De la ciutat romana a la ciutat moderna
Palma canvia el sistema de govern

Palma canvia el sistema de govern

Palma canvia el sistema de govern

D’ençà que amb la Conquesta es va instituir un sistema municipal de govern de la Ciutat de Mallorca –que en un principi constituí un únic municipi que abastava tota l’illa –la vida política es va veure marcada per les tensions entre els interessos generals de la monarquia i els del Regne de Mallorca, els dels habitants de la Ciutat enfront dels de la Part Forana, i els dels diferents estaments socials del regne. En diferents moments històrics aquestes diferències varen esclatar amb violència, desbordant el marc institucional.

Per una part el Rei intervenia en la preselecció dels jurats – els magistrats rectors de la Ciutat i de tota l’illa– de manera que podia controlar les oligarquies locals per tal de limitar les seves possibles accions contràries als interessos reials. Per una altra part, els bàndols locals enfrontats feien tot el possible perquè els seus adherits fossin els elegits. Des de mitjan segle XV, una vegada seleccionades les persones que podien ser jurats, i insaculats els seus noms dins el corresponent sac, un nin de 7 anys treia els noms que per atzar ocuparien el càrrec durant un any.

Aquesta batalla política habitual per a la gestió de Palma, va passar a un escenari completament diferent quan els Borbons consolidaren els seus drets successoris després d’una guerra internacional per la successió del Rei d’Espanya Carles II. La guerra internacional va passar a ser una guerra civil, en la qual s’enfrontaren els partidaris dels Borbons i els dels Àustries. Durant la guerra, els primers varen triomfar a la Corona de Castella, mentre que els segons ocuparen el poder en els regnes de la Corona d’Aragó.

Una vegada acabada la guerra, les disposicions dictades pel victoriós Rei d’Espanya –Felip V– entre 1711 i 1716, aboliren l’antiga organització constitucional de cada un dels regnes que integraven la corona d’Aragó, i establiren a Mallorca una nova organització política, més propera al model castellà, amb elements d’inspiració francesa i altres d’originals.

El Decret de Nova Planta va deixar el govern de Mallorca en mans del “Real Acuerdo”, un òrgan integrat per juristes i presidit pel Capità General. Tot i que el Decret propiciava un govern de togats, l’autoritat militar va aconseguir imposar-se sobre aquests. El Gran i General Consell va ser abolit el 1718, desapareixent amb ell tota representació de caràcter insular. El regne de Mallorca, encara que va conservar el seu títol, passà a ser una província de la Monarquia.

Quant al règim local, es va imposar la figura castellana del Corregidor –màxima autoritat municipal– que va recaure en Diego Navarro per primera vegada el 1718. També els regidors eren designats pel Rei, amb caràcter vitalici, entre persones del braç noble. Així, el 1718 l’Ajuntament de Palma va quedar format per 20 regidors –16 cavallers i 4 ciutadans militars– i les seves competències quedaren limitades a l’administració de la Ciutat i el seu terme. Mercaders i menestrals perderen la seva participació en el govern municipal.

Des d’aquell moment, amb petites variacions fins als nous ajuntaments sorgits de la Constitució de Cadis de 1812, Mallorca va estar regida políticament per un poder absolutista i centralitzat a la Cort, representat a l’illa per autoritats de designació reial.

La Guerra de Successió deixarà una ferida entre les famílies nobles de Ciutat que donaren suport als Borbons, anomenats “botifleurs” per l’escut heràldic dels Borbons, i els defensors dels Àustries, anomenats “maulets, que pejorativament anomenaran als seus adversaris “botifarres”. La ferida serà tancada amb el pacte que fan les famílies més prominents dels dos bàndols, anomenades des de llavors de les Nous Cases. Curiosament l’apel·latiu “botifarra” es va anar generalitzant a tots els descendents de l’estament noble i avui encara perviu.

Durant el segle XVIII les idees absolutistes aniran deixant pas a les Il·lustrades. L’home començarà a ser mesura de totes les coses. Amb la Il·lustració la Ciència s’obrirà pas i la Religió anirà deixant el seu paper preponderant.

Les tensions socials i econòmiques foren molt rellevants durant tot el segle, per diferències ideològiques, religioses i econòmiques. Així i tot, la Il·lustració va tenir els seus seguidors que organitzaven tertúlies per debatre les noves idees i per establir propostes i accions innovadores. Una de les més conegudes a Ciutat fou la de Bonaventura Serra, situada a ca seva, ara més coneguda per Can Serra, una de les més interessants de Ciutat, salvada de la runa amb els diners de la primera ecotaxa i encara esperant rehabilitació.

Fruit d’aquest moviment renovador, ja a finals de segle a 1778, es crearà la Reial Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (RSEMAP). Era una societat que replicava altres iniciatives similars arreu d’Espanya impulsada pel Rei Carles III, capdavanteres de la modernització científica i tècnica i la creació de projectes innovadors. Aglutinava l’elit social amb una mescla del món nobiliari i el professional. El seu primer director va ser Llorenç Despuig i va tenir una llarga història fins a principis del segle XX, però amb diferents etapes més o manco productives.

La RSEMAP va impulsar preferentment les grans infraestructures de l’energia i el ferrocarril, encara que també va protagonitzar moltes iniciatives culturals i recreatives, impulsades i executades per empresaris que arriscaven el seu patrimoni i per enginyers i arquitectes que li donaven una empenta tecnològica. Pel que fa a la llengua l’objectiu de la SEMAP era castellanitzar el país seguint la política borbònica.

Els motius i les rivalitats i enemistats generades en la guerra de successió i la guerra intel·lectual de tot el segle XVIII es traslladaran –en certa manera– als partits polítics del segle XIX i aniran apagant-se o reviscolant segons les circumstàncies de la història de la Ciutat, com veurem més endavant.

Per un altre costat, no serà fins ben entrat el segle XX, en temps de la segona república, quan s’establirà el sufragi universal a les eleccions municipals, que serviran per escollir el Batle d’una manera democràtica, semblant a l’actual. Però haurem d’esperar fins a 1979 per establir el govern municipal elegit segons els canons europeus de la democràcia.

 

De la ciutat romana a la ciutat moderna
Palma cambia el sistema de gobierno

Palma cambia el sistema de gobierno

Desde que con la Conquista se instituyó un sistema municipal de gobierno de la Ciutat de Mallorca –que en un principio constituyó un único municipio que alcanzaba toda la isla –la vida política se vio marcada por las tensiones entre los intereses generales de la monarquía y los del Reino de Mallorca, los de los habitantes de la Ciutat frente a los de la Parte Foránea, y los de los diferentes estamentos sociales del reino. En diferentes momentos históricos estas diferencias estallaron con violencia, desbordando el marco institucional.

Por una parte el Rey intervenía en la preselección de los jurados –los magistrados rectores de Palma y de toda la isla– de forma que podía controlar las oligarquías locales para limitar sus posibles acciones contrarias a los intereses reales. Por otra parte, los bandos locales enfrentados hacían todo lo posible porque sus adheridos fueran los elegidos. Desde medianos siglo XV, una vez seleccionadas las personas que podían ser jurados, e insaculados sus nombres dentro del correspondiente saco, un niño de 7 años sacaba los nombres que por azar ocuparían el cargo durante un año.

Esta batalla política habitual para la gestión de Palma, pasó a un escenario completamente diferente cuando Borbones consolidaron sus derechos sucesorios después de una guerra internacional por la sucesión del Rey de España Carles II. La guerra internacional pasó a ser una guerra civil en la que se enfrentaron los partidarios de los Borbones y los de los Austrias. Durante la guerra, los primeros ocuparon la Corona de Castilla, mientras que los segundos ocuparon el poder en los reinos de la Corona de Aragón.

Una vez acabada la guerra, las disposiciones dictadas por el victorioso Rey de España –Felipe V– entre 1711 y 1716, abolieron la antigua organización constitucional de cada uno de los reinos que integraban la corona de Aragón, y establecieron en Mallorca una nueva organización política, más cercana al modelo castellano, con elementos de inspiración francesa y otras de originales.

El Decreto de Nueva Planta dejó el gobierno de Mallorca a manos del “Real Acuerdo”, un órgano integrado por juristas y presidido por el Capitán General. A pesar de que el Decreto propiciaba un gobierno de togats, la autoridad militar consiguió imponerse sobre estos. El Grande y General Consejo fue abolido el 1718, desapareciendo con él toda representación de carácter insular. El reino de Mallorca, aunque conservó su título, pasó a ser una provincia de la Monarquía.

En cuanto al régimen local, se impuso la figura castellana del Corregidor –máxima autoridad municipal– que recayó en Diego Navarro por primera vez el 1718. También los regidores eran designados por el Rey, con carácter vitalicio, entre personas del brazo noble. Así, el 1718 el Ayuntamiento de Palma quedó formado por 20 regidores –16 caballeros y 4 ciudadanos militares– y sus competencias quedaron limitadas a la administración de Palma y su término. Mercaderes y menestrales perdieron su participación en el gobierno municipal.

Desde aquel momento, con pequeñas variaciones hasta los nuevos ayuntamientos surgidos de la Constitución de Cádiz de 1812, Mallorca estuvo regida políticamente por un poder absolutista y centralizado en la Corte, representado en la isla por autoridades de designación real.

La Guerra de Sucesión dejará una herida entre las familias nobles de Palma que apoyaron a los Borbones, llamados “botifleurs” por el escudo heráldico de los Borbones, y los defensores de los Austrias, denominados “maulets”, que peyorativamente denominarán a sus adversarios “botifarres”, es decir, “morcillas”. La herida será cerrada con el pacto que hacen las familias más prominentes de los dos bandos, denominadas desde entonces de las Nuevas Casas. Curiosamente el apelativo “morcilla” se fue generalizando a todos los descendentes del estamento noble y hoy todavía pervive.

Durante el siglo XVIII las ideas absolutistas irán dejando a las Ilustradas. El hombre empezará a ser medida de todas las cosas. Con la Ilustración la Ciencia se abrirá paso y la Religión irá dejando su papel preponderante.

Las tensiones sociales y económicas fueron muy relevantes durante todo el siglo, por diferencias ideológicas, religiosas y económicas. Aun así, la Ilustración tuvo sus seguidores que organizaban tertulias para debatir las nuevas ideas y para establecer propuestas y acciones innovadoras. Una de las más conocidas en Palma fue la de Bonaventura Serra, situada en su casa, ahora conocida por el nombre de Can Serra, una de las más interesantes de Palma, salvada del derrumbe con el dinero de la primera ecotasa y todavía esperando rehabilitación.

Fruto de este movimiento renovador, ya a finales de siglo a 1778, se creará la Real Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País (RSEMAP). Era una sociedad que replicaba otras iniciativas similares en toda España impulsada por el rey Carles III, adalides de la modernización científica y técnica y la creación de proyectos innovadores. Aglutinaba la élite social con una mezcla del mundo nobiliario y el profesional. Su primer director fue Llorenç Despuig y tuvo una larga historia hasta principios del siglo XX, pero con diferentes etapas más o menos productivas.

La RSEMAP impulsó preferentemente las grandes infraestructuras de la energía y el ferrocarril, aunque también protagonizó muchas iniciativas culturales y recreativas, impulsadas y ejecutadas por empresarios que arriesgaban su patrimonio y por ingenieros y arquitectos que le daban un empujón tecnológico. En cuanto a la lengua el objetivo de la SEMAP era castellanizar el país siguiendo la política borbónica.

Los motivos y las rivalidades y enemistades generadas en la Guerra de Sucesión y la guerra intelectual de todo el siglo XVIII se trasladarán –en cierto modo– a los partidos políticos del siglo XIX e irán apagándose o reviviendo según las circunstancias de la historia de Palma, como veremos más adelante.

Por otro lado, no será hasta muy entrado el siglo XX, durante la Segunda República, cuando se establecerá el sufragio universal en las elecciones municipales, que servirán para escoger al alcalde de una manera democrática, parecido al método actual. Pero tendremos que esperar hasta 1979 para establecer el gobierno municipal elegido según los canones europeos de la democracia.[:]

Revisat per

Antoni Planas

Nota importante: El autor del texto es el colectivo “Palma XXI”. La persona que hace la revisión no tiene porque coincidir totalmente con las ideas que expresa el autor.

 

Profesor Titular de Universidad de Historia del Derecho y de las Instituciones. Licenciado en Derecho y Doctor con premio extraordinario por la Universidad de las Islas Baleares (1993). Se ha especializado en la historia jurídica y institucional del Reino de Mallorca, sobre la que ha escrito numerosos libros y articulos. Se Presidente de la Sociedad Arqueológica Luliana desde 2011.

Fonts consultades:

Referencias bibliográficas.

  • José Juan Vidal El municipio de Mallorca en época de los austrias y los borbones. De la insaculación en la Nueva Planta. 750 años de gobierno municipal. Ayuntamiento de Palma. 2000.
  • P.de Montaner. Sobre la historia de la nobleza mallorquina. Revista de Cataluña. 1988.
  • Miguel Ferrer Florez. Tansformación ideológico en Mallorca. 1808-1814. MRAMEGH. 18 (2008).
  • Antonio Planas Rosselló, Los jurados de la Ciudad y Reino de Mallorca (1249-1718), Palma, Lleonard Muntaner, 2005.
  • Alejandro Sanz de la Torre. La arquitectura de Palma de Mallorca en el grabado ilustrado (Siglos XVIII y XIX). Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Segundo semestre de 1991. Número 73
  • Introducción al estudio de “Ses nou cases”.

Bibliografia General.

  • Josep Juan Vidal El municipio de Mallorca en l època de los austrias y los borbones. De la insaculacion a la Nueva Planta. 750 anys de govern municipal. Ajuntament de Palma. 2000.
  • P.de Montaner. Sobre la historia de la noblesa mallorquina. Revista de Catalunya. 1988.
  • Miguel Ferrer Florez. Tansformación Ideológica en Mallorca. 1808-1814. MRAMEGH. 18 (2008).
  • Antonio Planas Rosselló, Los jurados de la Ciudad y Reino de Mallorca (1249-1718), Palma, Lleonard Muntaner, 2005.
  • Alejandro Sanz de la Torre. La arquitectura de Palma de Mallorca en el grabado ilustrado (Siglos XVIII y XIX). Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Segundo semestre de 1991. Número 73
  • Introducción al estudio de “Ses nou cases”.