Es podria imaginar que la tasca de construir la gran murada durant els segles XVI, XVII i XVIII, ja era suficient per no fer res més. Idò no, la ciutat en aquest període va fer moltes més coses, entre les que figura en un lloc rellevant, la profunda transformació de prop de dos-cents casals de ciutat. El plànol anònim de 1647 mostra una ciutat molt formada i estructurada des del punt de vista urbanístic, amb la Riera ja fora Ciutat: és l’urbs de l’època moderna.
El segle XVII va ser en general un segle agitat ─ a Ciutat i a tota l’illa─, ja que a més del fet que continuaren les repressions contra els jueus se succeïren ferotges lluites de clans nobiliaris entre si per qüestions d’honor i poder: un dels més coneguts fou l’anomenat de Canamunt i Canavall. Al mateix temps, la debilitat del poder institucional i les fams endèmiques provocaren l’aparició d’un fenomen molt cruent, el bandolerisme, que donarà lloc durant tot el segle a una situació de molta inseguretat.
Durant la major part d’aquests segles, Palma era l’únic centre urbà de Mallorca, amb una població que oscil·lava entre els 20.000 i les 30.000 persones. La seva vida econòmica estava concentrada en activitats mercantils (exportació i importació de productes agrícoles), manufactures (també per l’exportació) i comercials (pel mercat interior). Una part de la població treballava en els horts i a les nombroses possessions que envoltaven la ciutat i que en el segle XX, com hem vist a la pàgina anterior, anirien morint a poc a poc, afectades primer per la crisi agrícola i, més tard, pel procés urbanitzador i especulador que impulsava l’economia turística.
En aquest període es van reformar molts d’edificis religiosos i se n’aixecaren altres de bell nou. També, edificis civils del gòtic s’ampliaren i reformaren segons nous estils arquitectònics, majoritàriament seguint models renaixentistes o barrocs.
Cal parlar de la seu de la Inquisició, anomenada la “casa negra” i situada a l’actual Plaça Major, i que fou centre d’una nova onada de repressió contra els jueus conversos de ciutat, anomenats “xuetes”. Entre 1676 i 1691 foren condemnats 86 persones de les quals 36 foren executades, tres d’elles cremades vives a l’actual plaça Gomila. El tribunal de la Inquisició desaparegué definitivament amb la Constitució de Cádiz (1812), però l’edifici de Palma, símbol de tanta injustícia i dolor, no fou demolit fins a l’any 1823 per iniciativa municipal.
Els edificis civils construïts en aquella època, i molt coneguts avui perquè encara tenen un us públic institucional, són els de la Misericòrdia, l’Ajuntament i el Consolat de Mar, seu actual del Govern Balear.
Durant aquests segles, molts de casals foren reformats: varen ser ampliats a partir de l’adquisició de cases annexes i, enriquits amb elements arquitectònics com blasons, balcons, volades de fusta tallada, arcs i naies, galeries, escales monumentals i patis d’entrada de gran envergadura i prestància. Recordem que la casa era el símbol de l’estatus social del propietari i la família, d’aquí la importància de la seva imatge interior i exterior. Les anomenades “cases majors” estaven vinculades per la figura jurídica del fideïcomís que assegurava que el patrimoni familiar romangués en mans de l’hereu i no és disperses, per tal cosa i d’entre altres raons, es crearen grans patrimonis de terres i béns sumptuaris: un casal “ben vestit” era emblemàtic, la mostra i mirall de tots els èxits socials, polítics i econòmics assolit pel propietari.
La importància del comerç marítim a Ciutat ─com n’era testimoni el gran edifici del segle XV que era la Llotja─ va anar creixent en els segles següents ─el Consolat de la Mar és un bon exemple─. Al mateix temps, també com a mostra d’aquesta prosperitat mercantil, els casals de la noblesa i els del gran mercaders competien amb les reformes i el luxe dels aixovars interiors.
Com deien, els grans casals de Ciutat foren construïts per la noblesa, però també molts d’ells foren de mercaders, juristes, càrrecs eclesiàstics o menestrals rics. Al llarg dels segles, tots es varen anar ampliant i reformant els patis d’entrada, de molts estils diferents, donant-li la varietat actual que els fa tan admirats.
El pati es un espai arquitectònic fonamental de la casa que es remunta a l’època romana i que evolucionà a través dels segles, tant per les necessitats de cada època, com per adaptar-hi les característiques pròpies dels diferents països de la conca mediterrània.
Una diversitat d’estances revoltava el pati que tenia una finalitat ben definida: tenia un ús no tan sols arquitectònic sinó domèstic i social i que de primer cop de vista mostràs la qualitat social del propietari. A dalt transcorria l’àmbit privat i familiar i a baix espais de feina i magatzems: estables, carboneres i llenyeres, bodegues, botigues d’oli i de gra. També, en planta baixa ei trobem els estudis, uns espais molt característics d’aquests casals que tenien funcions polivalents.
Una de les cases més representatives de la profitosa síntesi de l’arquitectura gòtica, amb transformacions renaixentistes i barroques es Can Olesa. Aquest casal ─ que és una de les edificacions més notables del patrimoni edilici de Ciutat ─ ha passat “de puntetes” recentment a mans privades, quan podria haver estat comprada ─ pel dret de retracte ─ per les administracions publiques, com s’ha fet en altres casos.
Aina Pascual, historiadora de l’Art. Autora dels llibres La casa y el tiempo.Interiores señoriales de Palma. Palma 1988 iCasa i estament social a la ruralia mallorquina. L’exemple de Binissalem als s. XVII-XIX.Palma 1997. Ha col·laborat intensament i al llarg de molts d’anys amb el fotògraf canadenc Donald G. Murray per donar a conèixer el patrimoni artístic de les illes. Destaca especialment l’estudi i exposicions del Monestir de la Puríssima Concepció (antigues caputxines), juntament amb l’historiador Jaume Llabrés. Per aquest treball , l’any 2010 el Consell de Mallorca els concedí el Premi Jaume II. A mes és sòcia fundadora d’ARCA i membre de varies institucions culturals de Ciutat.
Nota important: L’autor del text és el col·lectiu “Palma XXI”. La persona que fa la revisió no té per què coincidir totalment amb les idees que expressa l’autor.
Fonts consultades:
Referències bibliogràfiques
Aina Le-Senne. Canamunt i Canavall. Editorial Moll. Mallorca 1981.
Archiduque Luis Salvador. La Ciudad de Palma (1882). Edició del Ajuntament de Palma. Palma 1984
D.G. Murray / Aina Pascual, La casa y el tiempo. Interiores señoriales de Palma. J.J. de Olañeta Editor. Palma 1988
Pedro de Montaner / Eduardo Mirallles. Patios de Palma. Guillermo Canals, Editor. 199
M. Lucena i altres. Palma, Guía d’arquitectura. Col·legi Oficial d’arquitectes de Balears. Palma 1999
Aina Pascual / Jaume Llabrés. Llibres dels patis de Palma. Empresa Editora, Rey Sol S.A. Palma 2001.
Pedro de Montaner / Manuel Oliver / José C. Llop i Joan Ramón Bonet. Patios de Palma, Volumen I – II. Guillermo Canals, Editor. 2006 i 2007
Política de cookies
Aquesta pàgina web utilitza cookies
Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies per a recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i així com l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. L'usuari té la possibilitat de configurar les seves preferències AQUÍ.
Funcional
Sempre actiu
Ànalisis
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Necessàries per motius tècnics
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
