Palma canvia el sistema de govern

D’ençà que amb la Conquesta es va instituir un sistema municipal de govern de la Ciutat de Mallorca –que en un principi constituí un únic municipi que abastava tota l’illa –la vida política es va veure marcada per les tensions entre els interessos generals de la monarquia i els del Regne de Mallorca, els dels habitants de la Ciutat enfront dels de la Part Forana, i els dels diferents estaments socials del regne. En diferents moments històrics aquestes diferències varen esclatar amb violència, desbordant el marc institucional.

Per una part el Rei intervenia en la preselecció dels jurats – els magistrats rectors de la Ciutat i de tota l’illa– de manera que podia controlar les oligarquies locals per tal de limitar les seves possibles accions contràries als interessos reials. Per una altra part, els bàndols locals enfrontats feien tot el possible perquè els seus adherits fossin els elegits. Des de mitjan segle XV, una vegada seleccionades les persones que podien ser jurats, i insaculats els seus noms dins el corresponent sac, un nin de 7 anys treia els noms que per atzar ocuparien el càrrec durant un any.

Aquesta batalla política habitual per a la gestió de Palma, va passar a un escenari completament diferent quan els Borbons consolidaren els seus drets successoris després d’una guerra internacional per la successió del Rei d’Espanya Carles II. La guerra internacional va passar a ser una guerra civil, en la qual s’enfrontaren els partidaris dels Borbons i els dels Àustries. Durant la guerra, els primers varen triomfar a la Corona de Castella, mentre que els segons ocuparen el poder en els regnes de la Corona d’Aragó.

Una vegada acabada la guerra, les disposicions dictades pel victoriós Rei d’Espanya –Felip V– entre 1711 i 1716, aboliren l’antiga organització constitucional de cada un dels regnes que integraven la corona d’Aragó, i establiren a Mallorca una nova organització política, més propera al model castellà, amb elements d’inspiració francesa i altres d’originals.

El Decret de Nova Planta va deixar el govern de Mallorca en mans del “Real Acuerdo”, un òrgan integrat per juristes i presidit pel Capità General. Tot i que el Decret propiciava un govern de togats, l’autoritat militar va aconseguir imposar-se sobre aquests. El Gran i General Consell va ser abolit el 1718, desapareixent amb ell tota representació de caràcter insular. El regne de Mallorca, encara que va conservar el seu títol, passà a ser una província de la Monarquia.

Quant al règim local, es va imposar la figura castellana del Corregidor –màxima autoritat municipal– que va recaure en Diego Navarro per primera vegada el 1718. També els regidors eren designats pel Rei, amb caràcter vitalici, entre persones del braç noble. Així, el 1718 l’Ajuntament de Palma va quedar format per 20 regidors –16 cavallers i 4 ciutadans militars– i les seves competències quedaren limitades a l’administració de la Ciutat i el seu terme. Mercaders i menestrals perderen la seva participació en el govern municipal.

Des d’aquell moment, amb petites variacions fins als nous ajuntaments sorgits de la Constitució de Cadis de 1812, Mallorca va estar regida políticament per un poder absolutista i centralitzat a la Cort, representat a l’illa per autoritats de designació reial.

La Guerra de Successió deixarà una ferida entre les famílies nobles de Ciutat que donaren suport als Borbons, anomenats “botifleurs” per l’escut heràldic dels Borbons, i els defensors dels Àustries, anomenats “maulets”, que pejorativament anomenaran als seus adversaris “botifarres”. La ferida serà tancada amb el pacte que fan les famílies més prominents dels dos bàndols, anomenades des de llavors de les Nous Cases. Curiosament l’apel·latiu “botifarra” es va anar generalitzant a tots els descendents de l’estament noble i avui encara perviu.

Durant el segle XVIII les idees absolutistes aniran deixant pas a les Il·lustrades. L’home començarà a ser mesura de totes les coses. Amb la Il·lustració la Ciència s’obrirà pas i la Religió anirà deixant el seu paper preponderant.

Les tensions socials i econòmiques foren molt rellevants durant tot el segle, per diferències ideològiques, religioses i econòmiques. Així i tot, la Il·lustració va tenir els seus seguidors que organitzaven tertúlies per debatre les noves idees i per establir propostes i accions innovadores. Una de les més conegudes a Ciutat fou la de Bonaventura Serra, situada a ca seva, ara més coneguda per Can Serra, una de les més interessants de Ciutat, salvada de la runa amb els diners de la primera ecotaxa i encara esperant rehabilitació.

Fruit d’aquest moviment renovador, ja a finals de segle a 1778, es crearà la Reial Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (RSEMAP). Era una societat que replicava altres iniciatives similars arreu d’Espanya impulsada pel Rei Carles III, capdavanteres de la modernització científica i tècnica i la creació de projectes innovadors. Aglutinava l’elit social amb una mescla del món nobiliari i el professional. El seu primer director va ser Llorenç Despuig i va tenir una llarga història fins a principis del segle XX, però amb diferents etapes més o manco productives.

La RSEMAP va impulsar preferentment les grans infraestructures de l’energia i el ferrocarril, encara que també va protagonitzar moltes iniciatives culturals i recreatives, impulsades i executades per empresaris que arriscaven el seu patrimoni i per enginyers i arquitectes que li donaven una empenta tecnològica. Pel que fa a la llengua l’objectiu de la SEMAP era castellanitzar el país seguint la política borbònica.

Els motius i les rivalitats i enemistats generades en la guerra de successió i la guerra intel·lectual de tot el segle XVIII es traslladaran –en certa manera– als partits polítics del segle XIX i aniran apagant-se o reviscolant segons les circumstàncies de la història de la Ciutat, com veurem més endavant.

Per un altre costat, no serà fins ben entrat el segle XX, en temps de la segona república, quan s’establirà el sufragi universal a les eleccions municipals, que serviran per escollir el Batle d’una manera democràtica, semblant a l’actual. Però haurem d’esperar fins a 1979 per establir el govern municipal elegit segons els canons europeus de la democràcia.