Serveis Socials al teu costat

Serveis Socials al teu costat

Serveis Socials al teu costat

Com dèiem en un capítol de la segona part d’aquesta Biografia de Ciutat, l’esperança de vida de Palma havia experimentat una important millora en els darrers cinquanta anys del segle XIX, com a la resta de les Balears. Tant és així, que el 1900 era dels 42,55 anys, el que la situava com la segona capital de província més alta d’Espanya, mentre que el 1930 assolia els 53,17 anys. L’esperança de vida va anar millorant al llarg del segle XX, situant-se en els 69,1 anys en el 1960; en el 70 era de 72,03; i en els anys 80, de 75,4 anys. Com sabem, Palma és avui uns dels llocs del món amb l’esperança de vida més llarga.

La filosofia higienista de principis del segle XX, tan important, causant de l’esbucament de les murades, seguia essent una política municipal fonamental en la dècada dels vuitanta. La xarxa d’aigua potable, la principal mesura higiènica d’una ciutat, arribava a quasi tots els racons de Palma. Per fer-se una idea de la millora de la gestió, basta veure com el 1980 l’aigua que es perdia per fugues a la xarxa era del 44,79%, mentre que el 1990 havia baixat al 24,84%, segons dades de Secretaria de l’Ajuntament.

Seguint polítiques higienistes, es varen dur endavant modernes polítiques de gestió de residus, de serveis funeraris, de protecció contra les epidèmies, de sanitat animal, de control sanitari dels mercats, etc. La principal de totes va ser la creació d’una xarxa d’atenció primària de més de 10 centres de salut a les barriades de Palma, xarxa que Emili Darder no hagués somniat mai.

Inauguració del centre de salut de Camp Redó per Ernest Lluch i Ramon Aguiló.

La memòria de Secretaria de l’Ajuntament de Palma de 1980, al seu capítol VII, titulava la part de Serveis Socials com: Beneficiencia —Protección de menores.—Embarque de indigentes—Asistencia social.

Aquell any de 1980 l’Ajuntament es gastava més de 600.000 pessetes per pagar passatges i ajudes econòmiques als que no tenien recursos, ni feina, ni família i que volien tornar a la Península. Per un altre costat, tenia 599 titulars de la cartilla de beneficència, amb la que els “pobres” de Ciutat tenien dret a una quantitat mensual de supervivència i a la sanitat municipal. Finalment, l’Ajuntament era responsable de la gestió del poblat de Son Banya amb 124 xaboles, ja que formava part del Patronat que s’havia creat provisionalment a finals dels anys 60. En aquest cas trobam a la nora del vell March, Carmen Delgado, com una emprenedora social que, juntament amb el Bisbat, va ser la que va impulsar la creació del poblat. Es va fer amb bona intenció, ja que només havia de durar dos anys, fins que trobessin casa per a totes les famílies.

Al cap d’una dècada, el 1990, ja s’havia creat una estructura de serveis socials moderna com qualsevol altra ciutat capdavantera d’Espanya. Era complementaria a la xarxa sanitària, un conjunt de serveis socials a les barriades formats per treballadors socials multiprofessional que feien una feina preventiva i una altra assistencial. A més, hi havia tot un conjunt de serveis especialitzats per atendre els problemes que en aquells anys eren els que més preocupaven als ciutadans: el servei d’atenció a les drogodependències dirigit de manera incansable per na Maria Coll; el servei de suport per a la integració de les persones amb discapacitat; aules d’alfabetització per a dones; el servei de promoció social de la dona; el servei de promoció gitana; els serveis d’atenció domiciliària, Promoció de la Vellesa, Prevenció dels maltractes a la infància; atenció d’urgències socials i als transeünts; Menjador Social Patronat Obrer i el Centre d’Informació dels Drets de la Dona (CIDEM). Continuava, per descomptat, el Patronat de l’Alberg de Son Riera (Son Banya).

Portada de la revista “Enginy”, editada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears (COPIB). 1992.

Què havia passat en tan sols deu anys? La feina es va iniciar sobretot el 1983 en crear-se una Regidoria especifica de Serveis Socials que va ocupar Joana Gual fins al 1991.

La transició democràtica havia importat del món anglosaxó la idea d’una sanitat universal i d’uns serveis socials de proximitat o comunitaris. Per complementar aquests serveis comunitaris s’establia un segon nivell especialitzat que pretenia una atenció intensa als usuaris per després tornar a fer vida normalitzada al barri o comunitat.  Com sempre havia passat en la història de la ciutat de Palma, les relacions amb Barcelona eren molt freqüents i el model de serveis socials de Ciutat es va inspirar en el de Barcelona. El gabinet tècnic el dirigia Edita Navarro, amb una àmplia experiència en els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Així, Joana Gual, el novembre de 1985 dugué a aprovació en una sessió del Ple Municipal -per primera vegada a Espanya- el Pla de Serveis Socials Municipals que significava un trencament ja definitiu amb la idea de la beneficència pública. L’eslògan d’aquells serveis socials era “Al teu costat”.

Durant la major part del segle XX, fins que varen arribar amb la democràcia els serveis socials moderns, la participació dels serveis prestats per l’Església va ser molt gran, per la quantitat d’ordes religiosos implicats i per uns serveis comunitaris ubicats a les parròquies i molt motivats per unes treballadores socials actives i molt responsables i un ample voluntariat social. Tot i l’augment de l’acció social municipal, era molt important per Palma la iniciativa pública del Consell Insular, amb un equip jove de professionals nous, entre els quals cal recordar a Joan Antoni Bustillo i Pere Mascaró, que juntament amb la iniciativa privada religiosa i laica, donaven un suport a les famílies pobres de Mallorca i mantenien les grans institucions residencials de menors, discapacitats, joves, malalts mentals i persones majors.

El Batle Ramon Aguiló amb la Regidora de Serveis Socials, Joana Gual, i el Director de l’àrea, Jaume Garau.

Al principi, aquests serveis privats no es varen entendre massa bé amb la iniciativa pública perquè partien de principis filosòfics assistencials diferents, però a poc a poc es varen anar tolerant i complementant fins a la signatura d’un innovador conveni de col·laboració entre el Bisbe Úbeda i el batle Aguiló.

Després d’aquella dècada dels 80, els serveis socials de Palma, com veurem més endavant, varen seguir evolucionant i millorant, sempre des de la matriu inicial que varen establir l’Ajuntament i el Consell Insular.

Servicios Sociales a tu lado

Servicios Sociales a tu lado

Servicios Sociales a tu lado

Como decíamos en un capítulo de la segunda parte de esta Biografía de Ciudad, la esperanza de vida de Palma había experimentado una importante mejora en los últimos cincuenta años del siglo XIX, como el resto de las Baleares. Tanto es así, que el 1900 era de los 42,55 años, el que la situaba como la segunda capital de provincia más alta de España, mientras que el 1930 lograba los 53,17 años. La esperanza de vida fue mejorando a lo largo del siglo XX, situándose en los 69,1 años en el 1960; en el 70 era de 72,03; y en los años 80, de 75,4 años. Cómo sabemos, Palma es hoy unos de los lugares del mundo con la esperanza de vida más larga.

La filosofía higienista de principios del siglo XX, tan importante, causando del derribo de las muradas, seguía siendo una política municipal fundamental en la década de los ochenta. La red de agua potable, la principal medida higiénica de una ciudad, llegaba a casi todos los rincones de Palma. Para hacerse una idea de la mejora de la gestión, basta ver como el 1980 el agua que se perdía por fugas en la red era del 44,79%, mientras que el 1990 había bajado al 24,84%, según datos de Secretaría del Ayuntamiento.

Siguiendo políticas higienistas, se llevaron adelante modernas políticas de gestión de residuos, de servicios funerarios, de protección contra las epidemias, de sanidad animal, de control sanitario de los mercados, etc. La principal fue la creación de una red de atención primaria de más de 10 centros de salud en las barriadas de Palma, red que Emili Darder no hubiera soñado nunca.

 

Inauguración del centro de salud de Camp Redó por Ernest Lluch y Ramon Aguiló.

La memoria de Secretaría del Ayuntamiento de Palma de 1980, en su capítulo VII, titulaba la parte de Servicios Sociales como: Beneficiencia —Protección de menores—Embarque de indigentes.—Asistencia social.

Aquel año de 1980 el Ayuntamiento se gastaba más de 600.000 pesetas para pagar pasajes y ayudas económicas a los que no tenían recursos, ni trabajo, ni familia y que querían volver a la Península. Por otro lado, tenía 599 titulares de la cartilla de beneficencia, con la que los “pobres” de Ciutat tenían derecho a una cantidad mensual de supervivencia y a la sanidad municipal. Finalmente, el Ayuntamiento era responsable de la gestión del poblado de Son Banya con 124 chabolas, puesto que formaba parte del Patronato que se había creado provisionalmente a finales de los años 60. En este caso encontramos a la nuera del viejo March, Carmen Delgado, como una emprendedora social que, junto con el Obispado, fue la que impulsó la creación del poblado. Se hizo con buena intención, puesto que solo tenía que durar dos años, hasta que encontraran casa para todas las familias.

Al cabo de una década, en 1990, ya se había creado una estructura de servicios sociales moderna como en cualquier otra ciudad líder de España. Era complementaria a la red sanitaria, un conjunto de servicios sociales en las barriadas formados por trabajadores sociales multiprofesionales que hacían un trabajo preventivo y otro asistencial. Además, había todo un conjunto de servicios especializados para atender los problemas que en aquellos años eran los que más preocupaban a la ciudadanía: el servicio de atención a las drogodependencias dirigido de manera incansable por Maria Coll; el servicio de apoyo para la integración de las personas con discapacidad; aulas de alfabetización para mujeres; el servicio de promoción social de la mujer; el servicio de promoción gitana; los servicios de atención domiciliaria, Promoción de la Vejez, Prevención de los maltratos a la infancia; atención de urgencias sociales y a los transeúntes; Comedor Social Patronato Obrero y el Centro de Información de los Derechos de la Mujer (CIDEM). Continuaba, por supuesto, el Patronato del Albergue de Son Banya (Son Banya).

 

Portada de la revista “Enginy”, editada por el Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears (COPIB). 1992.

¿Qué había pasado en tan solo diez años? El trabajo se inició sobre todo el 1983 al crearse una Concejalía especifica de Servicios Sociales que ocupó Joana Gual hasta el 1991.

La transición democrática había importado del mundo anglosajón la idea de una sanidad universal y de unos servicios sociales de proximidad o comunitarios. Para complementar estos servicios comunitarios se establecía un segundo nivel especializado que pretendía una atención intensa en los usuarios para después volver a hacer vida normalizada en el barrio o comunidad.  Como siempre había pasado en la historia de la ciudad de Palma, las relaciones con Barcelona eran muy frecuentes y el modelo de servicios sociales de Ciutat se inspiró en el de Barcelona. El gabinete técnico lo dirigía Edita Navarro, con una amplia experiencia en los servicios sociales del Ayuntamiento de Barcelona.

Así, Joana Gual, el noviembre de 1985 llevó a aprobación en una sesión del Pleno Municipal -por primera vez en España- el Plan de Servicios Sociales Municipales que significaba una ruptura ya definitiva con la idea de la beneficencia pública. El eslogan de aquellos servicios sociales era “A tu lado”.

Durante la mayor parte del siglo XX, hasta que llegaron con la democracia los servicios sociales modernos, la participación de los servicios prestados por la Iglesia fue muy grande, por la cantidad de órdenes religiosas implicadas y por unos servicios comunitarios ubicados a las parroquias y muy motivados por unas trabajadoras sociales activas y muy responsables y un amplio voluntariado social. Pese al aumento de la acción social municipal, era muy importante por Palma la iniciativa pública del Consejo Insular, con un equipo joven de profesionales nuevos, entre los cuales hay que recordar a Joan Antoni Bustillo y Pere Mascaró, que junto con la iniciativa privada religiosa y laica, daban un apoyo a las familias pobres de Mallorca y mantenían las grandes instituciones residenciales de menores, discapacidades, jóvenes, enfermos mentales y personas mayores.

El alcalde Ramon Aguiló con la Regidora de Servicios Sociales, Joana Gual, y el Director del Área, Jaume Garau.

Al principio, estos servicios privados no se entendieron demasiado bien con la iniciativa pública porque partían de principios filosóficos asistenciales diferentes, pero poco a poco se fueron tolerando y complementando hasta la firma de un innovador convenio de colaboración entre el Obispo Úbeda y el alcalde Aguiló.

Después de aquella década de los 80, los servicios sociales de Palma, como veremos más adelante, siguieron evolucionando y mejorando, siempre desde la matriz inicial que establecieron el Ayuntamiento y el Consell Insular.

[:]

Revisat per

Edita Navarro Tuneu

Psicóloga, formada en la Universitat de Barcelona. Mestre y más tarde directora de la Escuela Gregal del barrio del Besòs en Barcelona. Trabajó en los servicios sociales del Ayuntamiento de Barcelona y después dirigió el Departamento técnico del Ayuntamiento de Palma. Más adelante impulsó el Instituto de Trabajo y Servicios Sociales en Baleares y fue la Directora General de toda España.

Fonts consultades:

Referencies bibliográficas:
Aina Pascual, Coordinadora. De la Beneficència a l’Estat del Benestar. Història dels Serveis Socials a Mallorca. (S.XVI a XX). 2011.
Garcias Gina. Ramon Aguiló. Memòria sentimental del canvi. Edit. Lleonard Muntaner. Palma 1996.
Pla de Serveis Socials de Palma, 1985-1987. Ajuntament de Palma.

Referencias en páginas web:
Sobre Joana Gual . Entrevista por Matías Vallés. 4 diciembre 2005

Matías Vallés entrevista a Joana Gual

Sobre Carmen Delgado. http://www.canverga.com/carmen/notascarmen.pdf

Sobre Son Banya
https://web.archive.org/web/20160119022354/http://possessionsdepalma.net/index.php?option

Entrevista al Obispo Ubeda donde se cita el convenio con el Ajuntament de Palma
Array

Imagen de cabecera: Fotografía de Joan Antoni Bustillo, impulsor de los modernos servicios sociales de Menores en el Consell Insular de Mallorca. Fuente: Llibre “Història del Serveis Socials”, d’Aina Pascual.