Guies urbanes de Palma
- Home
- / Guies urbanes de Palma
A la col·lecció de Guies urbanes de Palma trobareu una proposta de rutes i contingut històric, social i arquitectònic sobre diferents barris de Ciutat. Publicació de Palma XXI amb la col·laboració d’Arquitectives i el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani i l’Ajuntament de Palma.
La col·lecció està formada per una sèrie de mapes desplegables amb diversos itineraris:
El segle XX començà a Ciutat amb dos esdeveniments que marcarien la seva forma de ser: l’enderrocament de la murada i l’aprovació del Pla Calvet (o Pla de l’Eixample).
El valor patrimonial de la murada no pesava tant com el seu enderrocament, ja que era considerat per les veus progressistes “un cinturón de piedra que nos oprime i mantiene el aire fétido“.
A aquest primer recorregut virtual visitarem els principals edificis de les Avingudes: per allà on transcorria l’antiga murada de Palma.
En aquest segon itinerari recorrem la zona nord de l’Eixample de Palma. Començam per s’Escorxador i seguint a prop de Son Busquets, continuarem en direcció al Coliseu Balear per arribar fins al pont des Tren.
Bennazar, “s’Arquitecte”, tindrà un protagonisme especial al llarg del recorregut. El desenvolupament del Pla Calvet ens deixarà alguns testimonis, com els Hostalets. La controvèrsia del pont des Tren ens servirà com a punt final i com a talaia per observar algunes accions recents de Palma, com ara el parc de ses Estacions o l’eix de Jacint Verdaguer.
A aquest itinerari us convidam a recórrer la història i estructura del barri més gran i més poblat de Palma, avui: Pere Garau.
A principis del s.XX, la zona on actualment s’ubica Pere Garau estava ocupada per terrenys de cultiu. Els seus carrers, construïts entre 1910 i 1939, s’establiren sobre terrenys dels antics nuclis de Son Coc i de La Paloma, topònims encara en ús a la barriada que comparteixen espai amb altres com Son Llàtzer, Cal Serrador o Can Curt, tots ells noms d’antigues finques agràries.
A aquest itinerari us convidam a visitar virtualment dos dels barris més emblemàtics de Palma, que han patit innumerables transformacions des de l’època musulmana fins als nostres dies.
Els primers pobladors, l’època industrial de Santa Catalina, els molins fariners d’El Jonquet, l’arquitectura modernista al raval… Al s. XX, Santa Catalina allotjava un gran nombre de treballadors de la indústria, tot i que conservava el seu caràcter mariner i pescador. Aquest fet, juntament amb la seva vida “d’esquenes” a Palma, va fer que desenvolupàs un caràcter particular.
Durant un temps, el Terreno fou escenari de passejades de gent burgesa, de tertúlies intel·lectuals… Locals i forans donaren vida als seus carrers, aliens a la quotidianitat del “barri antic”.
A aquest itinerari virtual descobrirem la relació del barri amb el mar i la muntanya, com el va marcar el pas del tramvia, la presència de persones del món de l’art i la literatura, o la història de la plaça Gomila.
El torrent de sa Riera fou un dels principals trets físics que motivaren i condicionaren la ubicació originària de Ciutat. Segons les hipòtesis més acceptades, la ciutat romana es situà en un primer moment a la part alta, a la riba esquerra de la desembocadura de sa Riera, una ubicació més segura en termes defensius. De seguida es varen originar dues zones, una a cada vessant del torrent: Canamunt i Canavall.
Recorrem la seva història, recordant com es va desviar per fora de la ciutat fins a convertir-se en un gran corredor ambiental.
La Soledat pren el nom de la Mare de Déu de la Soledat, a qui els frares mínims de Sant Francesc de Paula dedicaren el convent de la barriada quan s’hi establiren l’any 1585.
Entre finals del segle XIX i principis del XX, juntament amb Santa Catalina, la Soledat es convertí en una de les principals barriades obreres de Palma i s’identificà amb una marcada ideologia republicana.
Avui dia, l’àrea de desenvolupament per l’excel·lència de Ciutat es focalitza al Llevant palmesà.
A aquesta guia urbana es podran conèixer les històries de dones que han tingut protagonisme a la vida social, política o cultural ja sigui de Palma com del món.
El mapa es divideix en 5 categories temàtiques (Educació i Ciència, Cultura, Esport, Activisme i Política i Religió) amb 36 punts d’interès dins la geografia palmesana.
Aquesta guia urbana es va fer en col·laboració amb l’Ajuntament de Palma.
Sembla que en època àrab, l’actual barriada de Son Fortesa formava part d’una alqueria o rafal. Posteriorment, a partir del segle XIV, es construí la Possessió de Son Fortesa en un emplaçament privilegiat, proper a la ciutat i a la vora de la carretera Palma-Inca, una de les principals vies de comunicació de l’illa. Aquestes cases s’anaren reformant al llarg dels segles XVII i XIX, i finalment foren esbucades l’any 1994.
A aquest itinerari us convidam a descobrir el procés urbanitzador del barri, el seu teixit social (amb bandes de música mítiques) i construccions singulars com el Canòdrom, el refugi antiaeri, l’antiga Casa Buades o el més recent Club Social Son Fortesa.