De la ciutat romana a la ciutat moderna
La ciutat islàmica encara present

La ciutat islàmica encara present

La ciutat islàmica encara present

La ciutat islàmica es va fundar al solar que havia ocupat l’antiga Palma romana. Com a residència del poder polític/administratiu va assolir la categoria de madina i es coneixia com a Madina Mayurqa, la ciutat de Mallorca.

Com a moltes ciutats islàmiques es va dissenyar amb una xarxa viària radial, amb carrers transversals i carrerons sense sortida. Aquell traçat viari s’ha mantingut fins a l’actualitat a excepció dels llocs que van patir grans reformes urbanes com Jaume III, carrer Constitució i Plaça de l’Olivar. Tot i això cal tenir present que moltes de les zones urbanes eren horts en època islàmica, tal és el cas del barri de la Gerreria, la Calatrava o el Puig de Sant Pere, que foren urbanitzades posteriorment.

Després de la conquesta feudal es va produir una destrucció sistemàtica dels edificis de la ciutat. En l’actualitat sols es conserven els banys àrabs del carrer Serra, part de l’arquitectura del Palau de l’Almudaina i les portes de la murada del Temple i del carrer de la Mar. Sols el subsòl, analitzat amb metodologia arqueològica, permet un coneixement precís d’aquells temps de la ciutat.

En la base del sistema viari es trobava el de distribució d’aigües. El pas de les séquies, que estaven condicionades pel relleu, determinaren la ubicació dels carrers i, en conseqüència, de les cases. El sistema hidràulic es va mantenir en ús fins a principis del segle XX.

Revisat per

Magdalena Riera Frau

Doctora en història i arqueòloga municipal de Palma. Estudis dedicats a la història i arqueologia de les Balears islàmiques. Endemés altres estudis dedicats a la història de les arts decoratives a Mallorca.

Nota important: L’autor del text és el col·lectiu “Palma XXI”. La persona que fa la revisió no té per què coincidir totalment amb les idees que expressa l’autor.

 

Fonts consultades:

Llibres o articles

  • Gabriel Bibiloni. Els carrers de Palma. Palma 2012.
  • Carlos G. Delgado. Las raices de Palma. (Olañeta 1999).
  • Emaya. La historia i les històries d’EMAYA. 2008.
  • Magdalena Riera i Frau. Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa.Palma : Ajuntament, 1993. ISBN 84-87159-88-5.
  • Magdalena Riera i Frau. Palma en época Islámica: Madina Mayurqa. 2009. ISBN: 978-84-7535-631-0.

Webs d’interès

http://museudemallorca.caib.es/

http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/lislam/madina-mayurqa/

http://mallorcaweb.net/ciutat/informegerreria.htm