El turisme s’enlaira a Ciutat, de la mà del Modernisme

Mallorca a 1900 és famosa a tota Europa. Molts viatgers il·lustres la fan popular arreu del món. Les idees exposades el 1891 per Miquel dels Sants Oliver del fet que s’havien de millorar les infraestructures i la promoció turística es van fent realitat amb l’edificació del Gran Hotel i la creació de Foment del Turisme, liderat per Enric Alzamora. Amb la indústria turística es pretenia crear una alternativa a la crisi agrària i a la baixa industrialització que patia Mallorca. Desprès del Gran Hotel vendrien altres d’inspiració modernista com el Príncipe Alfonso el 1906 a Cala Major o l’hotel Alhambra, els dos de la mà de Gaspar Bennazar del qual parlarem en la propera pàgina.

Joan Palmer Miralles, industrial del calçat mallorquí que es va enriquir a l’Uruguai, va ser el promotor del Gran Hotel. Volia aportar a Ciutat un luxós refugi per acollir l’incipient turisme. Va encarregar el projecte l’any 1901 a Lluís Domènec Montaner, reconegut arquitecte català que ja havia fet l’Hotel Internacional per a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. El pla empresarial va anar a càrrec d’un altre català, Antoni Albareda i Canals que era un especialista amb hostatgeria, de gran prestigi a Barcelona.

Inaugurat l’any 1903, va ser considerat el millor hotel espanyol del moment. En el discurs inaugural Miquel del Sants Oliver digué:

“Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño casi, de una revolucion pacífica desde la cual Mallorca puede, desde hoy, ponerse en contacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilizacion universal.”

La història del Gran Hotel és molt interessant i curiosa. Va ser durant molt temps l’hotel capdavanter del turisme de luxe a Mallorca, després se li afegí el Formentor i el Mediterrani. La idea original de fer un hotel de ciutat per llargues estades de la burgesia industrial centreeuropea, no va funcionar. Poc després de la mort del seu propietari el 1918, els seus hereus varen proposar al Govern de Madrid instal·lar-hi l’oficina de Correus. Finalment, el 1944, després de la primera crisi turística provocada per la Guerra Civil, va acabar essent la seu del Instituto Nacional de Previsión, i actualment, una vegada rehabilitat, és la seu del centre cultural Caixafòrum.

Per un altre costat, l’any 1903 Bartomeu Amengual, un altra figura clau dins el sector turístic, recollint les idees de n’Oliver, va publicar una sèrie d’articles a La Almudaina, amb el nom genèric de La industria de los forasteros, inspirats amb els seus propis coneixements de la indústria turística d’Itàlia, Suïssa i França. En  els seus articles, que després es publicaren en forma de llibre amb pròleg de Joan Alcover, proposà la necessitat de crear una entitat  destinada a organitzar les activitats turístiques, que ell va anomenar Pro-Majorica. Aquesta proposta és fonamental per entendre el que va ser després Foment de Turisme.

Foment de Turisme va ser l’entitat pionera a Espanya de promoció turística. Gràcies al suport desinteressat dels seus socis, va posar en marxa moltes iniciatives. Fou pioner en la promoció turística que volia respectar la protecció cultural i mediambiental. Més tard, ja el 1907, Amengual va impulsar la creació a Barcelona de la Societat d’Atracció de Forasters amb els mateixos objectius. El primer president i fundador de la Societat d’Atracció de Forasters fou l’alcalde de Barcelona, Domènec Sanllehy i Alrich, que ho va ser fins a la seva mort, el 9 de gener de 1911.

El primer president del Foment va ser Enric Alzamora, amic de Miquel dels Sants Oliver, que era president de la Cambra de Comerç. L’entitat es va constituir l’octubre de 1905, data que representa el tret de sortida de la indústria del turisme a Mallorca. Alzamora, junt amb Oliver, va ser el promotor també del grup anomenat Els insensats, del que ja hem parlat en altres pàgines. Del primer article dels estatuts del Foment, que sorgeix per posar en pràctica tots els mitjans per a la prosperitat de Mallorca, consta:

“Millorar i embellir les infraestructures de l’illa. Protegir els turistes i proporcionar informació de notícies, guies, itineraris i informació gratuïta, així com un pla de publicitat, amb anuncis, cartells, etc. Organitzar excursions, facilitar l’accés a camins, indicadors, allotjament i locomoció i altres fórmules de seguretat en els punts perillosos. Organitzar espectacles per entretenir i perllongar les estades”. 

Els noms dels promotors figuren a la primera pàgina de les actes. Hi trobem a Enric Alzamora, Guillem Sampol, Sebastià Josep Estada, Gabriel Roca, Josep Lavandera, Antoni Albareda, etc., un grup interessant de professionals lliberals, il·lustrats, progressistes i innovadors, que actuaven amb motivacions humanistes i filantròpiques. La seva pretensió era donar a conèixer les bondats de Mallorca als illencs i als turistes estrangers.

El turisme agafà força amb petit impuls durant la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra, fins al 36, serà un destí mundial de primera magnitud. Entre el 27 i el 36, es creen les bases de l’organització turística mallorquina. Durant aquests anys el treball de Foment de Turisme va ser constant, sempre amb il·lusió, molt influent a altres iniciatives d’Espanya, tot mantenint el respecte pel patrimoni cultural i ambiental. De l’any 30 al 36 es duplicaren el nombre de turistes, de 20.000 a 40.000, i es triplicaren el nombre de passatgers de creuers, de 15.000 a 45.000. La importància del turisme en aquesta època es comprèn millor quan comparam els 87 milions de pessetes que s’ingressà per l’agricultura amb els 30 que ingressà el turisme, el 1933.

Aquest moviment es trenca amb la Guerra Civil i la Guerra Mundial. El turisme desapareix gairebé per complet i no reapareix fins després dels 50 amb el boom turístic. Comença del turisme devastador, el turisme de masses.