De la ciutat romana a la ciutat moderna
Palma construeix la gran murada

Palma construeix la gran murada

Palma construeix la gran murada

El segle XVI començà malament pels habitants de Palma. La tensió entre la part forana i la ciutat anirà creixent i donarà peu a la revolució més important fins llavors coneguda. A remolc de les Germanies, que també es produeixen a València, i de les Comunidades de Castilla, Mallorca coneixerà uns fets dramàtics, una autèntica guerra civil que durarà gairebé tres anys, de 1520 a 1523.

La revolució agermanada, finalment capitanejada pel menestral Joanot Colom, va ser sufocada amb la intervenció de l’exèrcit imperial de Carles V i va produir a Ciutat un estat quasi de runa, ja que també va coincidir amb una epidèmia de pesta molt important. Més de dos centenars de persones foren condemnades a mort o a galeres, a més de les execucions sumaríssimes sense judici.

Tot i les dimensions de la ciutat, les murades eren ja inoperatives a la segona meitat del segle xv. Caracteritzades per la seva altura i amples cortines, eren un blanc perfecte davant els avanços de l’artilleria. A més, el perill nord-africà – singularment algerià- ja molt important abans de les Germanies, es va veure augmentat des d’aleshores. Es començà un debat entre els partidaris de reformar porcions concretes de les murades i els partidaris d’aixecar-ne de noves. Es pot afirmar que fins a l’abdicació de Carles I (1555) s’optà per reformes concretes i posteriorment per altres de més volada que inserissin el sistema defensiu de Ciutat i de les Balears dins un més global que incloïa el Llevant espanyol, Catalunya i les possessions italianes de la Monarquia Hispànica

La construcció de la murada renaixentista és segurament l’obra mes colossal de la història de Palma. Una obra que durarà més de 200 anys. Començà per la Porta de Santa Catalina en 1574 i acabà amb el front de la mar entorn a 1800.

L’obra va ser inicialment dirigida pel conegut enginyer italià Giovan Giacomo Palearo, anomenat Fratin, i, posteriorment, durant mes de 30 anys per Antonio Saura i després per Vicente Mut. Va ser finançada al 50% per la corona i per la ciutat. La demolició que començarà a 1873 amb la primera república, acabarà a 1930. Així i tot serà una obra polèmica durant tota la seva construcció i també la seva demolició. Una vegada acabada aquesta, serà objecte de nombroses intervencions que marcaran bona part de l’historia de l’urbanisme de Palma.

Relacionat amb la construcció de la muralla, durant el període comprès entre l’any 1613 i el 1618, en època de Felip III i de l’inici de la llarga decadència del imperi espanyol, es durà a terme una de les transformacions que marcarà una fita dins l’historia de la ciutat: el desviament del cau de la riera fora murada. Aquest desviament va donar seguretat a la població de Palma, ja que de tant en tant provocava inundacions i de vegades molt greus com les de 1403 i 1444 amb milers de víctimes mortals. El desviament va ser també molt important perquè la ciutat guanyarà un espai públic que la vertebrarà i acabarà essent el més popular de Ciutat: el passeig de les Rambles, la plaça del Mercat i el Born.

Una mostra de que les antigues edificacions i transformacions de ciutat prenen de vegades una inusitada actualitat, són projectes com el que hi va haver el 1988 de cobrir la Riera per fer-hi un aparcament subterrani o el debat sobre les terrasses del Born que hem tingut fa poc.

Durant el mateix regnat de Felip III també es va construir el Castell de San Carles, la primera fase del qual data dels anys 1610-1612. Posteriorment es dugueren a terme altres iniciatives per a la modernització de la defensa de ciutat com ara, entre d’altres, la reforma gairebé integral de la Torre d’en Pau a l’altre costat de la badia, i altres elements que conformaren el sistema defensiu de la ciutat.

De la ciutat romana a la ciutat moderna
Palma construye la gran muralla

Palma construye la gran muralla

El siglo XVI empezó mal para los habitantes de Palma. La tensión entre la parte foránea y la ciudad irá creciendo y dará pie a la revolución más importante hasta entonces conocida. A remolque de las Germanías, que también se producen en Valencia y en las Comunidades de Castilla, Mallorca conocerá unos hechos dramáticos, una auténtica guerra civil que durará casi tres años, de 1520 a 1523.

La revolución de las Germanías, finalmente capitaneada por el menestral Joanot Colom, fue sofocada con la intervención del ejército imperial de Carlos V y produjo en la ciudad un estado casi de ruina ya que también coincidió con una epidemia de peste muy importante. Más de dos centenares de personas fueron condenadas a muerte o a galeras, además de las ejecuciones sumarísimas sin juicio.

A pesar del tamaño de la ciudad las murallas eran ya inoperativas en la segunda mitad del siglo xv. Caracterizadas por su altura y anchas cortinas, eran un blanco perfecto ante los avances de la artillería. Además, el peligro norteafricano – singularmente argelino- ya muy importante antes de las Germanías, se vió aumentado desde entonces. Se empezó un debate entre los partidarios de reformar porciones concretas de las murallas y los partidarios de levantar otras nuevas. Se puede afirmar que hasta la abdicación de Carlos I (1555) se optó por reformas concretas y posteriormente por otras más importantes que insertaran el sistema defensivo de Ciudad y de Baleares en uno más global que incluía el Levante español, Cataluña y las posesiones italianas de la Monarquía Hispánica.

La construcción de la muralla renacentista es seguramente la obra más colosal de la historia de Palma. Una obra que durará más de 200 años. Empezó por la Puerta de Santa Catalina en 1574 y acabó con el frente del mar en torno a 1800.

La obra fue inicialmente dirigida por el conocido ingeniero italiano Giovan Giacomo Palearo, llamado Fratin, y, posteriormente, durante más de 30 años por Antonio Saura y después por Vicente Mut. Fue financiada al 50% por la corona y por la ciudad. La demolición que comenzará en 1873 con la primera república, se reiniciará en 1902 y acabará en 1930. Así y todo será una obra polémica durante toda su construcción y también su demolición. Una vez terminada esta, será objeto de numerosas intervenciones que marcarán buena parte de la historia del urbanismo de Palma hasta nuestros días.

Relacionado con la construcción de la muralla, durante el período comprendido entre 1613 y el 1618, ya en época de Felipe III y del inicio de la larga decadencia del imperio español, se llevará a cabo una de las transformaciones que marcará otro hito en la historia de la ciudad: el desvío del cauce de la Riera fuera de la muralla. Este desvío dio seguridad a la población de Palma, ya que de vez en cuando provocaba inundaciones muy graves como las de 1403 y 1444 con miles de víctimas mortales. El desvío fue también muy importante para que la ciudad ganará un espacio público , espacio que la vertebrará y acabará siendo el más popular de Palma: el paseo de las Ramblas (que en árabe significa torrente), la plaza del Mercado y el Born.

Una muestra de que las antiguas edificaciones y transformaciones de ciudad toman a veces una inusitada actualidad, son proyectos como el que hubo en 1988 de cubrir la Riera para hacer un aparcamiento subterráneo, o el debate sobre las terrazas del Born que hemos tenido hace poco.

Durante el mismo reinado de Felipe III también se construyó el Castillo de San Carlos, la primera fase data de los años 1610 hasta 1.612. Posteriormente se llevaron a cabo otras iniciativas para la modernización de la defensa de ciudad, como, entre otras, la reforma casi integral de la Torre de Pau al otro lado de la bahía y otros elementos que conformaron el sistema defensivo de la ciudad.

 


Documentos consultados

[:]

Revisat per

Miguel José Deyá Bauzá

Nota importante: El autor del texto es el colectivo “Palma XXI”. La persona que hace la revisión no tiene porque coincidir totalmente con las ideas que expresa el autor.

 

Profesor Titular de Universidad del Área de Historia Moderna. Premio Extraordinario de Doctorado. Líneas de investigación: Historia de la manufactura en la época moderna y medieval, historia militar. Actualmente es Decano de la Facultad de Filosofía y Letras.

Fonts consultades:

Referencias bibliográficas
Joan Tous: Las muralles de palma durante la era moderna. I centenari de l’Endorracament de les Murades de Palma 1902-2002, l’Ajuntament de Palma.

Miquel Deyà. La geostratègia mediterrània en el segle XVI. El seu immpacte en la creació del sistema defensiu balear. . I centenari de l’Endorracament de les Murades de Palma 1902-2002, l’Ajuntament de Palma.

Maria Barceló i Crespí, ( coordinadora ) . Les murades de Palma : miscel·lània . Institut d’Estudis Baleàrics | DL1988.

Referencias en páginas web
http://www.ub.edu/geocrit/b3w-518.htm– Juan Tous Melià. LA EVOLUCIÓN URBANA DE PALMA, UNA VISIÓN ICONOGRÁFICA
http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/segles-xvii-i-xviii/patios-barrocos-de-palma/
http://ultimahora.es/noticias/local/2013/10/24/111012/empresario-sueco-desde-ayer-nuevo-propietario-can-olesa.htmlReferències bibliogràfiques
Joan Tous: Las muralles de palma durante la era moderna. I centenari de l’Endorracament de les Murades de Palma 1902-2002, l’Ajuntament de Palma.

Miquel Deyà. La geostratègia mediterrània en el segle XVI. El seu immpacte en la creació del sistema defensiu balear. . I centenari de l’Endorracament de les Murades de Palma 1902-2002, l’Ajuntament de Palma.

Maria Barceló i Crespí, ( coordinadora ) . Les murades de Palma : miscel·lània . Institut d’Estudis Baleàrics | DL1988.

Referències en pàgines web
http://www.ub.edu/geocrit/b3w-518.htm– Juan Tous Melià. LA EVOLUCIÓN URBANA DE PALMA, UNA VISIÓN ICONOGRÁFICA
http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/segles-xvii-i-xviii/patios-barrocos-de-palma/
http://ultimahora.es/noticias/local/2013/10/24/111012/empresario-sueco-desde-ayer-nuevo-propietario-can-olesa.html