“Desde la terraza”
El día de la inauguración, Oliver se mostraba convencido que su sueño de 1890 se iría haciendo realidad:
“Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño casi, de una revolución pacífica desde la cual Mallorca puede, desde hoy, ponerse en contacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilizacion universal.”
El 1905 nacía el Fomento del Turismo de Mallorca, entidad civil impulsada por Enric Alzamora. Era una entidad promotora del turismo en Mallorca que agrupaba los llamados “insensatos” que querían hacer realidad el sueño de la industria turística y que dedicarían muchos de esfuerzos a dar a conocer y a promocionar Mallorca. Poco a poco esta entidad agruparía a todo un conjunto representativo del dinamismo económico y cultural de Mallorca, con personas como Miquel dels Sants Oliver, Ferran Truyols, Enric Alzamora, Ferran Alzamora, Josep Tous Ferrer, Gaspar Bennazar, Antoni Gelabert, Ricard Roca, Benet Pons y Fàbregues y otros muchos.
En los años posteriores se creaban importantes hoteles en lo que será la primera urbanización turística: El Terreno. El 1906 Gaspar Bennazar edificaba el Príncipe Alfonso, después el Mediterráneo y otros. Simultáneamente, en la parte de levante de Palma nacerán otros proyectos empresariales turísticos, a S’Arenal, y la conocida “Ciudad Jardín”, con Bennazar y Tous otra vez de protagonistas. En Palma también se creaba el hotel Alhambra, el Teatro Lírico y se daban los primeros pasos del Paseo Marítimo con el Paseo Sagrera el 1910. Con Bennazar otra vez de autor.
Los cambios en el transporte también iban creciendo. Una importante revolución ciudadana, en 1916, fue la electrificación de los tranvías, que eran de tracción animal desde 1886. La red irá creciendo y se conectará con los ferrocarriles, llegando a todos los pueblos importantes, hasta el 1953 cuando será sustituida por autobuses.
Foto de tranvía en los años 20. (Imagen cedida por ASIM)
Puerto de Barcelona. Días de la huelga de transporte, en torno a 1920. Uno de los grandes vapores de La Isleña, probablemente el MALLORCA, amarrado a su muelle habitual. Del libro: Hagamos Memoria. El Puerto de Barcelona.
Ya existían tres de las condiciones básicas que había soñado M. S. Oliver: Hoteles, Promoción y Transporte.
A partir de aquí el turismo fue creciendo, imparable, a pesar de los graves acontecimientos que lo frenaron. Hemos visto en nuestra Biografía de Ciudad como el turismo creció antes de la guerra civil y como se paró en seco hasta pasada la guerra europea. Retomará su camino de una manera lenta hasta el gran Boom turístico de los años 60 cuando se traslada el aeropuerto internacional de Son Bonet en Son San Joan. Acaba pues una época de crecimiento limitado por la capacidad del aeropuerto y por el cierre de la economía española. Una vez superados estos dos obstáculos, el turismo aumentará de una manera intensa hasta la segunda crisis internacional del 1973, para volver a crecer el 1978.
Desde 1978 hasta 1990 el crecimiento económico del turismo y de la construcción se invertirá, en parte, a dar servicios a los ciudadanos. Durante aquellos años, voces relevantes y organizaciones ecologistas ya se habían manifestado en contra del turismo de masas y la especulación urbanística que lo acompañaba. Pero, normalmente, las protestas ciudadanas iban en contra de la destrucción de unos espacios concretos, todavía no había surgido una protesta contra el turismo masivo en Ciutat, porque no existía. Así lo podemos leer en un artículo de Climent Picornell de aquellos años:
“Las actitudes del actual gobierno de Baleares – con competencias casi exclusivas en materia turística- son contestadas por la oposición y por una parte de los grandes empresarios turísticos. Esta cuestión nos acerca a una visión de futuro de las islas Baleares -en materia turística- no consensuado, ni con acuerdos generales. Sin embargo las posturas de grandes colectivos sociales, económicos y políticos optan, mayoritariamente, por una planificación de futuro turística, basada en una diversificación de la demanda, una limitación de la oferta y una protección de los grandes espacios naturales que todavía quedan en las islas Baleares.” (Veáis bibliografía)
Los años 90 podríamos decir que empieza una nueva época para Ciudad. Una época en que el proyecto ampliamente refrendado de una ciudad moderna y acomodada, se había acabado. La burguesía y los sindicatos de finales del siglo XX, y sus hijos, de todas profesiones y condiciones, habían hecho un gran esfuerzo para mejorar la educación y la sanidad, sanear los barrios y rehabilitar la ciudad antigua con el objetivo de tener una ciudad amiga y próspera para quien lo habitaban.
La nueva burguesía económica y una parte de la nueva clase política aparecida con el desarrollo turístico tendrán otro proyecto, consistente al convertir la ciudad en un negocio nacional e internacional. Una ciudad en manos de algunos políticos conservadores con ganas de enriquecerse rápidamente, en la cual los vecinos y sus derechos pasarán a un segundo lugar. Esto dejará un río de corrupción. Desde los años 90 veremos una gran cantidad de casos de corrupción tanto en el Ayuntamiento de Palma como en el Consell Insular y en el Gobierno de las Islas Baleares. La mayoría a veces, relacionados con espacios urbanos a los cuales se quiere sacar una plusvalía desmesurada.
Rodrigo de Santos comparece en el Parlament para informar sobre el caso de Son Espases. 14/01/2015 (Fuente: Ultima Hora).
El turismo de sol y playa ya estaba consolidado en Mallorca y los mismos hoteleros pondrán freno al crecimiento de plazas durante el primer Gobierno de Gabriel Canyelles. El excedente económico irá destinado al sector de la construcción y rehabilitación de viviendas privadas, así como a obra pública con mucho dinero procedente de fondos europeos. El crecimiento fue tan desmesurado que acabó, el 2008, con un crack económico parecido al del 1929.
Desde finales de los 90 hasta el crack del 2008, se invirtieron a Palma una media de 310 millones de euros en el sector de la construcción y se realizaron en Baleares 108.916 viviendas, de las cuales solo un 1% eran públicas.
Evolución de la inversión en construcción a Palma. Tabla de elaboración propia con datos de Ibestat.
Esta gran inversión privada iba acompañada de una política hipotecaria muy aventurera, dejando dinero a personas y grupos empresariales con riesgo de quiebra muy claros, aventura que acabará el 2008 con el crack financiero por todos conocido. Esta política financiera de alto riesgo estaba impulsada sobre todo por las cajas de ahorros regionales, participadas por los grupos políticos. Como palanca de todo operaba la ley del suelo de 1998 impulsada por el gobierno de José María Aznar.
Para salir de la crisis del 2008 se hará una rebaja salarial a través de una reforma laboral que dejará a los trabajadores en una situación de precariedad. También se salió de la crisis vendiendo muchas propiedades a extranjeros. Se incentivará, como sea, cualquier negocio turístico, como el de cruceros y la oferta complementaria, mucha de ella en espacios públicos. Se rebajarán los derechos sociales y la cultura propia quedará en un segundo plan.
Esta gran inversión en la construcción de vivienda privada y la nula inversión en vivienda pública, marcará el futuro de la ciudad y aparecerá el fenómeno de la gentrificación en los barrios tradicionales de Palma, tan común en las ciudades neoliberales europeas. Este fenómeno tendrá la otra cara de la moneda en una constante inmigración de personas y familias de clase alta y media noreuropea que irán invirtiendo en viviendas rehabilitadas.
El gran volumen de viviendas rehabilitadas servirán para impulsar un nuevo tipo de turismo masivo: el alquiler vacacional, impulsado por plataformas como AIRBNB usando las nuevas tecnologías de comunicación. Ya no serán los hoteles los únicos protagonistas de la nueva oleada de turismo sino las viviendas turísticas.
Nuestra ciudad y otras similares en Europa, irán cogiendo fama internacional y serán todavía más atractivas por los inversores que irán destinando mucho dinero a la creación de los “hoteles boutique” en el centro de Palma. La invasión turística se complementará con el turismo de cruceros que crecerá de una manera desorbitada.
Por lo tanto, después de estos años, nos encontramos ya con una nueva ciudad, muy diferente de la que soñó Miquel dels Sants Oliver. No una ciudad con Turismo, sino una ciudad totalmente turística que se combina con un sector inmobiliario internacional. Una ciudad que destina, con las diferentes fórmulas y combinaciones, más espacio privado en esta nueva economía, cubriendo totalmente la Bahía de Palma, expulsando los residentes tradicionales y queriendo hacer de la ciudad antigua un lugar exclusivo por el turismo.
En toda esta “historia de éxito”, con algunas crisis pasajeras, en 2020 una nueva crisis internacional sanitaria, ha parado en seco todo este movimiento. La crisis económica que ha provocado habrá sido tan grande que posiblemente superará a la del 2008. En los próximos capítulos de nuestra Biografía de Palma contaremos la historia de los últimos 30 años de Ciudad, acabando con la pandemia de la Covid-19, una situación excepcional llena de incertidumbres, en la que los balcones fueron protagonistas.
Illetes de l’Eixample. Fotografía de Xisca Mir para el concurso “Palma des de la Finestra” de Palma XXI. Marzo de 2020.
“Desde la terraza”
L’estiu de 1990 es complien 100 anys dels famosos articles de Miquel dels Sants Oliver publicats al diari La Almudaina amb el títol “Desde la terraza”. A ells ens hem referit en diversos capítols de la nostra biografia perquè són la primera formulació d’un projecte turístic que es va anar desplegant a Palma i després a tota Mallorca. Aquest somni es va anar desenvolupant molt lentament i la seva primera gran realització va ser el Gran Hotel (1903). El magnífic hotel de luxe va ser finançat per Joan Palmer Miralles, un “indiano” i Ferran Truyols, Marquès de la Torre, aristòcrata i polític conservador que va ser diputat a les Corts el mateix any que s’inaugurava el Gran Hotel.
El dia de la inauguració, Oliver es mostrava convençut que el seu somni de 1890 s’aniria fent realitat:
“Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño casi, de una revolución pacífica desde la cual Mallorca puede, desde hoy, ponerse en contacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilizacion universal.”
El 1905 naixia el Foment del Turisme de Mallorca, entitat civil impulsada per Enric Alzamora. Era una entitat promotora del turisme a Mallorca que agrupava els anomenats “insensats” que volien fer realitat el somni de la indústria turística i que dedicarien molts d’esforços a donar a conèixer i a promocionar Mallorca. A poc a poc aquesta entitat agruparia a tot un conjunt representatiu del dinamisme econòmic i cultural de Mallorca, amb persones com Miquel dels Sants Oliver, Ferran Truyols, Enric Alzamora, Ferran Alzamora, Josep Tous Ferrer, Gaspar Bennazar, Antoni Gelabert, Ricard Roca, Benet Pons i Fàbregues i molts altres.
En els anys posteriors es creaven importants hotels en el que serà la primera urbanització turística: El Terreno. El 1906 Gaspar Bennazar edificava el Príncipe Alfonso, després el Mediterráneo i altres. Simultàniament a la part de llevant de Palma naixeran altres projectes empresarials turístics, a s’Arenal, i la coneguda “Ciudad Jardín”, amb Bennazar i Tous una altra vegada de protagonistes. A Palma també es creava l’hotel Alhambra, el Teatre Líric i es feien les primeres passes del Passeig Marítim amb el Passeig Sagrera el 1910. Amb Bennazar un altre cop d’autor.
Els canvis en el transport també anaven creixent. Una important revolució ciutadana, l’any 1916, va ser l’electrificació dels tramvies, que eren de tracció animal des de 1886. La xarxa anirà creixent i es connectarà amb els ferrocarrils, arribant a tots els pobles importants, fins al 1953 quan serà substituïda per autobusos.
Foto de tramvia en els anys 20. (Imatge cedida per ASIM)
Una part de la burgesia de Ciutat que gestionava la companyia naviliera La Isleña, farà una important inversió en uns vaixells de molt alt nivell funcional i estètic que serien coneguts pel nom de “Los cisnes del mediterráneo”. El 1913 començarien a donar serveis a molts ports mediterranis.
Port de Barcelona. Dies de la vaga de transport, entorn de 1920. Un dels grans vapors de La Isleña, probablement el MALLORCA, amarrat al seu moll habitual. Del llibre: Fem Memòria. El Port de Barcelona.
Ja existien tres de les condicions bàsiques que havia somniat M. S. Oliver: Hotels, Promoció i Transport.
A partir d’aquí el turisme va anar creixent, imparable, malgrat els greus esdeveniments que el frenaren. Hem vist a la nostra Biografia de Ciutat com el turisme va créixer abans de la guerra civil i com es va aturar en sec fins passada la guerra europea. Reprendrà el seu camí d’una manera lenta fins al gran Boom turístic dels anys 60 quan es trasllada l’aeroport internacional de Son Bonet a Son Sant Joan. Acaba doncs una època de creixement limitat per la capacitat de l’aeroport i pel tancament de l’economia espanyola. Una vegada superats aquests dos obstacles, el turisme augmentarà d’una manera intensa fins a la segona crisi internacional del 1973, per tornar a créixer el 1978.
Des de 1978 fins a 1990 el creixement econòmic del turisme i de la construcció s’invertirà, en part, a donar serveis als ciutadans. Durant aquells anys, veus rellevants i organitzacions ecologistes ja s’havien manifestat en contra del turisme de masses i l’especulació urbanística que l’acompanyava. Però, normalment, les protestes ciutadanes anaven en contra de la destrucció d’uns espais concrets, encara no havia sorgit una protesta contra el turisme massiu a Ciutat, perquè no existia. Així el podem llegir a un article de Climent Picornell d’aquells anys:
“Les actituds de l’actual govern de Balears – amb competències gairebé exclusives en matèria turística- són contestades per l’oposició i per una part dels grans empresaris turístics. Aquesta qüestió ens acosta a una visió de futur de les illes Balears -en matèria turística- no consensuat, ni amb acords generals. No obstant això les postures de grans col·lectius socials, econòmics i polítics opten, majoritàriament, per una planificació de futur turística, basada en una diversificació de la demanda, una limitació de l’oferta i una protecció dels grans espais naturals que encara queden a les illes Balears.” (Vegeu bibliografia)
Els anys 90 podríem dir que comença una nova època per a Ciutat. Una època en què el projecte àmpliament refrendat d’una ciutat moderna i acomodada, s’havia acabat. La burgesia i els sindicats de finals del segle XX, i els seus fills, de totes professions i condicions, havien fet un gran esforç per millorar l’educació i la sanitat, sanejar els barris i rehabilitar la ciutat antiga amb l’objectiu de tenir una ciutat amiga i pròspera pels qui l’habitaven.
La nova burgesia econòmica i una part de la nova classe política apareguda amb el desenvolupament turístic tindran un altre projecte, consistent en convertir la ciutat en un negoci nacional i internacional. Una ciutat en mans d’alguns polítics conservadors amb ganes d’enriquir-se ràpidament, en la qual els veïns i els seus drets passaran a un segon lloc. Això deixarà un riu de corrupció. Des dels anys 90 veurem una gran quantitat de casos de corrupció tant a l’Ajuntament de Palma com en el Consell Insular i en el Govern de les Illes Balears. La majoria de vegades, relacionats amb espais urbans als quals es vol treure una plusvàlua desmesurada.
Rodrigo de Santos compareix al Parlament per informar sobre el cas de Son Espases. 14/01/2015 (Font: Ultima Hora).
El turisme de sol i platja ja estava consolidat a Mallorca i els mateixos hotelers posaran fre al creixement de places durant el primer Govern de Gabriel Canyelles. L’excedent econòmic anirà destinat al sector de la construcció i rehabilitació d’habitatges privats, així com a obra pública amb molts diners procedents de fons europeus. El creixement va ser tan desmesurat que va acabar, el 2008, amb un crac econòmic semblant al del 1929.
Des de finals dels 90 fins al crac del 2008, es varen invertir a Palma una mitjana de 310 milions d’euros en el sector de la construcció i es realitzaren a Balears 108.916 habitatges, dels quals només un 1% eren públics.
Evolució de la inversió en construcció a Palma. Taula d’elaboració pròpia amb dades d’Ibestat.
Aquesta gran inversió privada anava acompanyada d’una política hipotecària molt aventurera, deixant diners a persones i grups empresarials amb risc de fallida molt clars, aventura que acabarà el 2008 amb el crac financer per tots conegut. Aquesta política financera d’alt risc estava impulsada sobretot per les caixes d’estalvis regionals, participades pels grups polítics. Com a palanca de tot plegat operava la llei del sòl de 1998 impulsada pel govern de José María Aznar.
Per sortir de la crisi del 2008 es farà una rebaixa salarial a través d’una reforma laboral que deixarà als treballadors en una situació de precarietat. També se sortí de la crisi venent moltes propietats a estrangers. S’incentivarà, com sigui, qualsevol negoci turístic, com el de creuers i l’oferta complementària, molta d’ella en espais públics. Es rebaixaran els drets socials i la cultura pròpia quedarà en un segon pla.
Aquesta gran inversió en la construcció d’habitatge privat i la nul·la inversió en habitatge públic, marcarà el futur de la ciutat i apareixerà el fenomen de la gentrificació als barris tradicionals de Palma, tan comú a les ciutats neoliberals europees. Aquest fenomen tindrà l’altra cara de la moneda en una constant immigració de persones i famílies de classe alta i mitjana nord-europea que aniran invertint en habitatges rehabilitats.
El gran volum d’habitatges rehabilitats serviran per impulsar un nou tipus de turisme massiu: el lloguer vacacional, impulsat per plataformes com AIRBNB usant les noves tecnologies de comunicació. Ja no seran els hotels els únics protagonistes de la nova onada de turisme sinó els habitatges turístics.
La nostra ciutat i altres similars a Europa, aniran agafant fama internacional i seran encara més atractives pels inversors que aniran destinant molts diners a la creació dels “hotels boutique” al centre de Palma. La invasió turística es complementarà amb el turisme de creuers que creixerà d’una manera desorbitada.
Per tant, després d’aquests anys, ens trobam ja amb una nova ciutat, molt diferent de la que va somniar Miquel dels Sants Oliver. No una ciutat amb Turisme, sinó una ciutat totalment turística que es combina amb un sector immobiliari internacional. Una ciutat que destina, amb les diferents fórmules i combinacions, més espai privat en aquesta nova economia, cobrint totalment la Badia de Palma, expulsant els residents tradicionals i volent fer de la ciutat antiga un lloc exclusiu pel turisme.
En tota aquesta “història d’èxit”, amb algunes crisis passatgeres, l’any 2020 una nova crisi internacional sanitària, ha aturat en sec tot aquest moviment. La crisi econòmica que ha provocat haurà estat tan gran que possiblement superarà a la del 2008. En els pròxims capítols de la nostra Biografia de Palma contarem la història dels darrers 30 anys de Ciutat, acabant amb la pandèmia de la Covid-19, una situació excepcional plena d’incerteses, en la que els balcons varen ser protagonistes.
Illetes de l’Eixample. Fotografia de Xisca Mir per al concurs “Palma des de la Finestra” de Palma XXI. Març de 2020.
Revisat per
Geògraf i escriptor. Professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, de la qual en va ser Vicerector. Autor de llibres i articles sobre Didàctica de les Ciències Socials, Geografia i Cartografia de les illes Balears, temes sobre els quals ha publicat llibres i articles, i ha donat conferències i cursos. Recentment ha publicat Jardins d’altri (2008), Apunts del Pla de Mallorca (2009), Palma, crònica sentimental (2014), Mallorca profunda (2015) i L’evolució del paisatge a Mallorca (2016).
Nota important: L’autor del text és el col·lectiu “Palma XXI”. La persona que fa la revisió no té perquè coincidir totalment amb les idees que expressa l’autor.
Fonts consultades:
Referències bibliogràfiques
Bennazar Maribel. Gaspar Bennazar Moner. Tomos I y II. 2017.
Cabellos Manuel. La Playa de Palma. Ediciones Documenta Balear. 2016.
González, J. M. Les ciutats de les Balears. Processos d’urbanització i urbanisme. Palma. Lleonard Muntaner Editor, Col·lecció Llibres de la Nostra Terra 106, 127 pàgines. (2017)
Dels Sants Oliver Miquel. Cosecha periodística. Recull d’articles a l’Almudaina. Imp. Amengual y Muntaner, Palma: 1891.
Picornell Climent – Pere Ríos – Jaume Sureda: Conèixer Palma. 1990. 130 pàgs. Ajuntament de Palma.
Picornell Climent. 18 conclusions generals sobre la geografia, la història, els impactes del turisme a les Illes Balears.
Pons i Pons Damià. El paper de Miquel dels Sants Oliver en el procés de modernització de la Mallorca d’entre dos segles
Vives-Miró, S., Rullan, O. i González, J. M. (2018): Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Els desnonaments de marca Palma/ Geografías de la desposesión de vivienda a través de la crisis. Los desahucios Marca Palma/ Understanding geographies of home dispossession through the crisis. Evictions Palma Style. Barcelona: Icaria Editorial, 2018. 347.
Vives Reus Antoni. Història del Foment de Turisme de Mallorca. (1905-2005). Editat pel Foment del Trisme de Mallorca. 2005
Imatge de capçalera: La badia de Palma. Font: Arxiu del So i de la Imatge (ASIM).