L’informe publicat l’any 2019 per Transport & Environment situava Palma com la segona ciutat d’Europa més contaminada pels creuers, després de Barcelona. El turisme de creuers i megacreuers, tal com és gestionat en els darrers anys, és absolutament insostenible i no desitjable per a la nostra ciutat. En un context de crisi climàtica i transició ecològica, Palma rep la visita d’uns megacreuers que en els últims anys no han parat de créixer en grandària, en nombre de passatgers i en nombre d’escales.
D’igual manera, s’han incrementant any rere any la contaminació atmosfèrica, l’emissió de gasos perjudicials per a la salut, el soroll, l’impacte paisatgístic, la pèrdua del teixit comercial (els comerços tradicionals, sense poder afrontar el lloguer dels locals, són substituïts per franquícies i serveis turístics). A més, es veu afectat el dret a la ciutat dels residents i la qualitat de l’experiència dels visitants.
Per aquestes i d’altres qüestions, Palma XXI forma part de la Plataforma contra els Megacreuers, mitjançant la qual es realitzen diverses actuacions per a aconseguir un turisme responsable i positiu per a residents i visitants.
Dades generals sobre la industria del turisme de creuers i els seus impactes econòmics, socials i mediambientals, amb especial atenció a la ciutat de Palma.
Xarxa ciutadana de monitoratge de la qualitat de l'aire
L’estiu de 2022 es va instal·lar el primer dels sensors que configuren la Xarxa ciutadana de monitoratge de la qualitat de l’aire.
Posteriorment es van col·locar 5 dispositius més ubicats a punts estratègics de la ciutat, per a poder oferir a la ciutadania dades independents, actualitzades i rigoroses sobre la contaminació de l’aire sobre la ciutat.
L’adquisició d’aquests sensors va ser possible gràcies a la donació de l’entitat alemanya Nabu i a una campanya de crowfounding.
Documental
MEGACREUERS: Escala Palma
“Megacreuers: escala Palma” narra l’impacte social, ambiental i econòmic del turisme de megacreuers a una ciutat com Palma. Experts/es, entitats socials, veïns i veïnes, comerciants i institucions donen el seu testimoni sobre aquest fenomen que ha transformat la vida de les ciutats del Mediterrani.
Producció de la Fundació Iniciatives del Mediterrani amb el suport de la Plataforma contra els Megacreuers i el Consell de Mallorca.
Càmera: Àlex Dioscórides i Antoni Maura.
Muntatge: Àlex Dioscórides.
En què consisteix la campanya?
- Creació d’un sistema independent de control de la qualitat de l’aire, a través de la instal·lació d’una xarxa de sensors per mesurar, de manera fiable i transparent, l’impacte sobre el medi ambient i la salut que tenen els creuers.
- Oferir a la ciutadania, la comunitat científica i les institucions, dades periòdiques sobre els nivells de contaminació d’aquest tipus de bucs.
- Realització de diverses accions reivindicatives per sensibilitzar i mobilitzar la ciutadania.
- Campanya de sensibilització amb el sector dels creuers, perquè coneguin l’impacte que té aquest tipus de turisme sobre el medi ambient i la vida social de les ciutats que visiten i sobre la salut dels residents i dels mateixos creueristes.
- Accions d’incidència constants amb les institucions, que, a poc a poc, van donant fruits.
Amb la campanya també es varen recavar fons per dur a terme totes aquestes accions, amb una campanya de crowfounding.
L’estiu de 2022 es va instal·lar el primer dels sensors que configuren la Xarxa ciutadana per al control de la qualitat de l’aire.
Posteriorment es van col·locar 5 dispositius més ubicats a punts estratègics de la ciutat, per a poder oferir a la ciutadania dades independents, actualitzades i rigoroses sobre la contaminació de l’aire sobre la ciutat.
L’adquisició d’aquests sensors va ser possible gràcies a la donació de l’entitat alemanya Nabu i a una campanya de crowfounding.
VEURE ACTIVITAT DELS SENSORS
Primer informe de la Xarxa ciutadana de control de qualitat de l’aire
Segon informe de la Xarxa ciutadana de control de l’aire
El mes de juny de 2019 es presenta el Manifest contra els megacreuers, el qual és signat per més d’una vintena d’entitats (veïnals, ecologistes, socials) i una trentena de personalitats del món de la cultura, la política i l’empresa. Mitjançant una campanya pública, més d’13.000 ciutadans se sumen al Manifest.
El 26 de juliol de 2019 va tenir lloc al Centre Flassaders de Palma la Jornada internacional sobre turisme de megacreuers: “Limitar o morir d’èxit?”, a la qual hi participaren experts d’Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Espanya amb l’objectiu d’aportar dades, generar propostes i reflexionar entorn del model del turisme de megacreuers i els seus impactes a nivell ambiental i social.
El 16 de setembre de 2019 la Plataforma contra els megacreuers presentava la proposta de declaració d’una moratòria en la contractació de creuers i megacreuers en el port de Palma i la regulació de la visita de creueristes; amb els punts següents:
- L’objecte d’aquesta MORATÒRIA és suspendre temporalment la contractació dels serveis portuaris de desembarcament, embarcament i amarrament de creuers i megacreuers al port de Palma.
- La MORATÒRIA entrarà en vigor immediatament i tindrà vigència fins a l’aprovació d’una nova regulació més restrictiva de l’activitat creuerista basada en un diagnòstic fidedigne i contrastat sobre els efectes de l’activitat dels creuers i megacreuers.
- Durant la MORATÒRIA, una comissió tècnica qualificada i independent de les parts interessades, definirà els límits de la capacitat de càrrega mediambiental, social i econòmica del turisme de creuers i megacreuers a Palma i especialment al seu centre històric.
- Es durà a terme un estudi elaborat per entitats independents qualificades per avaluar els paràmetres contaminants conseqüència de l’activitat de creuers i megacreuers, i, en particular, l’emissió de gasos i partícules ultrafines mitjançant punts de mostreig instal·lats en xarxa, en ubicacions davant del port i a la resta de la ciutat.
- Durant el període que duri la MORATÒRIA, els creuers i megacreuers que arribin al port de Palma aplicaran les mesures de prevenció de contaminació atmosfèrica relatives als nivells de gasos contaminants, d’efecte hivernacle i nocius per a la salut pública, com ja s’exigeix en altres zones d’Europa com la mar Bàltica o la mar del Nord.
- Per a una major transparència i democràcia, durant la MORATÒRIA s’establiran les bases per a una participació dels poders públics locals en la representació que vagi més enllà de la mera presència en el Consell d’Administració i garanteixi la representació dels agents socials.
- Es duran a terme les accions adients amb l’objectiu d’assolir la cogestió del port.
- Es posaran en marxa sistemes de gestió de la informació per tal de garantir la transparència en relació amb la contractació i negociació amb les navilieres. La informació estarà disponible en línia de manera oberta i en temps real.
- Per fer un seguiment de les mesures esmentades es farà una Comissió de la Moratòria en la qual estaran representats: l’Autoritat Portuària de Balears, les institucions autonòmiques i locals, així com el sector empresarial i les entitats socials proposants.
- Rebutjam la política de fets consumats en activitats sospitoses de perjudicar l’interès general. Com s’ha fet a l’àmbit urbanístic i d’oferta d’allotjament turístic, demanam un téntol immediat i un debat real en defensa del bé comú, el principi de precaució i la participació ciutadana.