De la ciutat romana a la ciutat moderna
El Call jueu de Jafudà Cresques

El Call jueu de Jafudà Cresques

El Call jueu de Jafudà Cresques

Jafudà Cresques va ser – tal vegada – el representant més reconegut de l’escola cartogràfica de Mallorca. El cartògraf jueu fou, juntament amb el seu pare, Abraham Cresques, l’autor del prestigiós Atles Català de 1375.

Jafudà va néixer al Call Jueu de Ciutat (veure mapa) entorn el 1350. El seu origen familiar encara està per determinar. Possiblement els seus avantpassats havien vengut amb la conquesta catalana, encara que podria ser que la seva família visqués ja abans al barri jueu de la ciutat musulmana.

La convivència entre  jueus,  cristians i  musulmans sota el govern del Califat de Còrdova sembla raonablement bona al llarg de diverses èpoques. Emperò aquesta situació va anar trencant-se a Europa i, al llarg dels segles XIII i – fonamentalment – XIV, la situació esdevingué insostenible; la comunitat jueva de la Corona d’Aragó començà a patir una persecució i una marginació creixent a ciutats com Barcelona, València i Palma.

Amb l’excusa de l’enfrontament amb les autoritats de Ciutat, grups de cristians (fonamentalment pagesos) varen envair el barri jueu de Palma a principi d’agost de 1391, causant la mort de més de 300 jueus, robant tot el que trobaren, cremant i destruint moltes propietats.

Després de 1391, la comunitat jueva va quedar molt marcada, tot i el  judici  i el càstig  als assaltants. La major part de la població jueva va morir, va convertir-se al cristianisme o va iniciar el camí de l’exili, la marxa sense retorn.

El Call Maior de Ciutat fou abandonat progressivament i la presència jueva en aquell barri va esvair-se al llarg del temps. Els descendents dels jueus es replegaren a les zones de l’antic Call Minor: carrer del Segell (Jaume II o Bastaixos), Sant Bartomeu i Argenteria, el barri on seguiren vivint els seus descendents conversos, els xuetes, pràcticament fins al segle XX.

Des d’aquells fets persistí un tracte discriminatori durant segles, sobretot a l’època moderna, quan la Inquisició era més activa i tenia la seva seu a la Plaça Major de Ciutat. Malgrat tot, la contribució econòmica, científica i cultural a Palma dels jueus i dels seus descendents ha estat molt important al llarg de la història de la ciutat, com veurem més endavant.

Avui en dia, podríem assegurar que a Palma la discriminació contra els xuetes ja no existeix? Una pregunta difícil de contestar amb seguretat però possiblement, si existeix, és molt reduïda i socialment molt mal vista.

 

De la ciutat romana a la ciutat moderna
El barrio judío de Jafudà Cresques

El barrio judío de Jafudà Cresques

Jafudà Cresques fue -tal vez- el representante más reconocido de la escuela cartográfica de Mallorca. El cartógrafo judío fue, junto con su padre, Abraham Cresques, el autor del prestigioso Atlas Catalán de 1375.

Jafudà nació en el Barrio Judío (Call Jueu) de Palma (ver mapa de la parte inferior) en torno al 1350. Su origen familiar aún está por determinar, posiblemente sus antepasados vinieron con la conquista catalana, aunque podría ser que su familia viviera ya antes en el barrio judío de la ciudad musulmana.

La convivencia entre judíos, cristianos y musulmanes bajo el gobierno del Califato de Córdoba parece razonablemente buena en varias épocas. Pero esta situación fue rompiéndose en Europa y, a lo largo de los siglos XIII y -fundamentalmente- el XIV, la situación se convirtió en insostenible; la comunidad judía de la Corona de Aragón empezó a sufrir una persecución y una marginación creciente en ciudades como Barcelona, Valencia y Palma.

Con la excusa del enfrentamiento con las autoridades de Palma, grupos de cristianos (fundamentalmente payeses) invadieron el barrio judío de Palma a principios de agosto de 1391, causando la muerte de más de 300 judíos, robando todo lo que encontraron, quemando y destruyendo muchas propiedades.

Después de 1391, la comunidad judía quedó muy marcada, a pesar del castigo y el juicio a los asaltantes, la mayor parte de la población judía murió, se convirtió al cristianismo o inició el camino del exilio, la marcha sin retorno.

El Call Maior de Palma fue abandonado progresivamente y la presencia judía se desvaneció a lo largo del tiempo. Los descendientes de los judíos se replegaron en las zonas del antiguo Call Minor: calle del Segell (Jaume II o Bastaixos), San Bartolomé y Platería, el barrio donde siguieron viviendo sus descendientes conversos, los chuetas, prácticamente hasta el siglo XX.

Desde aquellos hechos persistió un trato discriminatorio durante siglos, sobre todo en la época moderna cuando La Inquisición era más activa y tenía su sede en la Plaza Mayor. Sin embargo, la contribución económica, científica y cultural en Palma de los judíos y de sus descendientes ha sido muy importante a lo largo de la historia de la ciudad, como veremos más adelante.

¿Podríamos asegurar hoy que en Palma la discriminación contra los chuetas ya no existe? Una pregunta difícil de contestar con seguridad, pero posiblemente si existe, es muy reducida y socialmente muy mal vista.

 

Revisat per

Jordi Maíz Chacón

Nota importante: El autor del texto es el colectivo “Palma XXI”. La persona que hace la revisión no tiene porque coincidir totalmente con las ideas que expresa el autor.

 

Doctor en Historia Medieval y Premio Extraordinario de Doctorado por la UNED. Profesor-tutor en el Centro Asociado de la UNED de las Islas Baleares desde 2002 y profesor de enseñanza secundaria en Mallorca. Es especialista en la minoría judía en el reino medieval de Mallorca; también ha realizado estudios sobre las nuevas tecnologías y la edad media, historiografía o la sociedad medieval. Ha publicado libros y textos en revistas especializadas, congresos y seminarios en varios países. Es miembro del Centro de Estudios Medievales de la Universidad de Murcia y Secretario del Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas.

Fonts consultades:

Referencias

Jordi Maíz. Inversors, banquers i jueus. Les xarxes financeres a la Corona d’Aragó (s. XIV-XV), Documenta Balear, Palma, 2015.

Jordi Maíz. Viure al marge. La vida quotidiana dels jueus de Mallorca (segles XIII-XIV), Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2013.

Bartomeu Bestard. http://www.diariodemallorca.es/palma/2012/04/22/palma-judia-call-almudaina-callet-call-mayor/760746.html

Margalida Bernat i Roca. “El call de la Ciutat de Mallorca a l’entorn de 1350: espai urbà i població”, Tamid, 4 (2002-2003), pp. 111-136. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000007/00000036.pdf

El Barrio Judío. Rastro del barrio judío medieval de Palma. http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=40&id=3&idioma=es

Arca Llegat Jueu. arcallegatjueu.com

Els xuetes, crònica dels jueus conversos de Mallorca https://ib3.org/carta?id=ca6da288-791a-4b9c-8488-f60d357154c7&type=TV