestructuras de la isla. Proteger a los turistas y proporcionar información de noticías, guías, itinerarios e información gratuita, así como un plan de publicidad, con anuncios, carteles etc. Organizar excursiones, facilitar el acceso a caminos, indicadores, alojamiento y locomoción y otras formulas de seguridad en los puntos peligrosos. Organizar espectáculos para entretener y prolongar las estancias”.
Los nombres de los promotores figuran en la primera página de las actas. encontramos a Enric Alzamora, Guillem Sampol, Sebastià Josep Estada, Gabriel Roca, Antoni Albareda, etc., un grupo interesante de profesionales liberales, ilustrados, progresistas e innovadores, que actuaban con motivaciones humanistas y filantropicas. Su pretensión era dar a conocer las bondades de Mallorca a isleños y a turistas extranjeros.
El turismo coge fuerza con pequeño impulso durante la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra, hasta el 36, será un destino mundial de primera magnitud. Entre el 27 y el 36, se crean las bases de la organización turística mallorquina. Durante estos años, el trabajo de Fomento del Turismo fue constante, siempre con ilusión y muy influyente con otras iniciativas de España, manteniendo el respeto por el patrimonio cultural y ambiental. Del año 30 al 36 se duplicaron el número de turistas de 20.000 a 40.000 y se triplicaron el número de pasajeros de cruceros, de 15.000 a 45.000. La importancia del turismo en esta época se comprende mejor cuando comparamos los 87 millones de pesetas que se ingresaron por la agricultura, con los 30 que se ingresó por el turismo el año 1933.
Este movimiento se rompe con la Guerra Civil y la Guerra Mundial. El turismo desaparece casi por completo y no reaparece hasta después de los 50 con el boom turístico. Empieza del turismo devastador, el turismo de masas.[:]
Revisat per
Nota importante: el autor del texto es el colectivo “Palma XXI”. La persona que realiza la revisión no tiene porqué coincidir totalmente con las ideas que expresa el autor.
Doctora en Historia del Arte por la UIB (2005), con la tesis: “La xilografia en Mallorca a través de sus col·lecciones. La Impremta Guasp (1576-1958)”. Su linea de investigación individual ha provocado la publicación de diversos libros, articulos y charlas en congresos, centradas en el mundo de las artes gráficas, especialmente en cuestiones de índole histórica, estilística e iconográfica. Su aportación al último proyecto se ha centrado básicament en la documentación y análisis de la recepción histórica de la reforma modernista de la Catedral de Mallorca desde la perspectiva del turismo cultural. Es profesora del Departamento de Historia de la UIB.
Fonts consultades:
Referencias bibliográficas.
- Amengual, Bartolomé., La Industria de los forasteros (1903). Impres a Amengual i Montaner.
- Barceló i Pons, Bartomeu., Historia del turisme a Mallorca. Treballs de la Societat Catalana de Geograf1a – Núm. 50 – Vol. XV
- Cirer Costa, Joan Carles., De cuando el paquete turístico constituía un elemento de innovación turística Revista Pasos. Vol. 7 Nº3 págs. 407- 414. 2009 Escuela Universitaria de Turismo de Ibiza (España)
- Dels Sants Oliver, Miquel., Cosecha periodística. Recull d’articles a l’Almudaina. Imp. Amengual y Muntaner, Palma: 1891.
- Lucena, Martin et. Al., Guia de Arquitectura de Palma. Col·legi Arquitectes de Balears.
- Pons i Pons, Damià., El paper de Miquel dels Sants Oliver en el procés de modernització de la Mallorca d’entre dos segles.
- VV.AA. Pasado y Presente del Gran Hotel. Edita Fundación la Caixa. 1993.
- Vives Reus, Antonio., Historia del fomento del turismo de Mallorca (1905-2005). Editorial Fomento Turismo Mallorca. 2005
Referencias en páginas web.
Foment del Turisme de Mallorca http://www.fomentmallorca.org/
Gran Hotel (Palma de Mallorca) https://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Hotel_(Palma_de_Mallorca)
El Gran Hotel de Palma http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com.es/2011/03/el-grand-hotel-de-palma.html.
Societat d’Atracció de Forasters https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat_d%27Atracci%C3%B3_de_Forasters
De la Industria de los forasteros (I) https://jdiaz474.wordpress.com/2016/08/17/de-la-industria-de-los-forasteros-i/
Los comienzos del Grand Hotel de Palma http://fabian.balearweb.net/
Imagen de cabecera: Obra realizada por Erwin Hubert