La ciutat es fa “eterna” de la mà dels catalans

Ramon Muntaner, cronista de la Corona d’Aragó ens diu: “I quant hac presa la dita ciutat i l’illa, ab majors franqueses i llibertats que ciutat sia al món; perquè hui és una de les nobles ciutats del món i ab majors riqueses, poblada tota de catalans, tots d’honrat lloc i de bo”.

El 1229, amb la conquesta de Ciutat als musulmans per part de la Corona d’Aragó, és vertaderament el moment d’inflexió més important per a la història de Palma. Malgrat que ja en l’època dels islàmics Medina Mayurqa és una de les grans ciutats europees, és a partir de la conquesta que els nous ciutadans crearan una cultura ben diferent de la islàmica, encara que utilitzaran moltes de les seves obres. Els catalans crearan noves institucions i edificis que encara són la imatge icònica de la Ciutat, edificis que configuren la Palma “eterna”.

Al principi del segle XIV el rei Jaume II encarregà la construcció o reforma de dos grans edificis, el Castell de l’Almudaina sobre l’antic palau islàmic i el Castell de Bellver, on s’introduiran les tècniques arquitectòniques del gòtic, com a molts altres edificis de la Corona d’Aragó. Després vengueren la construcció de la Seu sobre l’antiga mesquita i la Llotja. Els quatre grans edificis, juntament amb el Palau Episcopal, simbolitzen l’etapa del poder polític, econòmic i religiós més important que ha tengut la ciutat segurament en tota la seva història.

Després de més de 500 anys de la seva construcció, aquests edificis són encara avui els més admirats pels ciutadans i per molts de visitants, incorporats en la indústria turística de masses actual, com ho demostra el fet increïble que la Seu de Mallorca i el Museu Diocesà integrat en el Palau Episcopal, es presenti actualment a fires internacionals de turisme i atengui la visita de més d’un milió de persones cada any.

No podem dir el mateix dels altres dos edificis, la Llotja i Bellver, que ara tenen un ús que moltes vegades no està a l’altura del seu valor arquitectònic i històric. Sense cap dubte, aquests dos edificis podrien jugar un paper més actiu i present a la vida de Ciutat.

A més d’aquests edificis durant aquests dos primers segles de gran creixement de la Corona d’Aragó es realitzaren obres tan importants com les de l’església de Santa Eulàlia o el claustre de Sant Francesc.

El mallorquí més universal -Ramon Llull- va néixer a Ciutat de Mallorca el 1232, tot just acabada de conquerir per Jaume I. Entre les moltes coses impressionants que va fer ens agrada citar el Col·legi de Miramar per formar frares en el domini de la llengua àrab, finançat per Jaume II. L’extraordinària   relació íntima entre la Serra de Tramuntana i Palma començava i creixeria al llarg dels segles fins ara, conformant una unitat física i espiritual sorprenent, com veurem al llarg del llibre.