El Call jueu de Jafudà Cresques

Jafudà Cresques va ser – tal vegada – el representant més reconegut de l’escola cartogràfica de Mallorca. El cartògraf jueu fou, juntament amb el seu pare, Abraham Cresques, l’autor del prestigiós Atles Català de 1375.

Jafudà va néixer al Call Jueu de Ciutat (veure mapa) entorn el 1350. El seu origen familiar encara està per determinar. Possiblement els seus avantpassats havien vengut amb la conquesta catalana, encara que podria ser que la seva família visqués ja abans al barri jueu de la ciutat musulmana.

La convivència entre  jueus,  cristians i  musulmans sota el govern del Califat de Còrdova sembla raonablement bona al llarg de diverses èpoques. Emperò aquesta situació va anar trencant-se a Europa i, al llarg dels segles XIII i – fonamentalment – XIV, la situació esdevingué insostenible; la comunitat jueva de la Corona d’Aragó començà a patir una persecució i una marginació creixent a ciutats com Barcelona, València i Palma.

Amb l’excusa de l’enfrontament amb les autoritats de Ciutat, grups de cristians (fonamentalment pagesos) varen envair el barri jueu de Palma a principi d’agost de 1391, causant la mort de més de 300 jueus, robant tot el que trobaren, cremant i destruint moltes propietats.

Després de 1391, la comunitat jueva va quedar molt marcada, tot i el  judici  i el càstig  als assaltants. La major part de la població jueva va morir, va convertir-se al cristianisme o va iniciar el camí de l’exili, la marxa sense retorn.

El Call Maior de Ciutat fou abandonat progressivament i la presència jueva en aquell barri va esvair-se al llarg del temps. Els descendents dels jueus es replegaren a les zones de l’antic Call Minor: carrer del Segell (Jaume II o Bastaixos), Sant Bartomeu i Argenteria, el barri on seguiren vivint els seus descendents conversos, els xuetes, pràcticament fins al segle XX.

Des d’aquells fets persistí un tracte discriminatori durant segles, sobretot a l’època moderna, quan la Inquisició era més activa i tenia la seva seu a la Plaça Major de Ciutat. Malgrat tot, la contribució econòmica, científica i cultural a Palma dels jueus i dels seus descendents ha estat molt important al llarg de la història de la ciutat, com veurem més endavant.

Avui en dia, podríem assegurar que a Palma la discriminació contra els xuetes ja no existeix? Una pregunta difícil de contestar amb seguretat però possiblement, si existeix, és molt reduïda i socialment molt mal vista.