De la ciutat romana a la ciutat moderna
La ciutat islàmica encara present

La ciutat islàmica encara present

La ciutat islàmica encara present

La ciutat islàmica es va fundar al solar que havia ocupat l’antiga Palma romana. Com a residència del poder polític/administratiu va assolir la categoria de madina i es coneixia com a Madina Mayurqa, la ciutat de Mallorca.

Com a moltes ciutats islàmiques es va dissenyar amb una xarxa viària radial, amb carrers transversals i carrerons sense sortida. Aquell traçat viari s’ha mantingut fins a l’actualitat a excepció dels llocs que van patir grans reformes urbanes com Jaume III, carrer Constitució i Plaça de l’Olivar. Tot i això cal tenir present que moltes de les zones urbanes eren horts en època islàmica, tal és el cas del barri de la Gerreria, la Calatrava o el Puig de Sant Pere, que foren urbanitzades posteriorment.

Després de la conquesta feudal es va produir una destrucció sistemàtica dels edificis de la ciutat. En l’actualitat sols es conserven els banys àrabs del carrer Serra, part de l’arquitectura del Palau de l’Almudaina i les portes de la murada del Temple i del carrer de la Mar. Sols el subsòl, analitzat amb metodologia arqueològica, permet un coneixement precís d’aquells temps de la ciutat.

En la base del sistema viari es trobava el de distribució d’aigües. El pas de les séquies, que estaven condicionades pel relleu, determinaren la ubicació dels carrers i, en conseqüència, de les cases. El sistema hidràulic es va mantenir en ús fins a principis del segle XX.

De la ciutat romana a la ciutat moderna
La ciudad islámica aún presente

La ciudad islámica aún presente

La ciudad islámica se fundó en el solar que había ocupado la antigua Palma romana. Como residencia del poder político/administrativo logró la categoría de medina y se conocía como Medina Mayurqa, la ciudad de Mallorca.

Como muchas ciudades islámicas se diseñó con una red viaria radial, con calles transversales y callejones sin salida. Aquel trazado viario se ha mantenido hasta la actualidad a excepción de los lugares que sufrieron grandes reformas urbanas como Jaime III, la Calle Constitución y la Plaza del Olivar. Aún así, hay que tener presente que muchas de las zonas urbanas eran huertos en época islámica, tal es el caso del barrio de la Gerreria, la Calatrava o el Puig de Sant Pere, que fueron urbanizadas posteriormente.

Después de la conquista feudal se produjo una destrucción sistemática de los edificios de Palma. En la actualidad sólo se conservan los baños árabes de la calle Serra, parte de la arquitectura del Palacio del Almudaina, las puertas de la Muralla del Temple y el carrer de la Mar. Sólo el subsuelo, analizado con metodología arqueológica, permite un conocimiento preciso de aquellos tiempos de la ciudad.

En la base del sistema viario se encontraba el de distribución de aguas. El paso de las céquias, que estaban condicionadas por el relevo, determinaron la ubicación de las calles y, en consecuencia, de las casas. El sistema hidráulico se mantuvo en uso hasta principios del siglo XX.

 


 Documents consultats

 

Revisat per

Magdalena Riera Frau

Nota importante: El autor del texto es el colectivo “Palma XXI”. La persona que hace la revisión no tiene porque coincidir totalmente con las ideas que expresa el autor.

Doctora en historia y arqueóloga municipal de Palma. Estudios dedicados a la historia y arqueología de las Baleares islámicas, además de otros estudios dedicados a la historia de las artes decorativas en Mallorca.

 

Fonts consultades:

Libros o artículos

  • Gabriel Bibiloni. Els carrers de Palma. Palma 2012.
  • Carlos G. Delgado. Las raices de Palma. (Olañeta 1999).
  • Emaya. La historia i les històries d’EMAYA. 2008.
  • Magdalena Riera i Frau. Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa.Palma : Ajuntament, 1993. ISBN 84-87159-88-5.
  • Magdalena Riera i Frau. Palma en época Islámica: Madina Mayurqa. 2009. ISBN: 978-84-7535-631-0.

Webs de interés

http://museudemallorca.caib.es/

http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/lislam/madina-mayurqa/

http://mallorcaweb.net/ciutat/informegerreria.htmLlibres o articles

  • Gabriel Bibiloni. Els carrers de Palma. Palma 2012.
  • Carlos G. Delgado. Las raices de Palma. (Olañeta 1999).
  • Emaya. La historia i les històries d’EMAYA. 2008.
  • Magdalena Riera i Frau. Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa.Palma : Ajuntament, 1993. ISBN 84-87159-88-5.
  • Magdalena Riera i Frau. Palma en época Islámica: Madina Mayurqa. 2009. ISBN: 978-84-7535-631-0.

Webs d’interès

http://museudemallorca.caib.es/

http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/lislam/madina-mayurqa/

http://mallorcaweb.net/ciutat/informegerreria.htm