La millor ciutat del món per viure?
El març del 2015 Palma cobrava fama mundial renovada a través del dominical del Times, on s’explicava que la nostra ciutat havia estat escollida com la millor ciutat del món per viure. L’històric diari de Londres havia destacat Palma pel seu “clima excepcional i el pes cultural del centre històric, en una de les més pintoresques ciutats espanyoles, amb platges en entorn urbà». En una conversa gravada per IB3, José Carlos Llop i Climent Picornell no ho veien tant de color de rosa (vegeu referència web).
Els anys posteriors (2016, 2017 i 2018) va ser València la ciutat escollida. Les raons eren molt similars «per les condicions meteorològiques, la qualitat de vida, la proximitat a la platja i muntanya, la gastronomia, la història i cultura, i les activitats que ofereix la ciutat» Casualitat? Estratègia?
El concurs del Times es realitzava des del 2013 i primaven les opinions dels lectors britànics. Estimulava la compra del diari i també era una estratègia mediàtica per impulsar les compres i els viatges a ciutats europees, ja que moltes immobiliàries es feien ressò. Vendre «Palma» com una bona inversió va ser el producte d’un estil de governar que ja havia començat quan Joan Fageda era batle i que el nou batle Mateu Isern va intensificar. La «marca» Palma es presentava pel batle Isern al Museu Es Baluard el 2014 i era una de les estratègies de màrqueting que l’Ajuntament va fer servir per impulsar la ciutat com un destí de turisme urbà per als cap de setmana de tot l’any. Sònia Vives ens explica com Palma va apostar per l’economia neoliberal de la Ciutat, que consistia a incorporar la ciutat en una dinàmica econòmica global: “Aquest nou rol econòmic va lligat a la necessitat d’un nou tipus de governança urbana, que fonamenti la promoció urbana i el desenvolupament del mercat immobiliari” (vegeu llibre citat, pàg. 66). És a dir, que la ciutat s’havia convertit tota ella en un producte atractiu perquè la inversió estrangera fes pressió sobre el mercat immobiliari. En la sortida de la crisi, Palma es va endinsar un altre cop dins un creixement insostenible, amb més especulació immobiliària, més massificació turística, més gentrificació i la pèrdua de patrimoni de la classe mitjana i de tota la ciutat.
Com demostrà l’estudi sobre «Capacitat de càrrega turística» al centre històric de Palma, el turisme va tornar a créixer el 2014 després de la crisi del 2008, pel turisme vacacional en pisos mitjançant les plataformes comercialitzadores tipus Airbnb. També ho va fer el turisme de creuers a un ritme molt intens, i el turisme urbà del centre de Palma. Una vegada més, malgrat les crisis internacionals, el turisme a Mallorca i a Palma tornava a créixer.
En el quadre següent podem veure les etapes del creixement turístic en cada crisi internacional, segons el nombre de passatgers a l’aeroport de Palma, un indicador molt fiable. Des de 1961 fins a la Crisi del Petroli, la mitjana de creixement anual va estar prop dels 500.000 passatgers. La següent etapa, des de 1974 fins als atemptats de les Torres Bessones de Nova York, el creixement va ser quasi idèntic. Ara bé, el període més intens de creixement va ser el de la tercera crisi, després dels atemptats fins al Crac financer del 2008. La mitjana anual d’aquells sis anys va ser prop dels 800.000 passatgers anuals. Aquesta fase va coincidir amb la bombolla de les hipoteques i de la corrupció política més alta que hem tengut a la història de la democràcia a Palma. Des del 2008 el creixement no aturà fins a la crisi de la COVID-19, amb una mitjana de 574.000 passatgers anuals.
Després del canvi de la batlessa Aina Calvo pel batle Mateu Isern el 2011, la crisi durà alguns anys més, fins que en el 2014 el nombre de passatgers tornava a estar igual que abans. El nou batle, que al principi del seu mandat va prometre ordre, austeritat i eficiència per governar per a tots els ciutadans, era nou en política. Expert en gestions immobiliàries com advocat, era membre d’una família d’empresaris molt coneguda a Ciutat. El fixatge havia estat de l’omnipotent José María Rodríguez, que havia tornat a la batalla política de Palma, una vegada desplaçada Catalina Cirer. Encara que el nou batle va intentar dirigir l’Ajuntament amb personalitat pròpia, no podia deixar de rebre les «recomanacions» dels poderosos del partit (Bauzá, Gijón i Rodríguez) que finalment li varen impedir tornar-se a presentar.

Rodríguez, Gijón, Isern y Bauzá, durant la proclamació del tercer com a candidat a la Batlia el 2011. Imatge: Jaume Morey (Ultima Hora).
Els primers dos anys del seu mandat municipal varen ser de queixa pel gran endeutament que els hi havien deixat el govern de progrés. Per això, deien, amb una fórmula que es repetia a tota Espanya, havien de fer retallades i rebaixar o suprimir alguns serveis públics. El primer que va fer va ser desmuntar el carril bici d’Avingudes, fet que el mateix regidor de Mobilitat reconeixeria haver estat un error. Però, sens dubte, el projecte més complicat d’aquells anys fou el de la façana marítima. La protecció de l’edifici de Gesa havia trencat les expectatives del grup immobiliari Núñez i Navarro de construir habitatges de luxe en els solars de primera línia de l’antiga indústria elèctrica i en els que ocupava l’edifici de Ferragut. Finalment va guanyar l’opció protectora i el projecte es va haver de modificar i es va estancar.
El que sí que va continuar va ser el Palau de Congressos, amb el que Isern va preveure que generaria 50 milions d’euros anuals. En canvi, la realitat era que el 2019 l’Ajuntament xifrava els ingressos nets pel lloguer al Grup Melià en 2.727.000 € anuals. També Isern va dir que les obres acabarien el 2013, però no es va inaugurar fins al 2017.
Les lluites internes dins el seu partit no li varen ser favorables el 2015 per a renovar la seva candidatura com a batle. Encara que va ser la llista més votada, el maig del 2015 va formar govern el bloc d’esquerres. Poc després, els vents canviarien i va ser candidat al Congrés dels Diputats el desembre del 2015 i va guanyar l’escó, que finament abandonà al cap d’uns mesos anunciant la seva sortida de la política i no repetint a les eleccions generals del 2016. Però, sorprenentment, va tornar a ser candidat a la batlia el 2019 i, al no poder formar la majoria que el faria repetir com a batle, va abandonar un altre cop la vida política.
¿La mejor ciudad del mundo para vivir?
El marzo del 2015 Palma cobraba fama mundial renovada a través del dominical del Times, donde se explicaba que nuestra ciudad había sido escogida como la mejor ciudad del mundo para vivir. El histórico diario de Londres había destacado Palma por su “clima excepcional y el peso cultural del centro histórico, en una de las más pintorescas ciudades españolas, con playas en entorno urbano». En una conversación grabada por IB3, José Carlos Llop y Climent Picornell no lo veían tan de color de rosa (ver referencia web).
Los años posteriores (2016, 2017 y 2018) fue Valencia la ciudad escogida. Las razones eran muy similares «por las condiciones meteorológicas, la calidad de vida, la proximidad en la playa y montaña, la gastronomía, la historia y cultura, y las actividades que ofrece la ciudad» ¿Casualidad? ¿Estrategia?
El concurso del Times se realizaba desde el 2013 y primaban las opiniones de los lectores británicos. Estimulaba la compra del diario y también era una estrategia mediática para impulsar las compras y los viajes a ciudades europeas, puesto que muchas inmobiliarias se hacían eco. Vender «Palma» como una buena inversión fue el producto de un estilo de gobernar que ya había empezado cuando Joan Fageda era alcalde y que el nuevo alcalde Mateu Isern intensificó. La «marca» Palma se presentaba por el alcalde Isern en el Museo Es Baluarte el 2014 y era una de las estrategias de marketing que el Ayuntamiento usó para impulsar la ciudad como un destino de turismo urbano para los fin de semana de todo el año. Sònia Vives nos explica cómo Palma apostó por la economía neoliberal de la ciudad, que consistía en incorporar la ciudad en una dinámica económica global: “Este nuevo rol económico va ligado a la necesidad de un nuevo tipo de gobernanza urbana, que fundamente la promoción urbana y el desarrollo del mercado inmobiliario” (véase libro citado, pág. 66). Es decir, que la ciudad se había convertido toda ella en un producto atractivo para que la inversión extranjera hiciera presión sobre el mercado inmobiliario. En la salida de la crisis, Palma se adentró otra vez dentro de un crecimiento insostenible, con más especulación inmobiliaria, más masificación turística, más gentrificación y la pérdida de patrimonio de la clase mediana y de toda la ciudad.
Cómo demostró el estudio sobre «Capacidad de carga turística» en el centro histórico de Palma, el turismo volvió a crecer en 2014 después de la crisis del 2008, por el turismo vacacional en pisos mediante las plataformas comercializadoras tipo Airbnb. También lo hizo el turismo de cruceros a un ritmo muy intenso, y el turismo urbano del centro de Palma. Una vez más, a pesar de las crisis internacionales, el turismo en Mallorca y a Palma volvía a crecer.
En el cuadro siguiente podemos ver las etapas del crecimiento turístico en cada crisis internacional, según el número de pasajeros en el aeropuerto de Palma, un indicador muy fiable. Desde 1961 hasta la Crisis del Petróleo, la media de crecimiento anual estuvo cerca de los 500.000 pasajeros. La siguiente etapa, desde 1974 hasta los atentados de las Torres Gemelas de Nueva York, el crecimiento fue casi idéntico. Ahora bien, el periodo más intenso de crecimiento fue el de la tercera crisis, después de los atentados hasta el Crack financiero del 2008. La media anual de aquellos seis años fue cerca de los 800.000 pasajeros anuales. Esta fase coincidió con la burbuja de las hipotecas y de la corrupción política más alta que hemos tenido en la historia de la democracia a Palma. Desde el 2008 el crecimiento no paró hasta la crisis de la COVID-19, con una media de 574.000 pasajeros anuales.
Después del cambio de la alcaldesa Aina Calvo por el alcalde Mateu Isern el 2011, la crisis llevará algunos años más, hasta que en el 2014 el número de pasajeros volvía a estar igual que antes. El nuevo alcalde, que al principio de su mandato prometió orden, austeridad y eficiencia para gobernar para todos los ciudadanos, era nuevo en política. Experto en gestiones inmobiliarias como abogado, era miembro de una familia de empresarios muy conocida en Ciutat. El fichaje había sido del omnipotente José María Rodríguez, que había vuelto a la batalla política de Palma, una vez desplazada Catalina Cirer. Aunque el nuevo alcalde intentó dirigir el Ayuntamiento con personalidad propia, no podía dejar de recibir las «recomendaciones» de los poderosos del partido (Bauzá, Gijón y Rodríguez) que finalmente le impidieron volverse a presentar.

Rodríguez, Gijón, Isern y Bauzá, durante la proclamación del tercer como candidato a la Alcaldía en 2011. Imagen: Jaume Morey (Ultima Hora).
Los primeros dos años de su mandato municipal fueron de queja por el gran endeudamiento que les había dejado el gobierno de progreso. Por eso, decían, con una fórmula que se repetía en toda España, que tenían que hacer recortes y rebajar o suprimir algunos servicios públicos. Lo primero que hizo fue desmontar el carril bici de Avenidas, hecho que el mismo regidor de Movilidad reconocería haber sido un error. Pero, sin duda, el proyecto más complicado de aquellos años fue el de la fachada marítima. La protección del edificio de Gesa había roto las expectativas del grupo inmobiliario Núñez y Navarro de construir viviendas de lujo en los solares de primera línea de la antigua industria eléctrica y en los que ocupaba el edificio de Ferragut. Finalmente ganó la opción protectora y el proyecto se tuvo que modificar y se estancó.
El que sí que continuó fue el Palacio de Congresos, con el que Isern previó que generaría 50 millones de euros anuales. En cambio, la realidad era que el 2019 el Ayuntamiento cifraba los ingresos netos por el alquiler al Grupo Melià en 2.727.000 € anuales. También Isern dijo que las obras acabarían el 2013, pero no se inauguró hasta el 2017.
Las luchas internas dentro de su partido no le fueron favorables el 2015 para renovar su candidatura como alcalde. Aunque fue la lista más votada, en mayo del 2015 formó gobierno el bloque de izquierdas. Poco después, los vientos cambiarían y fue candidato en el Congreso de los Diputados el diciembre del 2015 y ganó el escaño, que finamente abandonó al cabo de unos meses anunciando su salida de la política y no repitiendo a las elecciones generales del 2016. Pero, sorprendentemente, volvió a ser candidato a la alcaldía el 2019 y, al no poder formar la mayoría que lo haría repetir como alcalde, abandonó otra vez la vida política.
Revisat per
Es arquitecto-urbanista por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (UPC). En la actualidad desarrolla estudios territoriales y proyectos de planeamiento en colaboración con varios equipos y administraciones locales así como también en el marco de proyectos europeos. Entre otros, trabaja en la Revisión de Plan General de Felanitx con la experiencia previa de haber trabajado a la Oficina de Plan General de Palma y en el Plan de Resiliencia de Barcelona. Ha trabajado con algunos de los más prestigiosos profesionales del urbanismo como Jornet-Llop-Pastor arquitectos en Barcelona o Urban Strategies en Toronto, Canadá. Es cofundadora del movimiento Jane‘s Walk Palma y del Grupo de Jóvenes Arquitectos de Mallorca donde desarrolla acciones diversas y es miembro de Palma XXI.
Fonts consultades:
Referencies bibliogràficas.
Gómez, M. (2018). Capacitat de càrrega turística. Editat per la Fundació Iniciatives del Mediterrani. Palma.
Vives-Miró, S., Rullan, O. i González, J. M. (2018). Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Els desnonaments de marca Palma.
Referencias en páginas web
Noticia del Times sobre Palma como mejor ciudad.
https://www.thetimes.co.uk/article/best-places-to-live-in-the-world-the-winner-n9bl8vlpl38
Comentarios de José Carlos Llop y Climent Picornell sobre la noticia del Times.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/palma-la-millor-ciutat-del-mon/video/5496636/
Crónica de la presentación de la marca Palma.
